El primer poemari de la terrassenca Maite Soler, una artista multidisciplinària que fa vint anys que viu a França, porta per títol “L’esquirol”. Es tracta d’un llibre escrit en català i en francès, que combina les seves poesies amb dibuixos seus fets amb tinta xinesa. Divendres dia 14, a les 19 hores, Soler farà la primera lectura d’aquesta obra en territori català. Serà, concretament, a la Llibreria La Temerària.
Aquesta primera aparició en el món de la poesia, li ha suposat guanyar un premi, “Nouvelles voix d’ici”, ara fa un any, a la Maison de la poésie de Montpeller. El llibre va cridar l’atenció d’una editorial francesa que el va publicar. “Són 23 poemes o estrofes separades, que es poden llegir com un sol poema”, explica l’artista terrassenca., que afegeix que és un poemari que “el pots agafar per on vulguis”. No perd el seu sentit en cap moment, es comenci per on es comenci.
Reconeix que mai havia escrit res. Es considera i es defineix com una artista multidisciplinària i es dedica a pintar, dibuixar, a la dansa, a la fotografia, al vídeo i, ara, amb l’arribada de “L’esquirol”, a escriure poemes. Fa vint anys, es va establir a la localitat francesa de Sète, una població de la regió occitana, a tocar del mar Mediterrani i amb certs atractius en formes d’edificis o altres opcions per visitar.
Un dels dibuixos fets per l’artista egarenca, de la sèrie “Kimonos Rouges”
“L’esquirol”, primer, va ser una col·lecció de dibuixos que va fer quan s’acabava d’instal·lar a aquesta ciutat. Va sortir a passejar mentre el seu nadó feia la migdiada, amb quaderns i pinzells a les mans. A una plaça estaven tallant tots els arbres i va començar a dibuixar l’escena.
L’any 2018, La Chapelle du quartier Haut de Sète, va presentar el projecte “Coupées, una exposició-homenatge– diu Soler– a aquells arbres i a tots els que són tractats com a mobles d’un sol ús”. D’aquí va néixer la idea del poemari.
A partir dels dibuixos
“És un llibre obert i a partir dels dibuixos van venir les paraules”, assegura Soler. Pel que fa al nom del llibre, “L’esquirol”, l’artista terrassenca comenta que hi poden haver moltes respostes, com són “la fragilitat, la natura, que l’arbre està extingit o el moviment de l’esquirol que, quan tallen un arbre, en busca un altre”.
Hi ha un vers que es repeteix a cada pàgina, assenyala Soler. “L’arbre cau, l’esquirol se’n va” és aquest tros que es va trobant a cada una de les pàgines del llibre. L’artista egarenca establerta a Sète explica que s’està plantejant escriure un segon poemari, en el qual també combinarà l’escriptura amb altres elements, com poden ser les fotografies.
Diversos arts i el sibpalki
Maite Soler combina la pràctica de diversos projectes artístics amb l’ensenyament del sibpalki, un art marcial tradicional i mil·lenari, d’origen coreà, que fa temps que va aprendre i, ara, comparteix la seva experiència amb altres persones. El sibpalki és una disciplina que es va iniciar ja fa molts anys i que es basa en 18 tècniques de combat. En aquest art marcial es fa servir tot el cos, les mans, les cames i també amb armes. A més, també es practica la lluita contra diversos oponents. Quan torna a Terrassa, Soler ho aprofita per visitar els seus mestres.
