Un fil prim, com si fos un espagueti de carabassó ratllat. És el fil de la memòria, que connecta un restaurant amb l’altre. De Damunt d’un cel de fil a Baransu. O dit de forma col·loquial (per a examants i antics parroquians): Torna el “vegeta”.
El cuiner Àlex Soler va anunciar ahir que obre nou restaurant a Terrassa. Estarà ubicat a una de les naus rehabilitades del Vapor Gran (davant el supermercat Bon Preu). D’entre tots els carrers de Terrassa, justament havia de tornar aquí. Com si les passes tinguin vida pròpia, Soler torna a poc més d’un centenar de metres del carreró postindustrial del Vapor Ros, on va obrir el seu restaurant vegetarià l’any 2007.
“Baransu seguirà la línia de Damunt”, explica Soler. Als migdies recuperarà el bufet d’amanides, entre els quals cèlebres plats com les enfosquides patates al forn i el seu hummus. A més, al matí oferirà biquinis vegetals per esmorzar. En aquest nou projecte, però, no faran servei de nit. “Tret dels divendres a la tarda oferirem tapes, aprofitant que tindrem una mica de terrasseta”.
Soler, a la cuina del nou espai al Vapor Gran / ALBERTO TALLÓN
Tres anys exactes
Tanmateix, Soler es troba tot just ara condicionant el nou local, que obrirà a finals de setembre. Aixecar una persiana que va abaixar el juny de 2020 (exactament fa tres anys), en part propiciat per la Covid-19. “Amb el confinament, tancats a casa, em vaig adonar del ritme de feina que portàvem. I no el volia seguir. Em vaig dir a mi mateix: ‘Em sembla que no puc més’. I vaig entendre que s’havia acabat aquell cicle”, explica Soler.
Paradoxalment, aquell hivern de 2020 era habitual que fessin ple al menjador. “Estàvem en auge, potser era el millor any”, matisa. Però la sensació de saturació hi ha de ser més forta.
Però Soler és un cul inquiet i pràcticament empalma amb el seu següent projecte: La Menuda, una botiga de menjar “take away” a un carrer per a vianants de Matadepera, en la qual ha treballat tot sol.
Una vista del menjador / DT
I de la mateixa manera que en un moment donat va necessitar tendir cap a un projecte “minúscul”, ara fa mesos que li havia tornat el cuc de tornar a muntar un restaurant i comunicar-se amb un equip.
“El 90% no eren vegetarians”
Soler agafa el seu propi relleu, apunta, posant en relleu la manca d’espais vegetarians i vegans a la ciutat. “No pot ser que a Sabadell n’hi hagi quatres i a Sant Cugat tres, mentre que a Terrassa hi hagi tan poques alternatives”, sosté. Sorprèn que, sent la tercera ciutat en població de Catalunya, la gent no s’acabi d’atrevir”, afegeix.
I és ni tan sols respon a una necessitat exclusiva per a vegans. “A Damunt d’un cel de fil el 90% de la clientela no era ‘vegeta’ en si mateix”, explica. Senzillament, és una cuina apta per tothom.
L’entrada al restaurant des del carreró / DT
Tampoc és que fossin proactivament activistes de la causa vegana. “Seguíem una línia, però tampoc és que féssim gaire discurs en favor seu”, diu Soler.
Un fil de la memòria que també el connecta amb l’espagueteria (la Companyia d’Espaguetis Rambla Oest, al carrer d’Arquimedes), el Pupil·les Gustatives…
Un fil amb forma -potser- d’espagueti de carabassó ratllat.
Del carreró al Vapor Ros
Soler coneixia el carreró del Vapor Ros molts anys abans que decidís llogar-hi un local. “De petit, quan baixava de casa meva, feia drecera per arribar-hi a la plaça Vella”, explica. És l’any 2007 quan pensa a instal·lar-s’hi. “Un amic portava el rocòdrom del Vapor Ros, així que em va facilitar fer el contacte”, diu.
Però un cop llogat, algú li van advertir: “Aquí amagat ningú et trobarà. I certament, al principi costava que la gent sabés on estava, però el boca-orella va funcionar fins que (quasi) sempre omplien el menjador.
L’icònic bufet d’amanides / DT
