Els lectors més veterans recordaran els noms que es poden llegir als cartells enganxats a la font de la placeta de la Creu. Joan Barenys i Xavier Casassas, que l’any 1971, amb el lema “Defensarem Catalunya, la Democràcia i els Treballadors” es van presentar com a candidat per a les Corts. La llista va aconseguir 80.000 vots, una quantitat considerable.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nuria Torrens
Ara que estem a les portes d’unes noves eleccions, era un bon moment per recordar aquells temps, quan això de votar era com un somni. Temps en els quals es feia la broma, que si votaves que sí, era a favor del Generalísimo, i si votaves que no era per demanar que no marxés. És a dir, el que avui en dia s’anomena un “win”&”win” de manual.
A la imatge antiga, de 1971, any que l’escriptor xilè Pablo Neruda va rebre el Nobel de literatura, la font fa d’expositor de la propaganda política, com encara, en l’actualitat, ho fan moltes parets i espai on no toca, tenint en compte que s’habiliten llocs per a col·locar-la. La font, que per sort va passar pel taller i es va arreglar de manera convenient, és l’element que presideix una plaça, inaugurada l’any 1883, i que deu el seu nom a la creu que, precisament, hi ha sobre la font. No es veu la creu, en cap de les dues instantànies, però a vegades aquesta és la gràcia de les coses, que no es vegin.
