Sota la teulada de voltes, incrustades de fragments de cristall, la Masia Freixa oculta una peça insòlita, amagada fins ara a la ciutat. És l’estructura de fusta de la fàbrica sobre la qual Josep Freixa i Argemí va construir la seva residència familiar. Restava oculta als ulls de tothom i ara, un projecte de restauració permetrà que la ciutadania pugui conèixer la base que sustenta l’edifici més bonic de la ciutat i a través d’ell, explorar tota la seva història.
Una petita porta condueix ara a l’interior de l’estructura de fusta de la masia. En el futur, un mirador de vidre permetrà al visitant gaudir d’aquest espai inexplorat / Nebridi Aróztegui
Sota la Masia Freixa encara s’amaga la fàbrica de filatura d’alpaques que l’empresa Feixa i Sans va encarregar construir, el 1899, a Lluís Muncunill als afores de la ciutat. Era una nau rectangular d’una sola planta amb teulada de doble vessant i una estructura interior de ferro, feta amb maó. Sota aquesta teulada, una complexa estructura de fusta sustentava l’edificació fabril, que mai va arribar a funcionar com a tal.
El projecte en preveu la rehabilitació i vol convertir l’espai en l’eix del relat històric de la masia
Descartada l’activitat tèxtil, Josep Freixa va decidir transformar la fàbrica en la seva residència familiar i va confiar el projecte novament a Lluís Muncunill. L’empresari va donar “llibertat total” a l’arquitecte modernista, a qui va suggerir que li fes una llar “a la moda” de l’època.
És d’aquesta manera com Muncunill va edificar la Masia Freixa sobre l’estructura de l’antiga fàbrica, i com l’estructura de fusta preexistent passa a ser la base d’una edificació molt més gran, una casa estèticament espectacular que descansa sobre l’estructura bàsica de fusta d’una mau industrial.
La fórmula entusiasma els arquitectes. Fa unes setmanes un grup de professionals de l’arquitectura de Taiwán que visitaven el parc natural de Montserrat van demanar conèixer la Masia Freixa i poder explorar-la.
Pep Forn, regidor de Turisme, explica en què consisteix el projecte: “Restaurarem l’estructura de fusta i aprofitarem per explicar la història arquitectònica de la Masia. El projecte consisteix a restaurar la fusta i obrir un mirador intern envidrat des d’on es pugui veure tot l’interior”.
Aquesta iniciativa multiplicarà l’atractiu de les visites a la Masia Freixa, que incorporaran un al·licient espectacular. Poder pujar fins al pis més alt de l’immoble i observar els seus budells.
La visita serà una descoberta pels turistes, però també per als professionals de l’arquitectura, que se sumaran a la legió de visitants i ho faran des d’un vessant més tècnic, més vinculat al coneixement i a la recerca de les tècniques constructives modernistes i la seva versatilitat.
El projecte de recuperació de les encavallades de la coberta original de la Masia Freixa forma part del projecte més ampli de manteniment i millora de l’edifici. Una iniciativa en quatre fases que abasta aspectes arquitectònics i de l’obra urbana.
Nova oportunitat als NNGG
La proposta, que ha optat en diverses ocasions als fons europeus Next Generation, aspira de nou a aconseguir suport econòmic, ara en una convocatòria que sembla feta a mida de la Masia Freixa: el programa contempla ajuts per edificis d’interès culturals nacional dedicats a usos turístics.
A finals d’any se sabrà si la masia rep finalment el suport d’Europa per a la seva rehabilitació. Si és així, els treballs s’hauran d’executar entre 2024 i 2025. “Si no rebem els recursos -explica Pep Forn-, s’incorporaran al pla d’inversions municipals dins d’aquest mandat”.
L’adequació de l’edifici de la Masia Freixa inclou, a banda de la recuperació de l’estructura de fusta de la fàbrica, treballs de reforç estructural, de la fusta exterior, la rehabilitació de les rampes de l’era i del sòcol que l’envolta, i l’obertura de la torre al visitant, esdevenint un mirador de privilegi sobre l’entorn.
El sí d’Europa a aquest projecte permetrà obrir la porta a la museïtzació de la Masia Freixa, que ha de semblar-se molt més a la residència modernista que era a principis del segle XX.
A la torre es podrà pujar per gaudir del mirador / nebridi aróztegui
Com un burgès, des del mirador de la torre
Els certificats d’obra de la Masia Freixa situen entre 1905 i 1910 el projecte d’una residència familiar que es va edificar en diverses fases i que va culminar amb la construcció de la torre o minaret, com també se’l coneix per la seva estructura. Ha restat tancada al públic durant dècades i, si el projecte de rehabilitació de la masia obté recursos d’Europa, es podrà obrir al públic.
La idea és reparar i rehabilitar l’escala de caragol i el mirador situat a les alçades per garantir una segura accessibilitat. També per permetre als visitants les millors condicions per observar la ciutat des d’aquest punt, tal com ho feia la família burgesa de Josep Feixa i Argemí.
La torre de la Masia Freixa permet veure Terrassa des de l’alçada i fer un recorregut de 360 graus al voltant del minaret.
A principis del segle XX, els residents podien veure pràcticament tota la ciutat. Ara, amb el creixement de la trama urbana i la Masia Freixa en ple centre de Terrassa, des de la torre es veu, a banda del parc de Sant Jordi, cap a l’oest el paisatge de Can Poal, la muntanya de Montserrat i cap a l’est, elements del patrimoni com la Torre del Palau i la catedral del Sant Esperit.
