La Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca no està d’acord amb la identificació que fa el Govern català de Terrassa i 139 municipis més com a zones tensionades pel que fa a l’accés a l’habitatge (ZMRT) i que en cas d’acabar-se aprovant implicaria que s’hi apliquessin les mesures per limitar el preu del lloguer que preveu la llei d’habitatge estatal, en vigor des del 26 de maig. Per això, la institució egarenca ha “mostrat la seva disconformitat de forma contundent i raonada, fonamentada en la pròpia llei” i ha presentat al·legacions a aquesta proposta de la Generalitat que lamenten que establiria més limitacions als propietaris.
L’entitat explica que ja va instar a la presidència del Govern espanyol indicant la seva disconformitat amb el fet que es limiti l’actualització de lloguers d’habitatge del 2% al 2023 i del 3% al 2024, “perjudicant als propietaris i sense que se’ls compensi” i lamenta que aquesta petició, amb data de 30 de març encara no ha estat contestada.
Més enllà d’aquest fet, la Cambra critica que la nova llei de l’habitatge espanyola desplaça als particulars la responsabilitat de garantir el dret a un habitatge, “quan aquesta és una obligació de les administracions públiques, que no han fet la seva feina”. “Terrassa no ha començat cap promoció d’habitatge protegit des del 2008 i la Generalitat tampoc des del 2014”, exposa l’organisme egarenc, que en la mateixa línia, lamenta que “s’obliga als propietaris i les administracions municipals i autonòmica es queden tan amples, no compensant-los”, quelcom que asseguren que infringeix els drets contemplats, diuen, en els artícles 9.3 i 106 de la Constitució espanyola.
D’altra banda, l’entitat al·lega que la Generalitat no ha fet un estudi de cada municipi segons el que estableix la llei d’habitatge, ni un pla específic per a cadascun, “com també obliga la llei”. Tampoc “una memòria per calcular els requisits que estableix la llei per a declarar cada Zona de Mercat Residencial Tensionat”.
De la mateixa manera, l’organisme assegura que no s’han actualitzat dades per a fer els estudis, sinó que es fan servir les de fa 3 anys, i que hi ha situacions no estudiades o mal estudiades com la de Terrassa, “que està per sota la mitjana, quant a lloguers, de les ciutats catalanes de més de 70.000 habitants” o Matadepera, “on el lloguer és residual i no hi ha estudis fets i ni un mercat de lloguer com a tal, però se la incorpora com a ZMRT”.
La Cambra, però, va més enllà, i lamenta que “es volen aplicar els índexs de eeferència de lloguer aprovats el 2017, que no es van aplicar per sentència del Tribunal Constitucional i sense tenir present que la Generalitat no té competències en la llei d’habitatge per imposar-los, sinó que ha de ser per una resolució del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana”. En paral·lel, sosté que s’incorre en errors en incloure o no conceptes per al càlcul de les despeses i subministraments, “infringint el que preveu la llei”.
Per això l’entitat considera que si no es corregeix i no es reformula en un nou procés, que tingui presents totes les determinacions de la llei d’habitatge, tot el procés podria ser anul·lat pels tribunals de justícia, “en no atendre els requisits que en cada cas imposa la llei de l’habitatge espanyola”.
46 al·legacions a tot Catalunya
La Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca forma part de les 46 al·legacions que la Generalitat ha rebut per part d’ajuntaments, particulars i entitats a la memòria que identifica les zones de mercat residencial tensionat corresponents a 140 municipis on l’executiu considera que hi ha una oferta insuficient d’habitatge assequible i on viuen 1,2 milions de persones, que representen el 80,6% del total de la població de Catalunya.
El període d’al·legacions, de 20 dies, va finalitzar aquest dimecres i a partir d’ara s’analitzaran, es respondran i la resolució final es notificarà al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que serà finalment qui les aprovarà.
La vigència de la declaració de Zones de Mercat Residencial Tensionat (ZMRT) serà de tres anys i es podrà prorrogar per anualitats seguint el mateix procediment.
Els requisits que estableix la llei estatal per ser declarats àrees tenses són que la càrrega mitjana del cost del lloguer o de la hipoteca, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30% dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars, o que el preu de lloguer o compra de l’habitatge hagi experimentat els cinc anys anteriors a la declaració com a àrea tensionada un percentatge de creixement acumulat d’almenys tres punts percentuals superior al percentatge de la comunitat autònoma.
En els municipis que acabin sent declarats com a àrees tenses el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte. Quan es tracti d’un gran tenidor, el lloguer no podrà ser superior a l’índex de referència del preu de lloguer.
