El 24 d’agost se celebra l’alliberament de París de l’ocupació nazi, aquest fet històric protagonitzat pel poble parisenc, la resistència i els militars de l’exèrcit de la França Lliure –va comptar amb una contribució molt especial, la dels republicans espanyols–. Els homes de “La Nueve” i d’altres unitats militars eren anarquistes, comunistes i socialistes que portaven a l’esquena vuit anys de guerra contra el feixisme, primer contra Franco i després contra els seus aliats, Hitler i Mussolini.
Un d’aquests homes era el jove terrassenc Joan Mauri Curto, nascut a Sant Martí de Centelles el 20 de juny del 1918, resident a la ciutat des de l’any del 1920, on van immigrar cercant una vida nova i millor. La seva Mare era la Conxita (1890), mestressa de casa, i el seu pare, el Joan (1886), era traginer de professió.
L’any 1936 vivien al carrer de Bartrina. El Pere treballava com a filador a l’Anònima i el seu pare estava sense feina. Era un jove inquiet que amb altres companys del barri, com l’Angel Olivares, el Bernardo Martínez i el Josep Roig Lladó, es van afiliar a les Joventuts Llibertàries. Eren aficionats a fer excursions per la serralada de Sant Llorenç, segons Roig, eren una espècie de precursors del que després s’anomenarien ecologistes, a més, eren vegetarians. La seva actitud decidida i revolucionària els va portar a tots ells a actuar com un sol home, allistant-se a la Columna Durruti de la CNT, organitzada a Terrassa. Segons els seus testimonis, pensaven que “era qüestió de quinze derrotar els feixistes”.
Però no va ser pas així, la guerra va ser molt més llarga i la van patir amb crueltat. L’Àngel, el Bernard i ell amb la militarització van quedar integrats a la 119 Brigada Mixta; el Pere va ser nomenat sergent el 12 de gener del 1937 i després, tinent de milícies (1938).
La derrota els va portar als camps de concentració francesos de Mont-Louis i Vernet d’Ariège. El Pere es va allistar al Régiment de marche du Tchad, que es va unir a les forces del General Lecrec, amic personal de De Gaulle i membre de les FFL (Forces Françaises Libres).
Mauri va arribar al grau de sergent major i va formar part de les forces que van desfilar pels carrers de París, l’agost del 1944; després, van continuar combatent per l’alliberament de Nancy el setembre. Va continuar la campanya fins a caure greument ferit durant la captura de Badonviller, el 17 de novembre del 1944, mentre indicava a un tanc un objectiu que havia albirat. Va morir el 22 de novembre del 1944 a Baccarat, departament de Meurthe-et-Moselle, a conseqüència de les ferides rebudes, a l‘edat de 26 anys.
Va ser condecorat amb l’Encomienda de l’ordre de la Divisió, la concessió de la Croix de Guerre, 1939-1945, amb distintiu d’estrella de plata i considerat Mort pour la France.
La memòria dels exiliats, combatents i víctimes del franquisme, vuitanta anys després, encara resta pendent d’una adient divulgació. Els/les historiador/es continuem amb la recuperació de la memòria democràtica col·lectiva terrassenca.
