L’estiu del 2016, per a l’escriptora terrassenca Sandra Milán, va convertir-se en l’estiu en majúscules. “L’estiu de la meva vida és l’únic en què no he fet vacances”, explica. I no va fer vacances perquè el Martí i el Llorenç havien decidit que trucarien a la porta un mes d’agost i, per tant, calia estar preparats.
No van ser, doncs, les millors vacances de la seva vida, perquè, empíricament, no van ser unes vacances, sinó que va ser el temps en què “em vaig convertir en mare de bessons”, apunta Milán. Els nens van néixer un 15 d’agost, “dos dies abans que el part estigués programat”, rememora l’escriptora.
El seu marit, el Germán Martínez, ho va tenir clar, el part s’avançava. “Estàvem a l’Ikea, l’únic establiment obert en Ferragosto” i, de sobre, “vaig decidir deixar el que anàvem a comprar i marxar”, comenta. Llavors, és quan el Germán “va saber que donaria a llum imminentment”, afegeix. “No em trobo bé, li vaig dir abans d’arribar a les caixes”, esmenta. Segons el Germán, “això era un símptoma evident, tenint en compte que m’encanta redecorar la casa, i, a més, estava amb la síndrome del niu”, assegura l’escriptora egarenca.
El doble naixement es va precipitar dos dies i aquí va començar la història del Martí i el Llorenç. Uns dies abans d’aquesta aventura a l’Ikea i del desenllaç satisfactori en forma de dos bessons, i “com que no hi havia res a fer en un estiu calorós” que s’unien als 20 quilograms “de més a sobre, que m’impedien moure’m gaire”, a casa seva havien fet un tast de pomes.
Cal admetre que no és una activitat d’aquelles amb gaire incidència, com poden ser altres, la de vins, per exemple. Però, diu Milán, “ja estàvem farts de no saber quin tipus ens agradava quan anàvem a comprar i acabàvem amb les més àcides o farinoses”. Aquell estiu i aquell tast van determinar que la varietat Fuji era la definitiva.
Per Cantàbria
Enguany, la família sí que ha pogut fer vacances. Han passat uns dies a Cantàbria, gaudint d’algunes joies com les coves d’Altamira. Ara, el Martí i el Llorenç ja han fet els set anys i, compte, en fa quatre s’hi va afegir l’Armand. Completa el nucli la Mary Poppins, una gossa braco de Weimar, que, esperen, ajudi fent de cangur.
Aquell estiu sense vacances, subratlla, “és un dels meus “summers of ‘69!”. Com la cançó de Bryan Adams que diu “It was the summer of ‘69, oh, yeah, me and my baby in ‘69, oh, oh”. En aquest cas, dos “babies”.
