Cada cop estem més sols, cada cop hi ha més solitaris. En un context de pronunciada davallada dels naixements, el tipus d’estructura familiar o de convivència més freqüent continua sent el d’una llar formada per dues persones. Passava abans, fa una dècada, i passa ara, amb una variació d’un 3% menys. Però potser l’apartat estadístic més cridaner és el de les persones que viuen soles. Pràcticament, una de cada cinc llars (el 21,7%) del Vallès Occidental és unipersonal. I a Terrassa, en gairebé el 10% de les llars, unes 8.140, resideix una persona sola de 65 anys o més.
És, per descomptat, un efecte de l’envelliment de la població, però també de tendències de comportament social que imposen a poc a poc l’aïllament i la relaxació o fins i tot ruptura de llaços comunitaris. L’estadística, elaborada per l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental, revela que Terrassa ocupa la franja alta d’aquesta distribució de llars unipersonals amb persones grans soles: la nostra població és la cinquena, de 23 localitats. El percentatge a Terrassa és del 9,6%. Només estan per davant Badia del Vallès, (11,6%), Sabadell (10,7%), Sant Llorenç Savall (10,1%) i Cerdanyola del Vallès (9,7%) en una llista en la qual la mitjana del Vallès Occidental és del 9%. Terrassa, per tant, se situa prop d’aquesta mitjana.
A l’altre extrem de la taula, amb el percentatge més petit en domicilis unipersonals amb persones grans, es troba Polinyà, amb un 4%. Hi ha més de set punts de diferència entre cap i cua, entre Badia del Vallès (11,6%) i Polinyà. A la població de Matadepera, el percentatge és del 6,6% i al terme de Viladecavalls baixa al 5,3%.
La proporció puja lleugerament a Vacarisses (5,8%), mentre que a Sant Cugat del Vallès s’estableix en el 6,9%, la mateixa proporció que a Castellbisbal i similar a Ullastrell (7%). A Rubí ascendeix al 8,1%. La xifra de llars formades per només una persona ha crescut el 7,8% en els darrers anys a la comarca. En més de 31.000 domicilis del Vallès Occidental hi resideix una persona sola de 65 anys o més. I la gran majoria, el 75,4%, són dones.
Creixement de llars
L’estudi, elaborat per l’organisme comarcal amb dades extretes de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) referents al 2021, constata un creixement moderat de les llars a la comarca, que compta amb 347.268 domicilis. Terrassa, com a ciutat més poblada, també és la que té xifra més alta de llars: 84.792, amb una variació intercensal de gairebé el 2% (1,9) en una dècada: hi ha 1.543 llars més, mentre que aquesta variació a l’alça és del 2,9% en el conjunt del Vallès Occidental.
Segons el número i el tipus de famílies, les llars familiars són, amb molta diferència, les més freqüents (el 75,7%). El 24,3% són domicilis sense famílies, i entre aquestes llars no familiars la immensa majoria (el 21,7% del total), estan formats per una sola persona. Els habitatges amb dos o més habitants que no tenen entre ells vinculació familiar amb prou feines signifiquen el 2,6%.
Segons l’observatori, la característica més remarcable de les llars familiars és el predomini de les constituïdes per un nucli (el 63,8%). O sigui: estan compostes per una parella sense fills, una parella amb fills o tenen un nucli amb un sol progenitor i encaixen en la denominació de “monoparental”. Les parelles amb fills són les preponderants, amb el 53%, en aquesta tipologia. Els nuclis monoparentals signifiquen el 18%. El percentatge restant, del 29%, correspon a parelles sense fills.
El nombre mitjà de persones en cada domicili se situa en 2,64, un valor similar al registrat l’any 2011 però inferior al del cens del 2001 (2,86) i el del 1991 (3,30) . L’observatori interpreta que aquesta evolució “es veu afectada principalment per dos factors: d’una banda, els canvis en l’estructura per edats; de l’altra, els canvis en les pautes de convivència o coresidència de la població”. L’estudi del nombre de residents permet veure les transformacions experimentades els darrers 30 anys.
Increment
Les llars amb una persona sola constituïen el 9,9% l’any 1991, però la proporció ha anat pujant de manera espectacular: 16,2% l’any 2001, 20,7% el 2011, 21,7% el 2021. Les variacions en la resta de blocs estadístics per xifra de membres no ha estat tan acusada. Les llars de dues persones significaven, respectivament, el 23,5, el 27,9, el 30,5 i el 28,8% en cadascun dels quatre anys comparats (1991, 2001, 2011 i 2021).
El gràfic corresponent als domicilis amb tres habitants va variar molt poc i es fixa entre el 22,6 i el 23,7%. Les dades referides a les llars de quatre persones sí que han experimentat una caiguda: del 26,5% l’any 1991 es va passar al 23,1% el 2001, i deu anys després es va situar en el 19,8%, per baixar fins al 19,3% el 2021. Aquesta tendència és encara més pronunciada en el següent pas d’anàlisi de l’estadística: el de les llars integrades per cinc o més residents.
La davallada en aquest apartat és considerable i un reflex de la revolució demogràfica al país: en tres dècades s’ha passat del 17,5% al 8,2%, si bé la proporció registrada en el 2021 va suposar un increment intercensal del 3% respecte de l’anterior període estudiat, el 2011: es va passar del 6,5 al 8,2.
La soledat no volguda també s’estén entre el col·lectiu dels joves
Hi ha qui vol viure sol i hi ha qui s’acaba acostumant de manera raonable a aquesta soledat. Però hi ha qui es troba sol sense voler-ho, i aquesta tendència, incrementada per la pandèmia del coronavirus, és considerada un problema sociosanitari de creixent gravetat. Terrassa és escenari d’una iniciativa innovadora per combatre aquesta tendència. Aquí es va presentar, el juny passat, el HUB d’Innovació Social i Sanitària (HiSS), un instrument impulsat pel Consorci Sanitari de Terrassa (CST) amb la col·laboració del Leitat.
El seu primer projecte radica precisament a abordar la solitud no volguda, un fenomen que, segons adverteixen els experts, s’estén entre la població jove i erosiona la salut de manera equivalent al consum diari de dos paquets de tabac. El seu cost social i sanitari és de 14.000 milions d’euros a l’any a Espanya, com l’1,7% del PIB.
L’HiSS va fer una crida a les entitats socials i sanitàries, públiques i privades, perquè presentin projectes en innovació aplicada a afrontar la solitud no volguda. El termini acabava el 5 d’agost: de la convocatòria sortiran els deu projectes millor valorats i durant deu mesos s’avaluarà la seva eficàcia i viabilitat. Fons europeus finançaran amb 80.000 euros les proves de cada iniciativa i la intenció és que els primers projectes seleccionats s’implementin ja en el 2024.
Segons Creu Roja, el 30% dels joves es veuen afectats per la solitud indesitjada. De fet, el grup d’edat amb més importància estadística quant a solitud no volguda (un 22%) és el dels joves amb edats compreses entre els 16 i els 24 anys, seguit del segment de població d’entre 23 i 34 anys (16%). I després se situa la franja 34-45 anys (més del 13%), amb una proporció similar a la de la gent gran amb més de 75 anys. Els grups d’entre 46 i 55 anys i d’entre 56 i 64 anys constitueixen proporcions anàlogues a les de les persones més grans, però en la franja de població d’entre 65 i 74 anys el percentatge baixa fins a aproximadament el 7,5%. En tots els casos, la manca de suport familiar o social és la causa externa principal de la seva situació.
