L’estadística de la natalitat no remunta a la ciutat, on l’any 2002 van néixer 1.793 infants. Superat l’efecte de la pandèmia, la xifra de naixements torna a baixar a Terrassa, on el darrer exercici va ser el més inactiu a les sales de parts.
A finals de la dècada dels 2.000, la natalitat terrassenca tancava un període de creixement continuat que va culminar amb 3.100 naixements l’any 2008. Des d’aquell pic de nadons, l’estadística cau en picat a la ciutat, on el 2019 als hospitals ja naixien mil infants menys cada any (2.034) i ara, tres anys més tard, (2022), encara no ha frenat la reculada.
Els naixements continuen en caiguda lliure a la ciutat, on un 70,1% dels parts els protagonitzen dones amb nacionalitat espanyola i un de cada tres és estrangera
Per trobar una xifra similar als 1.793 nascuts de l’any passat cal anar als anys vuitanta. L’any 1985 van néixer a Terrassa 1.787 infants. D’això fa gairebé quatre dècades i la ciutat tenia una població de 166.000 habitants, 58.000 persones censades menys i una població en edat fèrtil molt inferior a l’actual.
El darrer informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya sobre naixements recull els de 2022 i analitza la dada segons la nacionalitat de la mare. A Terrassa, dos de cada tres nadons (1.256) són de mare espanyola i un de cada tres (537), són de mare estrangera.
A Terrassa, el 2020, l’índex de fecunditat era d’1,35 fills per dona, lluny del 2,1 que garanteix el reemplaçament de la població /Nebridi Aróztegui
A la ciutat, el percentatge de naixements de mare estrangera és del 29,9%, un índex lleugerament superior al de la veïna Sabadell (28,6%’) i per sota de municipis com l’Hospitalet de Llobregat (45,5%), Barcelona (38,7%) o Badalona (35,5%).
A Catalunya (no hi ha dades de Terrassa), els naixements de mare espanyola han disminuït un 3,9% i els de mare espanyola han augmentat un 1,1%.
Segons el país de naixement de la mare, a Catalunya la freqüència més gran correspon al Marroc, seguit del Pakistan, Romania, Hondures, Colòmbia i Itàlia.
1,17 fills per dona
En ple debat sobre la necessitat de polítiques que estimulin i donin suport a la maternitat, les estadístiques confirmen que Catalunya continu a la cua d’Europa en l’indicador conjuntural de fecunditat. Aquest mesura el nombre de fills que tindria una dona al llarg de la seva vida si les taxes de fecunditat observades a cada edat es mantenen sense canvis.
L’any 2022 se situava a Catalunya en 1,17 fills per dona, enfront de l’1,21 fills de l’any 2021. Són valors més baixos que els nivells assolits en el període immediatament anterior a la pandèmia, en què se situaven entorn d’1,3 fills per dona els anys 2018 i 2019. Per nacionalitat de la mare, la diferència no és molt significativa. La fecunditat de les dones de nacionalitat espanyola és d’1,12 fills, mentre que la de les dones de nacionalitat estrangera és d’1,39 fills per dona.
A Terrassa, el darrer indicador de fecunditat correspon a 2020. Segons les dades de l’Instituto Nacional d’Estadística (INE), era d’1,35 fills per dona.
Tenint en compte que la taxa de reemplaçament que garanteix el volum de població en el temps és de 2,1 fills per dona, Terrassa, Catalunya i també Europa estan en situació recessiva des del punt de vista demogràfic. La mitjana de la Unió Europea és d’1,5 fills per dona, amb països com França o Irlanda, amb un 1,8, o Suècia i Dinamarca, amb un 1,7, que lideren el rànquing de fecunditat , tot i que a distància del 2,1 de reemplaçament. Malta, amb 1,1 fills per dona, i Espanya, amb un 1,2 fills per dona, estan a la cua de la fecunditat europea.
En aquesta realitat influeixen factors com l’edat mitjana de la maternitat, que a Catalunya se situa els 32,6 anys. L’edat mitjana en el moment de tenir el primer fill baixa a 31,6 anys. En el cas de les dones de nacionalitat espanyola s’enfila fins els 33,2 anys.
L’àmbit metropolità
L’estadística dels naixements es comporta de manera diferent a cada comarca. Al Vallès Occidental, cauen un 3,6% respecte a 2021, per sobre del descens del 2,3 que registra Catalunya. Al Vallès Oriental, la natalitat es manté estable -els naixements cauen només un 0,2%-, mentre al Barcelonès, la comarca més poblada, baixen un 2,1% i al Baix Llobregat, un 4,4%.
Pel que fa a l’índex de fecunditat, el més alt de Catalunya es dóna a les terres de Ponent, amb uns 1,40 fills per dona i el més baix a l’àmbit metropolità, del que forma part Terrassa, on l’indicador conjuntural de fecunditat és de l’1,13 fills per dona.
L’edat mitjana de la mare en tenir el primer fill supera els 30 anys a tota Catalunya. La forquilla d’edats oscil·la entre els 30,4 anys de mitjana a Ponent, on es registra l’edat més jove en la primera maternitat. És també l’àmbit on es dóna el percentatge més alt de fills per mare estrangera (38%). L’àmbit on les dones retarden més la primera maternitat és el Metropolità, on tenen el primer fill als 32 anys.
Segons el número d’habitants del municipi, els naixements han disminuït a Catalunya en tots els trams de població respecte a l’any anterior, especialment als municipis de menys de 500 habitants. Els que han registrat menors descensos són les poblacions entre 501 i 5.000 habitants i les que tenen entre 100.001 i 1 milió d’habitants. Són, doncs, els municipis petits i els mitjans els que registren les millors xifres pel que fa a la natalitat.
Els noms dels nadons: Leo supera a Marc i Júlia repeteix
Leo és per primer cop el nom que més es posa als nens catalans. En el cas de les nenes, l’onomàstica més freqüent continua sent Júlia/Julia, que encapçala el rànquing des de 2017. Les preferències de les famílies canvien i en el cas dels nens el nom de Marc, que ocupava la primera posició des que es va iniciar l’estadística onomàstica l’any 1997, passa a ocupar la tercera posició per darrere de noms com Leo, el preferit durant 2022, i de Nil. Els segueixen Pol i Jan. En les nenes, després de Júlia/Julia, Ona ha estat la més triada, seguida de Martina, Mia i Lucia.
