Matadepera Ràdio és la ràdio municipal del poble de Matadepera. Va néixer a la Festa Major de 1981, a través d’un concurs de radioaficionats. Avui dia, l’emissora compta amb més de 50 col·laboradors, que hi treballen pel simple i exquisit plaer de fer ràdio, tinguin o no experiència prèvia. La graella està formada per més de 25 programes de tots els gèneres i hi ha emissió les 24 hores del dia, els 365 dies l’any.
Parlem amb el director de Matadepera Ràdio, Albert Beorlegui, sobre l’emissora i la seva experiència al sector de la comunicació.
Al llarg de la teva carrera has fet molta ràdio, sobretot parlant de cinema. Què és el que t’agrada d’aquest mitjà? Jo vaig entrar a Matadepera Ràdio per casualitat. Com que sempre m’ha agradat el cinema vaig començar fent una secció on parlava sobre cine que es deia “Carpe Diem”. A partir d’aquí vaig veure que m’hi volia dedicar. Es van convocar oposicions per ser tècnic de comunicació de l’Ajuntament, m’hi vaig presentar i vaig guanyar. També col·laboro puntualment amb altres emissores com per exemple Rac 1.
Has estudiat dret. Quan vas decidir que volies dedicar-te al periodisme i la comunicació? Mai vaig tenir vocació pel dret, ni quan estudiava la carrera ni quan vaig acabar-la. Vaig anar-me traient els cursos, però no sabia què fer. L’any que vaig acabar la carrera es va presentar aquesta oportunitat a Matadepera. A mi el periodisme sempre m’havia atret i quan vaig començar a Matadepera Ràdio vaig veure que això era per a mi. La idea del micròfon, poder entrevistar a persones que admires i la idea de poder transmetre informació… tot això fa que aquest mitjà tingui un punt molt atractiu, addictiu i hipnòtic.
I quan comences a Matadepera Ràdio? Fa 29 anys que em vaig posar davant un micròfon, l’any 1994. El recorregut que la gent acostuma a fer quan es dedica al periodisme és molt convencional. Normalment comences a una emissora municipal. Jo he tingut la sort de poder tenir algunes feines aquí al poble, a Matadepera Ràdio i a la comunicació, i és molt gratificant poder fer el que sempre m’ha agradat.
Actualment ets el director de Matadepera Ràdio. Creus que els mitjans locals són la veritable escola dels periodistes? Per descomptat, és l’escola de gent que avui dia es dedica als mitjans a escala professional. La diferència entre una emissora municipal i una de professional és l’audiència que t’escolta. Aquí a Matadepera Ràdio ha començat molta gent que ara està a TV3, Catalunya Ràdio i Rac 1 presentant programes capdavanters i ens sentim molt orgullosos. És veritat que són molts els cridats, però pocs els escollits, perquè és un gremi on hi ha moltíssima gent. Però hi ha un punt molt vocacional, són moltes hores les que dediquem, però acaba compensant.
Què destaques de Matadepera Ràdio? Quan vaig començar en aquesta casa i vaig assumir la direcció, jo tenia molt clar que la feina s’havia de fer de gust. Jo sempre dic a la gent que vol entrar-hi que faci el que faci, que estimi i l’apassioni la ràdio. Però també vull que siguin conscients que encara que sigui una emissora municipal, hi ha una disciplina i un rigor. Hi ha una cinquantena de col·laboradors i més de 25 programes, per tant, aquí pots trobar magazins, programes de música, informatius, entrevistes… és l’avantatge de l’emissora municipal, no estem supeditats a les directrius empresarials d’una emissora important, i la gent pot fer la ràdio que vulgui.
En l’actualitat, condueixes l’Agenda de Matadepera de dilluns a divendres a la ràdio. Quins altres programes has fet? Jo vaig començar fent una petita secció l’any 1994. Després vaig fer durant quatre anys un programa de cinema de dues hores cada setmana, “el club dels cinèfils impenitents”, vaig fer un programa d’entrevistes, “Molt soroll per no res”, un de poesia, “el setè segell”… entre molts altres.
Quin és el teu millor record a Matadepera Ràdio? Un dels elements que m’omplen de més satisfacció és que la gent se’n recordi d’on van començar. Veus que hi ha nois que entren amb poc menys de vint anys, que fan els seus primers programes espantats, però van guanyant confiança, seguretat i es van professionalitzant, i inclús alguns fan el gran salt. I quan els fan una entrevista i mencionen que van començar a l’emissora del poble, això és una de les coses més gratificants.
