Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Des de fa diverses setmanes, estem veient molta crítica al model econòmic xinès i, en conseqüència, es qüestiona molt la inversió a la seva regió. Si ens basem en el que diu el BCE, que manté que tindrem un creixement econòmic de l’1% aquest any i de l’1,5% el 2024, i la FED, amb unes previsions als EUA d’entre l’1 i l’1,5%, de la mateixa manera podem donar per bones les estimacions de creixement del 5% que el gegant asiàtic estableix, atès que és l’únic país a escala mundial que no té problemes d’inflació i així ho mostren les darreres dades del 0,2%.
Aquest escenari fins i tot ens fa pensar que està lluitant contra un problema deflacionista. Els tipus d’interès els manté al voltant del 3,55% i ens mostren com és l’únic país que té realment tipus reals en termes de més del 3%, amb la qual cosa té un marge d’estímul força ampli, podent així baixar els tipus d’interès, baixar el coeficient de reserva dels bancs i fins i tot fer política monetària fiscal.
A diferència de la seva gran competència, EUA, no pot ampliar la política fiscal, ja que es troba amb un endeutament crític. Així ho hem pogut veure recentment amb la negociació del sostre de deute. De la mateixa manera, tampoc no poden reduir els tipus d’interès, pel fet que tenen problemes greus d’inflació, igual que els trobem al Regne Unit i Europa.
D’acord amb això, veiem com és l’única regió que pot implementar les mateixes mesures que portem aplicant durant els darrers 15 anys als països desenvolupats i que tan bons resultats han donat en termes de borsa i de sosteniment econòmic.
Si realment creiem que no hi ha problemes de recessió i que el creixement serà proper al que estableixen els Bancs Centrals, la Xina és el clar guanyador, ja que, encara que depengui del mercat extern, en el pitjor dels escenaris, la taxa de creixement del 5% potser només es veu reduïda al 4%, mentre que els altres països tenen taxes de creixement negatives.
