Salvador Cardús i Ros
Tot per Terrassa ha contribuït, amb el vot de la seva única representant, a fer que la Diputació de Barcelona sigui presidida pel PSC. La política, més enllà de les grans proclames ideològiques i de principis, és això: necessitat, interès i pacte amb el millor postor.
Res de sorprenent, doncs, i menys en el cas de les diputacions, que més que entitats polítiques, en el sentit fort de la paraula, són repartidores d’uns recursos el repartiment dels quals, curiosament -o no tant-, mai no estan subjectes a grans debats ni a petició de transparència. De manera que es fa molt difícil saber què canviaria amb un govern o l’altre, més enllà -que no és poca cosa- de la disponibilitat de càrrecs de confiança que cada partit pot situar a la institució per premiar serveis, recol·locar defenestrats o pagar assessors polítics que treballaran poc o molt discretament pel partit.
Al final, del repartiment de recursos per als municipis mai no n’ha transcendit cap conflicte un cop resolt l’apartat anterior, els dels càrrecs, i això vol dir que les regles deuen ser prou clares per no provocar grans discrepàncies ni, és clar, cridar l’atenció dels mitjans de comunicació. I una prova d’això és que si bé ha estat una constant de l’anterior legislatura la discussió pel pacte de Junts amb el PSC que havia deixat ERC fora del govern de la Diputació de Barcelona, mai ningú -ni tan sols ERC- no ha discutit els resultats de la gestió, és a dir i bàsicament, els criteris de la distribució de recursos.
És per això que quan llegeixo la llista de tot el que ha aconseguit Tot per Terrassa pel seu suport al govern provincial, ara format per PSC, Comuns i els dos desertors de Junts -si és que encara en són-, no sé valorar quina és la seva importància, ni si ha estat resultat d’una bona negociació. Vull dir que no sé si es tracta d’accions que de totes maneres haurien estat finançades per la Diputació de Barcelona. Perquè, com que són projectes a què el govern municipal ja s’havia compromès dur a terme, de què es refiava, si no, del suport de la Diputació? Sense el suport del seu vot, no s’haurien senyalitzat els accessos als polígons industrials o no s’hauria celebrat la festa vegana? Sabem del cert què ha afegit de més aquest pacte a la ja habitual i lleial col·laboració entre institucions municipal i municipalista? En definitiva, segur que els veritables acords són els que es van signar públicament, o abans hi havia hagut un acord pel repartiment i nombre de càrrecs de confiança? No ho sé, no en tinc cap evidència, i només les properes setmanes, quan veiem la llista de càrrecs i sous potser es podrà confirmar o desmentir la sospita.
Òbviament, aquesta no és una crítica a Tot per Terrassa. Si s’ha donat al millor postor, quan la política és principalment un mercat de càrrecs i recursos, ha fet bé. És el mateix que hauria fet qualsevol dels altres partits. És el que explica la composició del govern anterior de la Diputació de Barcelona, i el de totes les altres diputacions, amb pactes de tota naturalesa. I, si no passa res de molt gros, la Diputació deixarà de ser notícia, ningú no informarà dels seus projectes de pressupostos, ni de com es negocien, ni de qui els aprova, ni del seu grau de compliment, ni del seu rerefons ideològic, entre altres coses, perquè s’acomodarà a les prioritats de cada municipi. Vet aquí la raó de la llarga vida d’unes institucions que havien de desaparèixer!
