Aquest dissabte hem quedat. Balkis Germain té vint-i-un anys i és estudiant de dret. Nascuda a Tolouse i amb inquietud per conèixer món i cultures diferents, la Balkis va decidir marxar a estudiar a Barcelona amb un programa d’intercanvi. Però la veritat és que sempre havia tingut present visitar la ciutat de Terrassa. I hi ha un motiu: La Masia Freixa. Aquest dissabte matí hem parlat amb ella per conèixer els motius que l’han portat fins aquí.
“Feia molts anys que havia vist que a la ciutat hi havia la Masia Freixa i em cridava molt l’atenció”, explica. La Balkis complementa els seus estudis de dret amb la fotografia. “M’agrada molt fer fotos, sempre porto amb mi la càmera quan faig visites”, assegura Germain. I és que en entrar al Parc Sant Jordi, la Balkis ha parat un moment a fer fotos de les façanes i els arcs parabòlics de la Masia.
Visita guiada a la Masia Freixa de Terrassa / Lluís Clotet
La Balkis sempre ha tingut interès per la cultura de Catalunya. La gent, el menjar, els costums i sobretot, les seves ciutats i edificis. “Terrassa no està gaire lluny de Barcelona i tinc la sensació que no es visita molt perquè la gent no ho coneix”, ens continua explicant Germain. I és que la nostra ciutat té edificis de gran interès pels estrangers i, per factors com la proximitat o el costum, els habitants de la ciutat a vegades no ens som conscients que representen part de la història i són joies que per sort encara es conserven. “Ara que soc aquí veig que als voltants de Barcelona hi ha coses també molt interessants i està bé sortir i descobrir-los”, assegura l’estudiant francesa.
Visitar la Masia Freixa era l’objectiu principal de la Balkis. L’edifici modernista, construït el 1899 i posteriorment reformat entre el 1907 i el 1914 per l’arquitecte Lluís Muncunill, és una de les principals atraccions turístiques i un dels llocs preferits dels terrassencs i terrassenques. “És una passada, m’ha sorprès molt i em sembla molt bonic”, exclama Germain.
L’estudiant de dret no pot evitar comparar Terrassa amb la seva ciutat d’origen, Tolouse. “M’agrada molt perquè Terrassa és una ciutat, però sembla un poble”. La proximitat de la gent i la presència de cultura catalana a diferència de la ciutat comtal són algunes de les coses que han cridat l’atenció a Germain. “L’arquitectura no té res a veure amb la meva ciutat, a Tolouse tot és de pedra vermellosa, i aquí tot tira al blanc, sobretot als edificis”, explica Germain. L’estudiant, que només ha deixat la càmera per parlar amb nosaltres, continua admirant l’edifici modernista, i mentre s’acomiada de nosaltres, ens assegura que tornarà.
Balkis Germain a la Masia Freixa de Terrassa / Lluís Clotet
