La necessitat preventiva no és nova, perquè senglars n’hi ha hagut des de sempre en aquestes contrades, però l’actual proliferació d’aquesta espècie sembla despertar noves capacitats d’adaptació a la seva expansió. Els porcs salvatges ja no ronden només pels barris de la perifèria boscosa de Terrassa, que demanden mesures municipals, sinó que han arribat en diverses ocasions al Centre. En aquest context, l’Ajuntament té previst reforçar el tancament de la finca de la seva propietat en la qual vol recuperar una vinya autòctona. Això, si la sequera no s’encarrega abans de malmetre el projecte.
Aquest és un exemple més de la variació de costums i plans vinculats a aquesta nova companyia animal, si la cosa no canvia. Aquest estiu, l’Ajuntament de Terrassa ha aprovat de manera definitiva la memòria d’un projecte “per reparar i reforçar el tancament de la finca vitícola de Mossèn Homs contra els senglars” amb el propòsit de “garantir el rendiment de l’explotació”. Perquè de poc servirà emprar obstinació i fons a conrear vinyes si els senglars arrasen amb elles. Es tracta de posar-li-ho difícil. Ara mateix, el tancament de malla de simple torsió d’aquesta finca “presenta molts trams amb desperfectes”, la majoria d’ells “ocasionats per l’aixecament de la tanca per part de senglars”, diu l’informe. No obstant això, en alguns punts ha estat la mà humana la que ha trencat la malla.
Més de 500 metres
El projecte consisteix a reparar els forats i reforçar aquest perímetre, de 515 metres lineals, per evitar l’accés dels porcs salvatges (també, en menor mesura, dels conills). Als buits existents seran posats pegats amb malla galvanitzada cosida a l’actual. La novetat radica en la col·locació, en la part inferior, d’un sistema de reforç amb un perfil metàl·lic de 48 mil·límetres de diàmetre i un gruix de 1,50 mil·límetres, encastat al terra amb pals galvanitzats o similars. Cal impedir, segons l’informe, que els senglars, “tan nombrosos en la zona, puguin travessar el tancament”. Les obres no comporten molta complexitat. Duraran un mes i el pressupost és de 13.982 euros.
Part de la finca, a Mossèn Homs / NEBRIDI ARÓZTEGUI
La finca objecte de l’actuació té 1,6 hectàrees i està situada en el sector agroforestal de Mossèn Homs, darrere de la residència. L’Ajuntament ha posat en marxa un projecte amb els objectius de “mantenir viu el passat agrícola de la nostra ciutat; recuperar el cep autòcton ‘el Terrassenc’ i, també, incrementar la varietat de cultius, ja que la producció actual està dominada pels cereals, els cultius de farratge pel bestiar i la petita horta de subsistència”.
L’apropament
Hi ha explicacions biològiques per a l’apropament progressiu d’aquests animals a l’entorn urbà. Una: n’hi ha molts més que fa poques dècades i es calcula que en els darrers 25 anys la població de senglars s’ha multiplicat per set a Catalunya, fins a fregar la xifra de 200.000. Més de 900 es troben al Parc Natural de Sant Llorenç. Dues: la manca de pluges fa que les alzines produeixin poc gla, principal font d’alimentació d’aquesta espècie.
Imatge presa fa uns dies a les Fonts
Els senglars es mouen en cerca de menjar i no s’aturen fins que el troben. I arriben a la ciutat, sense por. Si han de tirar a terra contenidors per alimentar-se de la brossa, ho fan. Travessen fins i tot autopistes i a finals de maig un grup d’exemplars va passejar-se per la rambla d’Ègara. Dies després un senglar deambulava per la plaça de Lluís Companys.
Si comencen a aparèixer pel casc urbà, què dir de les zones agrícoles, on la presència dels porcs és percebuda con una plaga que afecta al 90% dels camps de conreu i que ha obligat els propietaris a variar els productes, doncs els senglars senten una especial predilecció per la civada, el blat i la colza. No són violents, però cal anar en compte: aquelles persones que es trobin amb un o diversos exemplars es deuen abstenir de fer moviments bruscos o sorolls. I està prohibit donar-los menjar.
El problema dels contenidors bolcats
Fa gairebé un any, al setembre del 2022, l’Ajuntament va instal·lar en una bateria de contenidors de les Torres de Can Parellada unes barres de protecció antibolcada per evitar que els senglars derroquessin els recipients. Era una prova pilot que no satisfà al veïnat, que la considera insuficient i transitòria. A les Fonts el problema és similar i l’associació de propietaris i veïns d’aquest sector està molt molesta. Molts matins, residents a la urbanització es desperten amb els contenidors de residus pel terra, oberts, i les escombraries escampades.
Contenidors bolcats a les Torres de Can Parellada
“Necessitem una solució ja. No ens serveix que ens diguin que no hi ha pressupost per adoptar mesures, quan és molt més costós que vingui diàriament un camió d’Eco-equip per recollir les escombraries. I molta brutícia no desapareix i s’acaba disseminant pel bosc. Passa al carrer de París, per exemple”, exposa Ramon Terés, membre de l’entitat. Aquesta deixa clar que no es limita a queixar-se, sinó que proposa alternatives: “Es poden col·locar proteccions fortes, o dispositius d’ultrasons per foragitar els animals, fins i tot orina de llop. També es poden fer captures de famílies de senglars per portar-les a santuaris naturals”, assenyala el portaveu de l’associació.
Accidents: un cas
Els accidents de trànsit ocasionats per senglars són freqüents a la comarca, però pocs tenen la gravetat del que va patir el passat 29 de març un jove egarenc al punt quilomètric 23 de la C-16, en el terme municipal de Terrassa. Tornava a casa de matinada i es va endur per davant a dos animals que van travessar la via de sobte. Veure com va quedar el turisme dona una idea de l’aparatositat de l’impacte que, per fortuna, no va ocasionar a la víctima sofrir lesions de gravetat, tot i queel jove va romandre 24 hores en observació en un hospital.
L’automòbil va quedar ancorat, pujat, en un mur de separació de la via. Al noi no li va donar temps a frenar quan els dos senglars van irrompre en la calçada just en un revolt a l’esquerra. “Se’ls va trobar de cop. El cotxe va donar diverses voltes de costat a costat”, explica el seu pare. Les repercussions personals d’aquests accidents són, per descomptat, el més important, però molts afectats, si surten indemnes, han d’afrontar també els efectes materials de l’incident. Qui paga els danys en aquests supòsits? En el seu cas, una clàusula en l’assegurança referent a sinistres provocats per “animals cinegètics” comportava la recepció d’un pagament, major o menor, suficient o no per cobrir el sinistre total, però molts titulars de vehicles afectats per aquests contratemps es veuen desatesos.
Estat d’un vehicle després de topar amb uns senglars a la C-16
En una via de pagament, el responsable a efectes jurídics és el titular d’aquesta via, però en altres infraestructures sobrevola un llimb legal. En el tram de l’accident referit, les tanques que havien d’evitar la irrupció de senglars a la calçada estaven malparades. “Resulta que en una autopista, via considerada ràpida i segura, pots trobar un animal així. I amb les tanques destrossades. Si et passa alguna cosa, ja t’espavilaràs segons la teva assegurança”, denuncia el titular del vehicle. L’atestat efectuat pels Mossos d’Esquadra el dia dels fets indica com a causa principal de l’accident “la irrupció d’animal en la calçada” i apunta que la conservació de la via comporta l’obligatorietat d’una tanca “o altres elements” per evitar precisament l’entrada d’aquests animals.
