Joan Roma i Cunill
Viure, treballar i estudiar durant set anys a Berna, capital de Suïssa, em va convertir en una mena de mig suís.
Tenia la necessitat de tornar-hi cada dos o tres anys per passar revista a les novetats, canvis i modificacions de la vida quotidiana, especialment la institucional.
Aquells anys vaig tenir contactes amb alguns dels dirigents del país, i allà vaig aprendre un munt de coses que després vaig voler aplicar al meu poble, en tant que regidor, primer, i després ja com a alcalde, durant vint-i-vuit anys.
Impossible, però, produir canvis radicals, perquè hi ha massa dependència amb altres elements institucionals com consells comarcals, diputació, Generalitat i Estat. Es poden introduir innovacions i gestions més eficients i directes, però quan les resolucions depenen d’altres nivells d’administració, ja no controles ni els temps ni els resultats.
Però, vaja, en el meu cas, déu-n’hi-do, l’agilitat i eficiència aconseguides, en el marc de les competències pròpies. I ara tenia ganes de tornar-hi, després de quatre anys sense fer-ho, per culpa de la pandèmia i altres elements.
Si A la darrera visita, el 2019, ja vaig veure canvis considerables en la mobilitat urbana, en aquesta he comprovat que han dut a terme una autèntica revolució. Berna, la capital del país, no és ni de lluny la ciutat més gran. Té 145.000 habitants i si hi afegim els 43 municipis de la seva àrea metropolitana, arribarem als 350.000.
A diferència d’aquí, allà no hi ha cap cursa per guanyar habitants. La cursa sempre la fan per guanyar qualitat de vida, de manera que totes les innovacions van destinades a aconseguir aquest objectiu. L’impacte més gran quan hi arribes és la contundent reducció de l’ús del vehicle particular. Et pots trobar a alguna de les principals vies d’accés o ja al centre urbà, en què circulen mitja dotzena de cotxes, un munt de bicis i, lògicament, el transport públic.
Una àrea urbana immensa està pintada de blau i gairebé a tot arreu impera la “zona 30”, equivalent a les illes de vianants nostres. A tota la zona blava, toca pagar per aparcar, i gairebé a tot arreu hi ha màquines per treure tiquets. En resum, han aconseguit foragitar el trànsit individual per donar pas al públic, i al d’elements no contaminants, com bicis i patinets.
Preguntat sobre com alguns pretenen copiar el model, la resposta és molt ràpida i evident. Mentalitat, treballada al llarg de molts anys, per no dir de tota la vida, des dels primers passos, i tot seguit immenses inversions en transport públic. Tenir a les mans el plànol de les xarxes existents a tota l’àrea urbana suposa un xoc respecte del que tenim aquí.
Allà la combinació de rodalies, tramvies i busos és total, amb targetes multiviatges, diàries, setmanals, mensuals, i fa que molta gent hagi prescindit del cotxe propi i només utilitzi el transport públic per a tots els desplaçaments i decideixin llogar-ne un quan vulguin sortir a l’estranger.
Sempre va bé, i és recomanable, visitar altres indrets, especialment quan ens porten un ampli i llarg avantatge, per estudiar, valorar i avaluar els avenços fets, però sense caure en el parany que si allà ho han aconseguit, aquí també. Molta atenció, perquè primer cal conscienciació, disciplina i constància, i per sobre, inversions per fer viables els objectius a assolir. Sense aquests paràmetres, les coses no poden sortir bé.
