S’hi instal·laran una infraestructura de cablejat, amb i sense fil (wifi), un circuit tancat de televisió, un control d’accés i comptabilització d’aforament, pantalles digitals i un sistema de control tèrmic en cambres de fred i d’integració en la seguretat antiincendis i la climatització. L’Ajuntament de Terrassa ha aprovat inicialment el projecte de digitalització dels dos mercats municipals, el de la Independència i el de Sant Pere, un pla de serveis de telecomunicacions que compta amb el suport financer dels fons Next Generation. El pressupost total és de 516.803 euros, repartits en 333.628 per el mercat del Centre i 183.175 per a l’ubicat a la plaça del Triomf. El primer té 65 parades ara mateix. El segon, una vintena.
Dissenyat pels arquitectes municipals Antoni Pascual Carretero i Melcior Vinyals Muñoz, el Mercat Municipal de la Independència, al Centre, és un edifici modernista emblemàtic de la ciutat que va ser inaugurat el 14 de novembre de 1908. D’estructura de ferro, consta d’una superfície de 3.175 metres quadrats (el soterrani, de 1.615 metres quadrats) i de tres naus amb forma de ventall, de 70, 65 i 28 metres de longitud respectivament. Sols la coberta té 2.755 metres quadrats.
Els dos mercats municipals arrosseguen problemes de manteniment des de fa dècades i les execucions de millores es duen a terme a poc a poc. Fa unes setmanes van començar en el de la Independència uns treballs de remodelació en la coberta i la part superior, per atenuar els problemes de baixes temperatures que pateixen botiguers i clients a l’hivern per l’entrada de fred per múltiples espais. Les finestres, per exemple. Aquestes obres acabaran al maig del 2024, segons consta als comerciants. I les de Sant Pere es posaran en marxa a l’octubre, si es compleix el calendari previst, unes obres per millorar el sanejament d’aigües i les voltes del subterrani, afectades per la humitat. La reforma acabarà al juny de l’any que ve.
Terminis
Els terminis del projecte de telecomunicacions, no obstant això, no semblen tan clars, si bé l’associació de paradistes del Mercat de Sant Pere apunta que segurament aquest pla s’executarà al mateix temps que l’altre, el dels baixants i les voltes. Es desenvoluparan, doncs, en paral·lel, segons aquestes informacions. Joan Font, dinamitzador del Mercat de la Independència, afirma que els paradistes encara no tenen dades concretes sobre terminis.
El mercat del Centre té unes 65 parades obertes / NEBRIDI ARÓZTEGUI
El mercat del Centre tindrà un “rack” (armari) principal i cinc de secundaris. El de la plaça del Triomf, de menors dimensions, sols un “rack”. El “projecte executiu de dotació de serveis de telecomunicacions” és únic per als dos mercats municipals i inclou el desenvolupament de la infraestructura bàsica “d’accés i transport al serveis de telecomunicacions de cablejat estructurat”, amb fibra òptica, i les instal·lacions wifi i CCTV, un circuit tancat de televisió amb equips connectats.
Un dels punts més rellevants del projecte és la incorporació d’un sistema de control “d’accés i comptatge d’aforament” que permetrà analitzar el fluxe de persones per franges horàries. Al Mercat de la Independència es col·locaran sis càmeres als accessos. Al de Sant Pere s’hi instal·laran tres. Els nou dispositius han d’incorporar algoritmes d’aprenentatge d’alta precisió, “amb una configuració que proporciona imatges en 3D per distingir les persones dels objectes inanimats i les ombres”.
Aquestes càmeres permeten descarregar i interpretar les dades emmagatzemades. Els usuaris podran obtenir informació cada dia, a la setmana, el mes o l’any, segons necessitats i objectius, i els gestors dels mercats disposaran de dades detallades sobre el número de visitants en un període determinat. Un altre apartat del projecte el formen les càmeres CCTV (deu en el mercat del Centre, vuit en el de Sant Pere).
Pantalles
El pla contempla la col·locació de “panells de cartelleria digital”; es tracta de pantalles (sis en el cas del Mercat de la Independència), i oferiran informació ciutadana i dels propi mercats: horaris, calendaris, vídeos o web. Ambdós recintes municipals disposaran de sistema domòtic de control tèrmic en les cambres frigorífiques (vuit al mercat del Centre, tres al de Sant Pere), amb sensors, i disposaran de control de climatització. Els dispositius de seguretat i contraincendis estaran integrats en el sistema.
