En un context de sequera, amb les reserves dels embassaments al 30% i amb el país en fase d’excepcionalitat, Terrassa explora alternatives de subministrament d’aigua que rebaixin la dependència del riu Llobregat i augmentin la seva autonomia.
Com? Sobre la taula de l’Ajuntament hi ha dos ambiciosos projectes que poden girar com un mitjó la manera en què la ciutat s’ha proveït d’aigua les darreres dècades.
El primer implica aprofitar el subsol de Terrassa. La ciutat té una capa freàtica plena de mines, pous i rieres subterrànies que històricament han abastit hortes i vinyes, la indústria tèxtil i, més recentment, camps esportius i habitatges.
Ara, un equip multidisciplinari posarà la lupa sobre el terra de la ciutat per localitzar cadascun dels aqüífers i dibuixar un camp de nous pous.
Se sap que la capa freàtica de Terrassa és rica en aigua. L’estudi ha de confirmar els punts de captació, el seu cabal, la titularitat -alguns estan a finques i propietats públiques, però també privades-, la profunditat, la qualitat de l’aigua i si aquesta requerirà tractament.
Un equip multidisciplinari recorrerà la ciutat per localitzar cadascun dels aqüífers i dibuixar un camp de nous pous
L’Ajuntament prepara els plecs d’aquest estudi, que encarregarà a un equip extern. “Estem preparant la infraestructura per ser més residents i guanyar en autonomia davant la sequera i per adaptar-nos a un context de canvi climàtic”, expliquen des de l’Ajuntament. “Diversificar l’origen de l’aigua és important. Tota l’aigua que puguem generar a Terrassa permetrà alliberar la captació d’aigua del Llobregat i comportarà, també, un estalvi energètic en el bombeig d’aigua des de la planta d’Abrera fins a la ciutat”.
Com a Catalunya, aigua regenerada
Terrassa va recuperar a la sequera de 2008 alguns pous que ja funcionen. La ciutat s’abasteix de manera habitual de l’aigua que capta al riu Llobregat, a Abrera, on també fa captacions als pous. Compra una part a Aigües Ter Llobregat i completa el cabal amb els pous locals de Can Parellada i Can Guitard i amb la mina del carrer de la Societat, un subministrament que la ciutat paga a Mina, donat que és la propietària. Aquestes mines i pous són un exemple de la capacitat hídrica del subsol de Terrassa, a la que aviat s’incorporà el pou municipal de carrer de la Igualtat, que s’està treballant perquè sigui operatiu.
En paral·lel, la ciutat explora la possibilitat d’abastir-se d’aigua regenerada. L’Agència Catalana de l’Aigua preveu augmentar en 5 anys el volum d’aigua regenerada a Catalunya i arribar als 100 hm3/any. A més, durant el període 2020 i 2035 s’està desplegant l’Agenda Verda de l’ACA, que preveu destinar més de 150 milions d’euros per potenciar la reutilització a Catalunya.
També s’explora regenerar l’aigua de la depuradora de les Fonts. L’objectiu és augmentar l’autonomia hídrica de la ciutat en plena crisi climàtica
En aquesta equació entra l’Estació Depuradora d’Aigües de les Fonts (EDAR). Després d’aplicar un tractament suplementari i un cop regenerada, aquesta aigua pot ser un complement molt valuós al subministrament.
L’aigua regenerada no és aigua potabilitzada sinó prepotable, així doncs és òptima per a usos industrials, municipals, agrícoles i ambientals, així com per al reg de camps de golf i la recàrrega d’aqüífers, informa l’ACA. En èpoques de poques pluges, com l’actual, esdevé molt útil per mantenir millor els cabals dels rius i les reserves d’aigua.
Actualment, la ciutat ja rep una part d’aigua regenerada, i potabilitzada, a través de la compra d’aigua a l’ATLL, que s’abasteix del Llobregat, però també de la dessaladora del Prat i d’aigua regenerada. En fase d’excepcionalitat també es fan aportacions d’aigua regenerada al tram final del riu Llobregat, una aigua que posteriorment és potabilitzada i que permet reservar els embassaments.
Amb l’ACA
En tot aquest procés de diversificació de l’origen de l’aigua que emprèn Terrassa, la ciutat avançarà de la mà de l’Agència Catalana de l’Aigua. Tant pel que fa a l’aprofitament de l’aigua de la depuradora de les Fonts, com a la procedent dels nous pous de la ciutat.
L’ACA haurà d’autoritzar de manera expressa la utilització de les noves fonts d’aigua, els cabals que es podran captar i si estan interconnectats. En aquest cas també seran necessaris informes de les autoritats sanitàries sobre la qualitat de l’aigua.
El projecte d’una Terrassa més autosuficient en el subministrament d’aigua suposa un canvi de model i un repte en temps de sequera. Els nous recursos –pous i aigua regenerada– no substituiran el cabal actual, seran un suport valuós.
