Tècnic de conservació-biòleg del parc natural de Sant Llorenç, Dani Pons adverteix del patiment dels arbres per la sequera i defensa la consolidació de boscos madurs perquè sobrevisquin.
Amb la sequera, es parla d’una mort silenciosa dels boscos. Està passant al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac? Després de dos anys de sequera perllongada dels arbres han anat resistint, però van morint. Només cal passejar pel bosc per comprovar-ho.
L’informe de DeboscCAT de 2022 parla de 40.000 hectàrees afectades per les onades de calor extrema a Catalunya. Es pot quantificar el problema al parc natural?
Aquí, més que una afectació general, es percep com un mantell del bosc puntejat. Té a veure amb les espècies. Podem dir que un 20% o un 30% de les pinasses estan absolutament seques, mortes. El nostre és un bosc mixt i la pinassa està entre els pins blancs, els roures i les alzines. Per això no es veu un continu de mort. Les capes de les pinasses sobresurten i no tenen cap protecció, estan més exposades. Ara les condicions són més dures i pateixen molt, especialment a la banda vallesana del massís. A la banda de Bages i Moianès, l’afectació és a pinassa i pi roig.
El biòleg Dani Pons descriu el patiment del bosc per la sequera. Anem, diu, a un paisatge menys ric, més homogeni al parc natural
/ nebridi aróztegui
Quins símptomes de patiment percebria un excursionista? Quan estan patint comences a veure que les copes amb menys densitat de fulla. Després, les fulles i determinades branques van amorronint. Quan l’arbre diu que ja no pot més, tot és marró i ja no és recuperable. El darrer any i mig, a la zona més calorosa del parc veiem que el patiment i la mort és bastant generalitzada. La raó: Els darrers vint anys la mitjana pluviomètrica al parc era d’uns 700 litres anuals. El 2021 van ser 360, la meitat, i el 2022 han estat 348. El 2023, les pluges de maig i juny han arribat als 307 litres. Si a finals d’any acaben amb valors de 500, podem entrar en un punt d’inflexió.
És veritat que hi ha guerra entre arbres per la supervivència? Els arbres competeixen amb dues estratègies quan hi ha sequera. Els pins tenen arrels superficials, que els permet agafar qualsevol gota que cau, i els roures o les alzines les tenen profundes. Tots dos volen captar l’aigua sota terra. És el sistema reticular, però hi ha les copes. Les alzines són competidores molt dures amb els pins. La intensitat de captació d’aigua de les seves copes és molt alta. Els arbres de fulla caduca la perden per estalviar consum i sobreviure. Fan una tardor avançada. Els de fulla perenne, com el pi, no poden competir.
“Hem d’ajudar els arbres perquè no hagin de competir per l’aigua, per la llum i pels nutrients”
En aquest context de sequera, en el futur quin serà el paisatge forestal del parc natural? Anirem a un bosc de pi blanc i alzina. Cada vegada menys pinassa. Avui el parc natural és un ecosistema mixt, ric. Serà més uniforme. I a les zones que han patit incendi, com al Pont de Vilomara, amb menys aigua el procés de regeneració serà molt més lent. De fet, ja ho veiem. A partir d’ara, difícilment veurem aquell paisatge de bosc jove vint anys després d’un incendi.
Hi han científics que diuen que aquest és un procés cíclic, que la natura s’acabarà adaptant. És cert que la natura s’adapta, sempre es comporta. Però ara, amb tants dies per sobre de 40 graus, nits tropicals i un règim pluviomètric escàs, està clar que l’evolució és induïda pel canvi climàtic. La natura es defensa com pot. I està patint molt.
La solució està en la gestió forestal? Està a adaptar els boscos a les noves condicions del canvi climàtic. I no val apostar-ho tot a la gestió forestal, a aquesta visió antropocèntrica que la solució de tot és a les mans dels humans. Amb la gestió podem conservar biodiversitat, rebaixar densitat per garantir la vida dels arbres que segueixen en peu. Com més mixt sigui el bosc, més resistent a plagues i a sequeres. Com més complexes i madurs, més resistents a tots els fenòmens. Cal fer aclarides, ajudar els arbres a què no hagin de competir tant per l’aigua, per la llum i pels recursos naturals. La densitat és clau.
“El màxim valor que ens donaran els boscos en el futur no serà la llenya ni la biomassa. Els arbres ens proveeixen de biodiversitat, lluiten contra la contaminació, són salut i deixen rendes al territori”
La tala per fusta i per biomassa és una aliada del bosc? Hi ha una perversió en la gestió del bosc. Els lobbies forestals parlen de tallar perquè hi ha molta massa combustible. Però qui cremem som nosaltres. Oi que sabem que no podem calar foc a una benzinera? Doncs igual al bosc. Ara cal gestionar els boscos que han perdut l’activitat agrícola o que s’han cremat per adaptar-los al canvi climàtic. Cal consolidar boscos madurs perquè sobrevisquin. El màxim valor que ens donaran els boscos en el futur no serà la llenya ni la biomassa. Els arbres i la vegetació són serveis ecosistèmics. Ens proveeixen de biodiversitat, lluiten contra la contaminació i donen gaudi de les persones. I deixen rendes al territori quan anem al restaurant o fem rutes. A l’Àfrica ja ho han entès. Per un safari cobren mil dòlars, però un lleó viu són molts anys d’ingressos per turisme.
