La regressió del català es fa més evident que mai en l’àmbit judicial. Segons dades del Departament de Justícia del 2022, només el 6,67% de les sentències es fan en aquesta llengua, tres dècimes per sota de les que es feien l’any 2021 (6,9%). Un retrocés més que evident si es compara amb les dades de l’any 2005 quan el percentatge era del 20,5%. L’any 2010 ja queia fins al 14%-, però els últims anys la situació encara ha empitjorat més. L’any 2019, només el 8,46% de les sentències es feien en català i el 2020, el 7,44%.
La situació és complicada i diversos advocats coincideixen a explicar que el problema se’l troben amb l’interlocutor, els jutges, “que no entenen català”. Cal recordar que a Catalunya no fa falta entendre ni parlar el català per exercir de jutge. De fet, dels 138 aspirants a jutges que han entrat aquest any a l’escola judicial de Barcelona, només vuit són catalans.
En una entrevista amb TV3, la penalista Ingrid Sagué explica, que habitualment no es fa servir el català “per protegir el client i els seus interessos”. La lletrada assevera que l’objectiu és fer entendre al jutge tots els arguments “perquè ens doni la raó” de manera que si ell no entén al català, “nosaltres ens adaptem” i ho fem en castellà.
25 euros extres per escriure en català
L’esforç per part de la Generalitat per promocionar la llengua catalana en el món judicial es tradueix amb una paga extra de 25 euros als advocats d’ofici per cada escrit que es presenti en català. Un ingrés però, que els advocats no consideren determinants.
Des que es va posar en marxa l’any 2017 -quan es pagaven 14 euros- el 13% d’advocats del Col·legi d’Advocats de Barcelona s’hi han adherit però en altres zones de Catalunya com a Vic o Manresa són sis de cada deu els que reben aquest ingrés extra.
A més a més, aquest 2023 des de la Generalitat s’ha posat en marxa un sistema de beques per als futurs jutges que vulguin opositar per tal que hi hagi més jutges catalans. Se’ls beca amb 1.000 euros al mes, d’acord amb el salari mínim interprofessional. Una aposta que no serà fins d’aquí a uns anys quan es pugui avaluar si ha funcionat, ja que els opositors es passen una mitjana de quatre anys estudiant abans de presentar-se per ser jutge.
Per la seva banda, el president de la comissió de la llengua del Consell de l’Advocacia de Catalunya, David Casellas, proposa millorar els curos de formació per als jutges o també recompensar econòmicament les actuacions orals, a banda de les escrites.
