Opinió

L’ou de la serp

Joan Boldú

En reflexionar sobre les eleccions del dia 23 de juliol, he recordat el film d’Ingmar Bergman “L’ou de la serp” (1977).

Perquè defensar la democràcia és, també, assenyalar els seus enemics interns. El títol de la pel·lícula és una metàfora visual sobre la gènesi i el procés de destrucció de la democràcia alemanya i la seva substitució per la dictadura nazi a partir dels anys 20 del segle passat. L’ou de la serp té una característica especial. Es pot percebre l’interior de l’ou. La closca dels ous de serp és molt prima, flexible i transparent. Es pot veure com, a mesura que l’embrió de la serp va creixent, l’ou es va fent més gran, ja que la membrana que el forma permet un cert estirament. El títol del film és una poderosa imatge que mostra com a l’inici dels anys 20 ja es podia besllumar la presa del poder pels nazis a través de la closca transparent d’un ou de serp. En una escena de la pel·lícula el Dr. Vergerus, que experimenta amb éssers humans, diu que “qualsevol pot veure el futur, és com un ou de serp. A través de la fina membrana es pot distingir un rèptil ben format”. A l’etapa de la gestació és un animalet insignificant. Ara bé, quan surt de l’ou i comença a actuar és molt perillós. Si algú vol oposar-s’hi, ja és massa tard; ningú no pot aturar-lo, el seu poder de destrucció va creixent.

Emprar l’ou de la serp és referir-se a una amenaça, a una mena d’alerta sobre un greu perill que plana sobre la societat. Aquesta metàfora transmet la idea que la depressió econòmica i social, la precarietat, la incertesa del present i del futur, la por i la indiferència davant del que passa sembren les llavors de què vindrà. Bergman mostra com en aquells anys ja es donaven les condicions que conduirien al nazisme. Ens presenta un negre panorama al Berlín d’aquell temps, on treu el cap un règim de barbàrie, però encara no acaba de néixer. A l’inici, intercalades entre les línies de crèdit, apareixen unes imatges inquietants: un grup de persones caminen en càmera lenta, com zombis, amb un present i un futur incerts. Aquestes imatges ens transmeten la frustració, la tristesa, el desencís i la por d’aquell context. Haver ignorat els primers rebrots del nazisme tingué tràgiques conseqüències. Ningú no va veure res o no va voler veure res. No ens sona tot això?

Hauria de preocupar-nos certs paral·lelismes existents, en contextos diferents, entre el tema del film (i de la història) i el que està esdevenint actualment tant a Europa com a Espanya. Ja fa temps que a Europa es percebia com la serp anava creixent dins de la closca de l’ou. Tanmateix, ningú no va voler veure-ho. Trencà la closca i començà a actuar pels països europeus. Aparegué també a Espanya un ou de serp fa uns 10 anys.

Ningú no va fer res, però l’ou esclatà i aquesta serp, com les altres serps que repten per Europa, prengué forma política i social i començà a actuar per tots els indrets del país amb els mateixos objectius i mètodes que els dels anys 20 del segle passat: assolir el poder sigui com sigui, autoritarisme, antipolítica, menyspreu de la democràcia, instigar a l’odi, a la difamació; sembrar la por vers els diferents, enverinar la societat amb mentides com que l’arribada d’immigrants suposa una mà d’obra barata, que torna precari el mercat laboral i penalitza als treballadors “espanyols”; cercar culpables, enemics comuns; discursos discriminatoris, xenòfobes, retrògrads; invocació a l’origen, la raça i la pàtria; neteja ètnica, cultural i social; assetjament a periodistes i amenaces a qui gosa criticar-lo.

Però la pitjor amenaça contra la societat democràtica és la ideologia –la serp– que només tolera un punt de vista, el seu, sobre les qüestions clau -la vida, el sexe, la moral, la salut, l’educació, el treball, la religió, la llibertat, la justícia, etc.- i jutja com a intolerables els punts de vista diferents dels altres. No admet que ciutadans amb diferents principis i valors puguin deliberar col·lectivament sobre l’interès públic, el bé comú.

Una manera d’evitar que la serp aniquili la democràcia és anar a votar amb el cap ben clar i el cor calent.

To Top