Aquest bloc de pisos és d’una posada en escena fascinadora. És el producte d’una segona fase de l’any 1968,que culminava la construcció dels pisos que es van anomenar de l’Avecrem, una promoció de la Caixa. El nom era degut al fet que, com que el seu preu de lloguer era bastant elevat, es deia que els seus habitants no podrien menjar més que sopes fetes amb les pastilles de brou d’aquesta marca.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Aquests pisos abasten quatre carrers, el de Salmerón, el de Prat de la Riba, el de Sant Antoni Maria Claret i el de Pius XI. Es pot dir, doncs, que són com una illa rodejada de quatre mars. En sentit figurat, està clar, tampoc es tractava de fer poesia barata. La zona on estan ubicats es pot considerar com a bastant tranquil·la, amb edificis propers destacats, com el Museu Tèxtil, el Castell Cartoixa i edificis del saber.
De blocs de pisos més alts que aquests en podem trobar per tota la ciutat. Hi ha algunes zones amb més d’una filera de construccions on viuen moltes persones. En aquest cas, el bloc de pisos emergeix en solitari, com un vaixell a l’oceà, per tornar a recuperar semblances amb el medi aquàtic. Si tinguessin vida, seria bo saber si els blocs de pisos prefereixen estar sols o acompanyats, formant un grup. La pregunta aquesta és tan absurda que tanca l’article.
