Joan Carles Folia, coach advance life
Cada vegada percebo més descontent entre les persones en el fet de com estem gestionant totes i cadascuna de les variables que intervenen en les nostres vides, en el nostre món, en la nostra realitat.
És curiós perquè tot i trobar-nos, si més no els que vivim al primer món, en unes societats plenes de comoditats, béns materials i facilitats per a la vida diària, estem plens de problemes que ens porten a percebre i viure una vida en absoluta decadència respecte de la part emocional i del gaudi estable i permanent del moment que ens ha tocat assimilar. Estem immersos en un món trist i ple d’embolics.
En anys recents, ha crescut el suport a la idea que vivim en un moment d’alt i inusual risc d’autoaniquilació i danys a llarg termini al nostre planeta.
Tal com argumenta l’astrònom britànic Martin Rees: “La nostra Terra ha existit durant 45 milions d’anys, però aquest segle és especial. És la primera vegada que una espècie, la nostra, té el futur del planeta a les mans”. Per primera vegada, tenim l’habilitat de degradar irreversiblement la biosfera o prendre un camí errat amb la tecnologia i provocar un revés catastròfic a la civilització i és del tot cert que el nostre temps ens hem creat amenaces que els nostres ancestres mai no van haver d’enfrontar, com una guerra nuclear o enginyats patògens assassins. I, a sobre, no en fem prou per evitar que aquests esdeveniments passin.
Un dels aspectes que fan que el nostre temps sigui influent és l’amenaça d’una guerra nuclear. El conflicte entre Ucraïna i Rússia ho posa de manifest cada dia. Per tant, ens trobem en un punt d’inflexió que no deixa clar quin ha de ser el futur de l’espècie humana i del planeta.
Ara es treballa amb possibilitat que el segle XXI presenti l’arribada d’una intel·ligència artificial sofisticada que aviat es transformi en superintel·ligència i tots els experts tenen clar que la manera com maneguem aquesta transició pot determinar el futur de la nostra civilització. Per si mateixa, una intel·ligència totpoderosa pot marcar el destí de la humanitat en funció dels objectius i les necessitats que es tingui. Però el que diuen aquests investigadors és que també hi ha altres escenaris.
La desconeguda extinció massiva que va canviar la Terra i va permetre que els dinosaures dominessin el nostre planeta.
En concret, que el futur de la civilització podria ser modelat pel primer que aconsegueixi controlar la intel·ligència artificial. I això podria provocar que una única força busqui el bé de tots o que un govern malvat faci servir aquest poder per subjugar tots els seus dissidents. De fet, no hi ha unanimitat sobre els efectes a llarg termini de la intel·ligència artificial, però els que es posen al pitjor escenari possible creuen que podria marcar profundament diverses dècades futures.
I tot el que hem exposat, el nostre afany de no voler construir un món, que és el que realment necessitem, que estableixi un ordre de prioritats a l’hora de seleccionar els detalls que necessitem per viure, ens està portant a la més absoluta pèrdua de valors que fan tremolar la perpetuació de l’espècie. Viure en si mateix costa molt poc si la senzillesa, l’equilibri i la solidaritat fossin els que prevalguessin per sobre d’altres interessos. Viure exposats, enutjats i amb ànsies de poder ens porta a la desaparició imminent.
EPD (en pau descansi)
