L’èxit de la Kings League en la seva primera edició va convertir en esportistes populars seguits per milers de fans a jugadors gairebé anònims acostumats, majoritàriament, a jugar davant d’uns centenars de persones cada cap de setmana. Però el format inventat per Gerard Piqué i Ibai Llanos va revolucionar l’univers esportiu de tal forma que de la seva mà va néixer la Queens League, la versió femenina de la competició. Aquest dissabte va finalitzar la primera edició amb la victòria del Pio FC, equip presidit per la streamer mexicana Samy Rivera. A les semifinals van eliminar Las Porcinas i a la final van superar Las Troncas per 3 a 1. La terrassenca Mar Serracanta, de 22 anys, ha estat un dels grans noms propis del seu equip i del campionat.
“Estic intentant assimilar tot el que ha passat”, explica la jove jugadora egarenca, encara desbordada ahir per l’impacte global de tot plegat amb 55.000 persones a les graderies de l’estadi Metropolitano on es van jugar les finals de la Kings i de la Queens League. Ella ha viscut un canvi d’univers personal gairebé inversemblant. Com a mostra, una dada: quan va començar a jugar al Pio, tenia 500 seguidors a Instagram; ara en té més de 80.000.
En tot cas, diu que la gestió emocional d’aquesta realitat no l’ha trasbalsat. “Ho porto bé. Soc molt tranquil·la i toco de peus a terra. I la meva família i la meva gent em dona molt suport. Tampoc llegeixo massa comentaris”, diu.
Mar Serracanta, amb la presidenta del seu club Samy Rivera
En el Pio FC també ha jugat una futbolista del Terrassa FC. Es tracta de la barcelonina Ona Aldea, que ha militat dues temporades en el conjunt terrassista i molt probablement continuarà una tercera després d’aquesta experiència.
Mar Serracanta era jugadora de l’Igualada en el futbol tradicional. I atreta pel format del torneig ja es va apuntar a la primera convocatòria de proves de la Kings League. Però no s’acceptaven noies en un format purament masculí i va esperar a la primera lliga femenina per irrompre amb tota la força en un torneig amb un potent component mediàtic. Formada al Jabac, va passar pels equips formatius de l’Espanyol abans d’arribar al conjunt de l’Igualada.
Un canvi personal
“Jo arribava al Pio en un moment en el qual no estava còmoda i aquí vaig trobar un suport increïble. La nostra presidenta té un impacte molt gran a Mèxic i els seguidors són molt passionals”, comenta. “Em faltava confiança i ara em sento molt més segura en tots els sentits.”
Explica que volia viure una experiència nova, “demostrar que el futbol femení també es pot viure amb molta passió”. Tant és així, que té molt clar el seu futur. A partir de la pròxima temporada, les jugadores de la Queens League hauran de tenir dedicació exclusiva a aquesta competició i no podran jugar en equips de futbol convencional. “He decidit deixar l’Igualada i tornar a jugar amb el Pio. Tinc ganes de viure aquesta experiència. Fins que em cansi.”
L’únic punt negatiu ha estat el referit a la polèmica viscuda amb el premi a la millor jugadora de la temporada, que estava dotat amb 3.000 euros. Li van donar a ella i el va rebre a la gespa del Metropolitano després de la final, de mans de Gerard Piqué. Però poc després, li van dir que s’havia produït una errada en els criteris de puntuació que es tenen en compte per escollir la millor jugadora i li van retirar el premi. “Va ser una sorpresa perquè els criteris no han quedat clars”, explica. Cinc distincions com a MVP a la temporada i 11 gols en 13 partits han estat les seves xifres.
Bernat Juárez, a un pas del títol amb El Barrio
Bernat Juárez, de blau, a la final de la Kings League
Bernat Juárez ja va disputar la primera edició de la Kings League amb el Pio. No va poder gaudir de l’espectacular ambient de la “final four” disputada al Camp Nou ja que el seu equip no va estar entre els quatre millors de la competició. Enguany, ha jugat a El Barrio i amb aquest equip va arribar a la fase final del Metropolitano després de superar als quarts de final el Jijantes.
Ja a la fase definitiva a l’estadi de l’Atlético de Madrid, el seu equip va superar l’Aniquiladores a la semifinal (empat a un gol i victòria per 3 a 1 en els “shoot-outs) i va perdre a la gran final amb l’xBuyer Team després d’empatar a 4 i caure per 2 a 1 en els “shoot-outs” en un partit molt emocionant.
“Després del partit et sents trist per no haver guanyat la final. Però l’experiència va ser tan espectacular que penses més en tot el que t’emportes. No hi ha paraules per descriure-ho”, explica el futbolista egarenc.
A l’equip campió no hi havia representació terrassenca, però sí de dos exjugadors del Terrassa FC: Fernando Velillas i Adri Gimeno.
“Han estat uns dies molt intensos. No havia jugat mai davant de tanta gent i no és fàcil. Però vaig ser capaç de sortir al camp i fer-ho sense nervis”, explica Bernat Juárez en relació a una experiència que no oblidarà. “A la primera temporada vaig jugar poc i és el que més em va costar de gestionar. En aquesta segona, he portat millor la situació, he anat millorant i he sortit a jugar davant de 55.000 persones sense por. Tenir al nostre equip jugadors com Mantovani o Nico Pareja ens ha ajudat molt en aquest sentit, perquè no és fàcil gestionar tot el que comporta la Kings League per a jugadors que no estem acostumats a això.”
Juárez no ha estat lúnic egarenc a El Barrio. En aquest equip també ha jugat Iker López.
Tornar al CN Terrassa
Bernat Juárez té 26 anys, va passar pels equips inferiors d’Espanyol, Gramenet, Terrassa i Jabac i posteriorment ha jugat al Viladecavalls, al Can Parellada i al CN Terrassa. El futbol ha estat sempre la seva passió i viure un episodi com el de dissabte li ha permès fer realitat un somni d’infantesa.
De cara al futur, ja té clar que no continuarà jugant a la Kings League, on ara es demanarà exclusivitat als jugadors que prenguin part a la competició. “No sé si em tornarien a escollir. Però ja tinc decidit no jugar una tercera temporada i tornar al CN Terrassa”, explica.
Sobre el futur de la Kings League, considera que mantindrà l’èxit d’aquestes primeres edicions. “La gent continuarà volent veure els partits i els futbolistes voldran jugar.”
