La paradoxa és que Cupido no surt per enlloc del videoclip. I tanmateix, “Flechas” n’ès ple d’anonims cupidos, personetes singulars amb el seu interior, que llencen flexes a tort i arreu. I és que Rosa Zea fa una reivindicació de l’amor i l’estima en el darrer single “Flechas”, estrenat a plataformes com Spotify el passat 31 de juliol.
“Flechas” és un single més en el cuidat recorregut de la cantautora i polifacètica artista terrassenca Rosa Zea. Però potser cal remarcar la faceta audiovisual, doncs el videcolip de “Flechas” és un tendre mosaic de vídeos rutinaris en les que hi participen diverses amistats de la cantant. Tots ells, qual anònims cupidos, imiten el gest del llençament d’una flexa. I d’un cor.
El videoclip ha estat rodat majoritàriament a la ciutat de Barcelona (tot i que també es percep Terrassa en alguns “frames”) i té la textura de composició casolana de telèfon mòbil, element gràfic que sense dubte aporta una major proximitat (o empatia) a la narració. Si “Flechas” és un cant en castellà, Zea també havia fet incursions en anglès, com ara amb els temes “Nothing”, “Smile”, “Just walk” i “The bright side”.
Altres dels seus videoclips havien estat rodats a Terrassa com ara l’iniciàtic trio “Nubes”, “Desorbitada” i “Diferentes”, ambientat a les arcades de la Masia Freixa. Zea acostuma a gravar acompanyament tècnic amb José Cañal, qui a més a més també toca el piano en algunes de les seves cançons.
Aquest vessant col·laboratiu ja l’havia mostrat Zea amb el músic terrassenc Javier Sólo, doncs participava del seu disc “Mejor Sólo y bien acompañado” (Temps Record, 2018), posant música i veu a una de les cançons del disc, “Imprudentes compulsivos”.
Zea també va formar part de Las Primas de Maryjane, banda musical formada per quatre dones sabadellenques i terrassenques.
