Adrià Fornés (Barcelona, 1979) és el director de LaFACT (i prèviament del Centre Cultural des de fa deu anys.
Encara hi ha gent que es refereix a l’equipament com a Centre Cultural, ja heu acabat el traspàs a LaFACT? A mi ja m’agrada el nom, Factoria Cultural, ja que es vincula a una ciutat de factories. A més a més, “factoria” també té un rerefons de transformació. De centre cultural pot haver-n’hi a qualsevol barri de la ciutat, però la Factoria Cultural és aquí. A la rambla d’Ègara 340. Amb el temps aconseguirem que tothom s’hi refereixi com a LaFACT. Que tothom sàpiga on és. No només de Terrassa, sinó de fora.
És necessari donar-se a conèixer a fora? Clar, volem fer créixer l’àmbit d’influència de l’equipament. Ara mateix, el 50% del públic és de fora de la ciutat. En gran part per la dansa, que és amb el que millor podem arribar a gent de fora.
LaFACT se sent en la Lliga d’Honor dels equipaments culturals? Totalment. Perquè tenim dues programacions: una en clau de ciutat, però una altra pensada en clau de país. Quan ve Marta Graham, no només és pel públic terrassenc, també és pel país. De fet, algunes de les companyies que portem fan una doble funció, per encabir més públic de fora.
Els centres culturals al territori estan aconseguint que la cultura no passi sempre per Barcelona? Trencar amb el centralisme històric? Hi va haver un projecte de 5 teatres amics que ho va intentar, fent força plegats. Pretenien ser capaços no només de programar, sinó de produir espectacles que el punt de partida no fos Barcelona, sinó el territori. I crear una gira.
I Terrassa, què hi aporta en aquest front? La FACT aconsegueix que no calgui passar per Barcelona per veure segons quines companyies de dansa. Passarà amb Marta Graham. Passarà amb la Gala Europea de la Dansa, amb cinc parelles principals de ballarins, que es recordarà durant molts d’anys.
La dansa és el pal de paller de LaFACT? Home, per aquí han passat 180 companyies de 80 ciutats. Mira: fa cinc anys ens vam marcar el repte d’arribar i consolidar els 10.000 espectadors de la Temporada de Dansa. I aquest any, arribarem als 14.000. Hem sobrepassat les expectatives. Ara esperem arribar als 15.000 i mantenir-nos allà.
Adrià Fornés / NEBRIDI ARÓZTEGUI
No sembla, a priori, la disciplina artística amb més tirada popular… Si potenciem la programació i portem bones companyies, serem una porta d’entrada a nous espectadors de dansa. Hi ha gent que ve per primer cop i potser no s’abona la temporada vinent, però sí que trenquen barreres i poden tornar a venir. Hi ha molta gent que diu: “No sabia que m’agradava la dansa”. Jo el primer!
Perquè -aparentment- la dansa no ens atreu de petits? A l’escola és habitual que et portin a escoltar un concert de música, fins i tot anar al Palau de la Música de Barcelona. Però no et porten a veure dansa.
Quins són els resultats del Programa d’Alt Rendiment (PAR en dansa)? L’any vinent començarem el 4t curs. Els resultats són cada cop més bons i cada vegada tenim més demanda -d’arreu del món- per participar-hi. Per l’any vinent se n’han descartat quasi 20 possibles alumnes. En tot cas, molts dels ballarins que passen per LaFACT estan sent contractats per companyies. A més a més, les nostres produccions després fan gira a fora. Com Les Quatre estacions. S’ha portat a Reus, Sant Cugat, Almeria, Saragossa, Albacete, Alacant…
Aquesta tardor porteu grups del pop rock espanyol com Revólver i Los Secretos, a banda d’El Consorcio. Anem aprofitant les oportunitats que ens arriben. Va canviant any rere any. Enguany, per exemple, tindrem, un cicle de circ molt potent, amb tres espectacles. En canvi, no hi haurà màgia, quan el darrer cop hem tingut al Mag Lari. De les possibilitats que hi ha intentem vestir la millor temporada possible.
Creus que l’edifici té una porositat amb la Rambla? O sigui, que convida els passejants a entrar-hi, ja sigui per la configuració urbanística? La funció de l’edifici, quan el va projectar Jan Vaca fa 40 anys, era que quan hi entressis fos com una capsa de sorpreses. Avui en dia no es faria un equipament tan gran (amb sala d’actes, auditori, exposicions…). En fi, és cert que no convida a entrar-hi. Però el repte és nostre, de fer coses prou interessants perquè la gent vulgui entrar-hi. Les exposicions? És cert: la gent no fa cua per entrar-hi. Però funcionen. El nombre de visitants a les exposicions no és dolent. Tot i que és cert que ens funciona molt la sinergia de venir a veure un espectacle i després passar per l’exposició. O sigui, que té la trobes, però està bé.
I la decisió d’obrir un nou bar-restaurant, a la façana de la Rambla? Aporta gent, ja els tenim aquí… Ara només falta que els clients del restaurant acabin entrant.
Com veus la cultura a Terrassa? Tenim un festival de jazz, el TNT, la Temporada de dansa, els castellers, el hockey… No hi ha gaires ciutats que se les pugui vincular amb disciplines artístiques. Que quan pensis en Terrassa pensis en dansa, és un valor per estar molt orgullós.
I quina mancança té? Potser diria que ens complementem amb altres ciutats. El que no tenim aquí, el tenen a altres llocs. Mira: no tenim òpera. És cert. Hem d’anar a fora, a Sabadell, a veure òpera. I això és tècnicament una mancança. Ara bé, si pretenem que gent de Sabadell vingui aquí a veure dansa, nosaltres també podem anar a Sabadell a veure òpera.
