Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“El mar se mide por olas, / el cielo por alas, / nosotros por lágrimas. / El aire descansa en las hojas, / el agua en los ojos, / nosotros en nada. / Parece que sales y soles, / nosotros y nada…”
M’agrada la poesia de Jaime Sabines Gutiérrez, aquesta en particular em té el cor-robat, pel que diu i com ho diu, “nosotros y nada…”. Aquest “nada” diu tant, res, no fem res per aturar tanta destrucció, el mar amenaça de col·lapsar-se, el cel està saturat, els arbres moren per estrès hídric, i nosaltres què fem per aturar-ho? Ens hi va la vida, la nostra i, el més important, la dels nostres infants, però “nosotros y nada…”. Això és el que som: “nada” -res, no som res quan veient el que passa no movem un dit per aturar-ho.
La competició de països per arribar a la Lluna amb l’afany de destruir-la és incansable, i sembla imparable, així com la destrucció contínua del medi ambient i del clima de l’únic lloc habitable (de moment, perquè ja està molt ferit) per a nosaltres i per a totes les espècies vives que coneixem, el nostre món, la Terra. Qualsevol es creu amb el dret de destruir-la pel sol fet de tenir diners. Després dels dos últims desastres el senyor, per dir-li d’alguna manera, Elon Musk ja està preparant una altra nau espacial. A més del seu seguici de satèl·lits Starlink, actualment en té 3.500 al voltant de la Terra, però la seva idea és posar-ne en òrbita un mínim de 42.000 per fer una xarxa al voltant de món.
Diu que perquè hi hagi wifi arreu. Wifi? O per estar controlats absolutament per ell? Poso la mà al foc i no crec que em cremi en absolut si els dic que jo crec que és la segona opció, control absolut! Ens avisen quan passen per sobre nostre perquè puguem veure la “meravellosa” corrua de llumetes (45 satèl·lits cada vegada) tan ordenades al nostre cel, sobre els nostres caps. Per cert, vostès li han donat permís per passar per sobre casa seva? Perquè jo no, jo surto a la nit a veure les estrelles, les constel·lacions que, per cert, els satèl·lits d’aquest prepotent no em deixen veure bé, ja tinc feina per veure-les amb la contaminació que només faltava aquesta corrua de llumetes artificials…, També es queixen els astrofísics perquè no els permet fer la seva feina, l’observació astronòmica. Jo em pregunto: un cop feta la xarxa al voltant de la Terra, serà com un saló de bitlles? Cada asteroide que passi i tombi uns quants satèl·lits quants punts guanyarà? I quanta deixalla espacial més deixarà en caiguda lliure cap a la Terra? Ja hi ha hagut accidents d’aquests satèl·lits, han xocat entre ells mateixos, ara bé, quan ho diuen, ho fan amb la boca ben petita, però les deixalles van augmentant sobre la Terra, sobre el futur dels nostres fills i nets. Però no són tant les deixalles, que també, sinó que aquests satèl·lits van fent voltes al voltant de la Terra i, com tots sabem, el fet de “girar” crea una força energètica, no natural, tant pel moviment com pel frec. Com repercutirà sobre els éssers vius? Potser amb més estrès, insomni, mal de cap? Noves malalties? El que és segur és que en patirem les conseqüències tots, persones, animals, plantes, clima, etc. Res d’això és innocu!
No és tan sols l’excèntric ric Elon Musk qui està decidit a no parar, la NASA li fa costat, notícia del dia 26/08/23: “La NASA i SpaceX han dut a terme amb èxit el llançament a l’Estació Espacial Internacional de la seva missió Crew-7, on els astronautes Jasmin Moghbeli, Andreas Mogensen, Satoshi Furukawa i Konstantin Borissov faran experiments durant uns sis mesos que inclouran la recol·lecció de mostres organismes de l’exterior de l’estació espacial, l’estudi de les respostes humanes als viatges espacials i la investigació del somni dels astronautes”. Tots somniem a ser astronautes? Què faran dels organismes que recolliran, si no explota abans el coet? Importar nous virus, bacteris, fongs, etc., a la Terra? Crear noves malalties per a enriquiment de les multinacionals? Ja deuen fregar-se les mans pensant en les noves vacunes i, a quins preus les vendran. La nau espacial russa va xocar, uns diuen que amb un satèl·lit, altres que amb la mateixa Lluna i més merda a l’espai; la nau índia diuen que ja ha aterrat al pol sud de la Lluna amb la missió de foradar a veure què hi troben, potser gel, potser… M’importa ben poc el què, mentre milions d’indis passen fam i tota mena de calamitats. S’han preguntat alguna vegada què pot passar si foradem la Lluna? L’equilibri de l’univers es basa en el respecte i estabilitat dels camps energètics que manté cada planeta, cada satèl·lit, cada estrella i cada sol, cada vegada que l’ésser humà va de conqueridor prepotent comença deixant un rastre de foc, fum i un augment de la temperatura. Perquè un coet s’enlairi fan falta tones de combustible, que, per cert, paguem entre tots, sí els estats ho financen, però cal recordar que nosaltres financem els estats! Per això no puc estar més d’acord amb aquesta dita que corre com un mem: “L’ésser humà no té diners per proveir d’aigua zones àrides, però sí que té diners per buscar aigua a Mart, a la Lluna. La pregunta és: hi ha vida intel·ligent a la Terra?”.
Crec que quan Rabindranath Tagore va escriure “els arbres són els esforços de la Terra per parlar amb el cel que escolta”, tenia molta raó, els arbres atreuen la pluja i l’aigua és vida, ara els arbres s’assequen i moren per estrès hídric perquè quatre rics eixelebrats decideixen manipular l’univers per fer-se més rics, o per viure experiències úniques. Sap aquesta gent que l’experiència més meravellosa que hi ha és la mateixa vida, l’amistat i la pau?
Posem-nos drets d’una vegada i diguem prou! Amb la nostra salut no s’hi pot jugar més! Amb la nostra alimentació tampoc! Si els nostres pagesos i ramaders han de plegar, ens portaran el menjar de la Lluna? Doncs res, “nosotros y nada…” i quan nosaltres desapareguem del món, el món tornarà a la vida!