El Mercat de Sant Pere compta amb una vintena de llocs de venda / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Ara, les parades tenen el wifi particular. Amb la nova instal·lació, el propòsit és disposar d’una xarxa general prou potent per abastar els recintes i controlar les càmeres de seguretat, destaca Joan Font. Les obres al Mercat de la Independència duraran uns quatre mesos. Les de Sant Pere, dos.
Glòria Navarro, 55 anys. Fruiteria Llúcia
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
“Serà bo, però no hem de perdre de vista que un mercat ha de mantenir el seu encant”
“Crec que l’activació d’aquest projecte tecnològic és una bona notícia per posar al dia el Mercat de la Independència, per a la seva modernització. Serà bo per donar una nova imatge del recinte, però no hem de perdre de vista que un mercat és un mercat i ha de mantenir aquest encant seu. Soc la quarta generació de paradistes aquí, en un negoci que va començar la meva besàvia l’any 1925. Hem de defensar els seus fets diferencials, això que, almenys per a mi, és una forma de vida. Tenim clients que venien de nens i ara són avis i venen amb els seus nets. Aquí entra gent a la qual no li agrada fer les compres en grans superfícies. Mercats com el de la Independència tenen un glamur històric. La digitalització està bé però és més important arreglar ja la climatització . Si va lligat a això, molt millor. A l’estiu fa molta calor i a l’hivern ens morim de fred i ens hem de posar set capes de roba”.
Montse Moreno, 58 anys. Peixateria Torrents
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
“A veure si aquest projecte ajuda a millorar el sistema de climatització”
“No conec bé el projecte de serveis de telecomunicacions però tot el que porti modernització al mercat és benvingut. A veure si ajuda a millorar el sistema de climatització, perquè els problemes que sofrim aquí amb les temperatures són primitius. Hi ha un sistema de climatització, amb grans canonades, des de fa anys però no funciona! L’altre dia vaig estar en el mercat de Sabadell, que compta amb aire condicionat, i s’hi està perfecte. No ha comparació en aquest sentit. Aquí, nosaltres tenim un ventilador en la parada perquè la calor és insuportable i a l’hivern tenim preparada l’estufa de butà. Les temperatures baixen moltes vegades de 0 °C. Res ha canviat des que fa 40 anys vaig començar a treballar en el Mercat de Sant Pere. I això és un problema: molts clients no venen per aquest motiu, per la incomoditat de les temperatures a l’hivern i a l’estiu”.
Josué García, 44 anys. Herbolari J. García
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
“Em sembla bé, en especial si inclou un sistema de control d’aforament”
“Em sembla bé aquest sistema projectat, especialment si inclou un sistema de control d’aforament perquè es constati tècnicament la poca activitat d’aquest mercat. Així podrem obtenir dades reals de la xifra de visitants. Crec que la tendència és clara i en els darrers cinc mesos hem notat un descens acusat de clients. Hem de tenir en compte que l’edat més freqüent de la clientela va dels 55 als 80 anys. Aquest factor influeix en l’activitat i crec que també hi influeixen les noves formes de comerç en línia, els supermercats o fins i tot el difícil accés a la rambla d’Ègara. I, per descomptat, la calor. Una persona gran es pot desmaiar aquí. També hem de lluitar contra la llegenda que el mercat és car. No és així, el que passa és que aquí s’ofereix qualitat. Que comparin i veuran. Si el nou servei de telecomunicacions contribueix a una millora, estarà bé. Sobretot, si millora la climatització”.
Sebastián Valls, 44 anys. Pollastres i ous Juan i Sebastián
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
“Les pantalles em semblen molt útils per donar informació i facilitar recorreguts”
“La valoració depèn de les escales . Crec que aquest tipus de dotacions tecnològiques no tenen viabilitat si s’han d’implantar en negocis com el nostre, petit, familiar, en el qual coneixem amb el nom de pila al 90% dels clients. No ens aporta gran cosa tenint en compte el nostre volum i el nostre funcionament del dia a dia. A petita escala no em convenç. No obstant això, en tot el mercat, en la gestió del recinte, l’escala canvia i possiblement la seva posada en marxa sigui positiva per saber, per exemple, quanta gent passa per cada passadís i quan ho fa. Amb les dades a la mà es poden analitzar resultats i promocionar el mercat amb diverses estretàgies. Les pantalles em semblen especialment útils. Podrien anar bé per donar informació visual de diversos tipus, que fa falta, i facilitar als clients els recorreguts comercials , perquè la gent sàpiga què tenim aquí”.
