Per descomptat, ni són pops en un garatge ni rucs amarrats a la porta del ball. Ni neu a l’agost peninsular. Són només carrers, amb cases, veïns, vianants ocasionals, i cadascun amb el seu retall d’història particular i col·lectiva. Però tenen, entre d’altres, i com uns altres, una peculiaritat relativa al nomenclàtor. Alguns estan ubicats a barris on predominen altres noms (verges, països, ciutats, paratges diversos) i per això poden ser considerats “bestioles rares”. O tenen noms que al·ludeixen a plantes que ja tenen la seva designació a Terrassa, o van ser batejats com van ser batejats el seu moment, dècades enrere, en homenatge a països que ja no existeixen, o que existeixen amb noms diferents dels que tenien quan a Terrassa se’ls van dedicar aquestes vies. O tenen “germans” a altres zones i gairebé no es veuen. Potser exhibeixen amb gràcia la seva denominació referida a barris en els quals no hi són. Que no s’enfadi cap d’ells ni cap dels residents que els donen vida. Això és, a la nostra manera, un homenatge als carrers “equivocats” o, si més no, als carrers que defensen amb rigor i caràcter granític la seva originalitat.
Carrer de Iugoslàvia (Can Parellada)
Denominació antiga dels Balcans als Països Baixos
Iugoslàvia no existeix, però si que existia quan es va posar el seu nom a un carrer ubicat a Can Parellada, barri en el qual abunden les dedicatòries a països de tot el món. De fet, en són majoria. Amb la seva implosió amb la cruenta guerra dels Balcans, es va formar la República Federativa de Iugoslàvia (entre abril del 1992 i febrer del 2003). Va ser admesa com a membre de les Nacions Unides l’1 de novembre del 2000, però el febrer del 2003 el nom va passar a ser Sèrbia i Montenegro. Però Montenegro va declarar la seva independència el juny del 2006. Dies després va ser admesa com a membre de les Nacions Unides. Molt a prop, també a Can Parellada, està el carrer d’Holanda. Des del 2020, Holanda es diu Països Baixos, nom que no és nou. De fet, la Reial Acadèmia Espanyola, en el seu “Diccionario panhispánico de dudas”, reconeix el nom oficial del país com a Països Baixos, en considerar que la designació “Holanda” es refereix estrictament a una regió occidental del país. Es prenia la part pel tot.
Carrer del Claustre (Vallparadís)
Es diu així només pel fet d’estar “enclaustrat” entre cases
Això no és una crítica, que consti en acta, sinó un intent d’aclariment. Aquest carrer (més aviat digne carreró) està ubicat entre el del Doctor Pearson, el de Salvador Busquets i la carretera de Castellar, al barri de Vallparadís. Té entrada, estreta, pel carrer de Salvador Busquets, però manca de sortida, i és aquesta característica la raó esgrimida per ser batejat com a carrer del Claustre. Hom podia pensar que el nom estava relacionat amb els patis de catedrals o monestirs, però, pel que se sap, en el seu cas no existeix aquesta vinculació. El carrer del Claustre es diu així precisament perquè és un vial “enclaustrat” dins d’una illa de cases. Deu el seu nom, doncs, a la seva morfologia.
Carrer de Califòrnia (Sant Pere Nord)
Un estat americà entre Provença i Frederic Mistral
Val a dir que no tenim res en contra de dedicar un carrer a un estat (i regió) dels Estats Units d’Amèrica, i menys a un dels més coneguts dins i fora de les seves fronteres, amb la seva mítica cinematogràfica a coll. Però a Terrassa no hi ha carrer dedicat a Ohio, per exemple. Ni a Oregon, ni, per descomptat, a Minnesota.
Potser molts aficionats acèrrims al “western” agrairien alguna referència a aquelles terres idealitzades en les pel·lícules d’indis i vaquers. Carrer al sud del Mississipí, per exemple. O carrer de Colorado. De tota manera, el que crida l’atenció del carrer de Califòrnia és la seva ubicació (potser també la seva forma, no rectilínia) en un barri, Sant Pere Nord, de nomenclàtor variat però sense més referències geogràfiques que les al·lusives a poblacions com Manresa, Girona o Ullastrell. Però allà, perpendicular al carrer Ample, entre el de Provença i el de Frederic Mistral, hi ha Califòrnia Street.
Carrer del Torrent d’en Pere Parres (Centre)
Hi passava l’aigua, però el barri batejat com ell està a l’altra banda de Vint-i-dos de Juliol
Terrassa és una ciutat d’aigües, que solquen el seu subsol com una miríada d’agulles. El torrent d’en Pere Parres naixia al Pla del Bon Aire, discorria pel que ara és Poble Nou-Zona Esportiva i desembocava a la riera del Palau (la rambla d’Ègara). Però no és el torrent d’en Pere Parres com a tal el protagonista d’aquest apartat. El protagonista és el carrer que pren el seu nom, que està ben pres, segur, però es dona la paradoxa que aquest carrer no està en el barri que també pren el seu nom. El barri del Torrent d’en Pare Parres (o Pere Parres a seques) està a uns metres, a l’altre costat del passeig del Vint-i-dos de Juliol. El carrer del Torrent d’en Pare Parres es troba al Centre, entre el carrer del Canonge Rodó i el de Giralt i Serrà. Quelcom similar li passa al carrer de Vallparadís i el del Cementiri Vell. Ni un ni l’altre són als barris del mateix nom. El carrer de Vallparadís discorre per la ribera del parc, però oficialment és al Segle XX. El carrer del Cementiri Vell, dit així perquè era via d’accés a aquest recinte, està situat al Centre.
Carrer de la Paparola (Les Fonts)
Dos carrers que són la mateixa planta, però amb noms diferents
Són bessons i els responsables de batejar-los van voler posar-los el mateix nom, però amb una certa dissimulació. O potser no van reparar en la coincidència. O potser tant hi fa, ja que al cap a i la fi els noms són diferents. Tot i això, a Terrassa hi ha carrer de la Creu Gran i plaça de la Creu Gran, però dir “rosella” a dos carrers, o “paparola”, hauria estat massa. Podem dir que són el mateix, però no. Parlem del carrer de la Paparola i el de la Rosella. El primer, en la imatge, està al sector de les Fonts, entre el carrer del Lliri i el de l’Esperanto. El seu “germà”, el carrer de la Rosella, es troba a diversos quilòmetres, a Can Gonteres, entre la plaça del Pi i la de l’Alzina. Però resulta que paparola és el nom que rep a Terrassa la rosella, planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Paparer rhoeas). És a dir, que tenim rosella per partida doble.
