El “Mural de les monedes”, de Santiago Padrós, decora una paret del cèntric local de Terrassa on era l’H&M i, abans, el Banco Hispanoamericano. Ara, la cadena de perfumeries Druni hi fa reformes per obrir allà un establiment. Tot apunta que l’obra, catalogada, quedarà amagada rere un envà.
La porta està entreoberta, temptació per tafanejar. Aquí dins es fan obres des de fa mesos. Aquí dins iniciarà la seva activitat un establiment d’una cadena de perfumeries. I aquí dins, on era l’H&M, i abans el Banco Hispanoamericano, al carrer Major, hi ha un mosaic d’alt valor històric, catalogat. És de Santiago Padrós i els indicis apunten al fet que els nous llogaters el taparan.
De fet, l’estructura metàl·lica per a la instal·lació de plaques, a manera d’envà, ja està col·locada. Segons ha transcendit, l’obra artística, que fins ara ha passat inadvertida per a molts terrassencs, serà preservada, perquè les peces de separació s’aixecaran a uns centímetres de la paret.
Però el mural serà amagat, sembla, i els clients de la perfumeria, o els curiosos que s’hi acostin, no podran contemplar aquest treball del cèlebre Santiago Padrós (Terrassa, 4 de juny de 1918-Coma-ruga, 1 de maig de 1971), pintor, mosaïcista, autor, entre altres obres, de la decoració de la cúpula del Valle de los Caídos. I, més a prop, dels tres mosaics de la capella del Temple dels Infants, a l’Escola Pia, o els que decoraven les façanes dels antics instituts Arrahona i Egara, ara transformats en el Complex Egara dels Mossos d’Esquadra. I desenes d’obres més. A la Seu d’Ègara, per exemple.
El que serà una perfumeria va ser la seu de l’H&M i havia estat abans una sucursal del Banco Hispanoamericano. Va ser llavors quan Sant-Yago (que així signava les seves obres) va compondre i crear el mosaic, batejat com a “Mural de les monedes”, en una oficina bancària de les moltes que poblaven el que popularment era conegut com “el carrer dels bancs”.
Corria l’any 1970 i el “Mural de les monedes”, un conjunt al·legòric del Descobriment d’Amèrica, va esdevenir una de les últimes aportacions de l’insigne artista a la història dels mosaics. Santiago Padrós Elías va morir l’1 de maig de 1971 en un accident de trànsit a Bellvei (El Vendrell), molt a prop del seu estimat barri de Coma-ruga en el qual havia recalat amb la seva dona. El mural inclou referències a la numismàtica, segons indica la historiadora Ana Fernández. Hi apareix, per exemple, la moneda de cinc rals de Terrassa, N’hi ha al·lusions també a les Esglésies de Sant Pere. I a la banca.
La paret del fons
La cadena de roba H&M va començar l’activitat al local l’any 2003. Va instal·lar-hi els emprovadors just a la paret del fons, davant de l’entrada, on és el mural. El gener del 2022, la botiga va cessar-hi la seva activitat i durant dos mesos va fer les tasques de desmuntatge. Van transcórrer els mesos i Druni es va fer amb el lloguer de l’edifici, d’uns 1.300 metres quadrats amb soterrani, baixos i primera planta, dels quals 800 es dedicaven a la superfície de venda. A finals de maig passat ja eren perceptibles les reformes al local comercial situat en els números 3-5 del carrer Major.
Fa dues dècades, quan l’H&M es disposava a obrir l’establiment, l’Ajuntament va inspeccionar el local per certificar l’estat del mosaic. Com recorda l’exdirector del Museu de Terrassa, Domènec Ferran, es va fer constar als promotors que calia documentar i conservar el mural. El projecte inicial va ser modificat lleugerament i els emprovadors es van situar separats de la paret. L’obra es preservava, però quedava amagada en gran part. Com, segons sembla, passarà ara del tot.
Un “sacrilegi”
Tenint en compte la vasta obra de Padrós, tapar el mural és “un sacrilegi menor, però un sacrilegi al cap i a la fi”. Ho diu Ana Fernández, historiadora vallesana i autora d’un estudi, fruit de cinc anys de recerca, sobre el taller de Padrós. Perquè, sense desmerèixer la grandesa de l’autor, Fernández destaca la importància del paper dels treballadors del seu taller, Ravenna, situat al carrer de Baix. A “Tessel·l’a tessel·la. Els mosaïcistes de Sant-Yago Padrós”, va reivindicar aquest treball fosc.
En el 2016, la historiadora va presentar un petit estudi sobre un d’ells, l’aprenent José Prados, que tallava amb una cisalla el marbre perquè uns altres n’obtinguessin les tessel·les. Fernández és partidària ferma d’aconseguir que els visitants puguin contemplar el mural.