En ple debat sobre el retrocés de l’ús social del català, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha fet públic un informe sobre l’ús de llengües entre la població catalana. A l’estudi, la població terrassenca supera la mitjana del país en coneixement de la llengua catalana. Un 96,6% dels egarencs l’entenen, pràcticament tots, nou de cada deu el saben parlar i llegir, i un 83,1% el sap escriure.
Els nivells de coneixement del català a Terrassa són similars als de la veïna Sabadell i als de Barcelona i superen els de municipis de l’entorn com Rubí, Badalona o l’Hospitalet de Llobregat. A Sant Cugat, però, els indicadors són lleugerament millors.
Dos nois a les instal·lacions del Consorci per a la Normalització Lingüística de Terrassa / Alberto Tallón
L’informe de l’Idescat conclou que totes les competències en el grau de coneixement del català (entendre, parlar, llegir i escriure) han augmentat la darrera dècada.
Pel que fa a l’ús del català en els entorns més habituals, l’estadística de l’Idescat revela que en les relacions socials –amics, feina i escola– es donen els nivells més alts. Concretament en el treball i en els centres educatius un 36% dels terrassencs fan servir la llengua catalana de manera freqüent. A Catalunya, la mitjana és d’un 32,6%.
A la feina i a classe
A Terrassa un 23,7% de la ciutadania utilitza sempre el català a l’escola o a la feina – a Catalunya és un 27,9%–, i un 21,4% no l’utilitza mai, un percentatge similar a la mitjana catalana.
Entre els amics, l’ús del català és més baix que al centre d’estudis o als entorns laborals. Un 30,7% dels terrassencs fa servir freqüentment el català quan surt amb amics de festa, a sopar, a ballar o de viatge. Els que ho fan sempre són menys –un 19,5%. Un de cada quatre egarencs només parla català amb els amics a vegades o bé mai.
L’estadística de l’ús del català es polaritza a l’entorn familiar, on es detecta el pes de la llengua com a idioma primer. A Terrassa són majoria els que no parlen mai el català a casa –un 35,6%– i els que el parlen sempre –un 28,3%.
Els que ho fan a vegades o sovint representen percentatges menors. Respecte a la mitjana catalana, les llars on es parla sempre el català son menys a Terrassa i les cases on no es parla mai, són més.
La llengua inicial de la població, és a dir, la primera que van aprendre a parlar les persones a casa, té una forta correlació amb saber parlar bé el català, conclou l’Idescat. Els percentatges més elevats en aquesta competència corresponen a persones que tenen com a llengua inicial el català (98%), o el català i el castellà (95,7%). A més distància, saben parlar bé el català el 65,2% de les persones que tenen només el castellà com a llengua inicial i el 34,8% els que tenen llengües diferents del català i el castellà.
L’anàlisi dels resultats estadístics, que per primera vegada permet distingir entre el grau de coneixement del català, mostra diferències rellevants en les competències lingüístiques de la població segons l’edat, la nacionalitat o el lloc de naixement.
Els millors, infants i joves
Pel que fa a l’edat, el màxim nivell de coneixement correspon als infants i als joves entre 10 i 19 anys. Un 99% saben parlar, llegir i escriure en català. A l’altre extrem, el col·lectiu amb nivells més baixos de competència en català és el dels majors de 70 anys. En aquest cas, menys del 90% el saben parlar i llegir i menys del 70% el saben escriure.
A la franja de població entre els 35 i els 39 anys, també es donen menors percentatges de coneixement del català. És on es concentra la majoria de població estrangera.
Pel que fa al territori, Santa Coloma de Gramenet és el municipi on es registren els nivells més baixos de català en totes les competències (entendre, llegir, parlar i escriure). A l’altre extrem, Sant Cugat és el municipi gran amb major proporció de població que entén el català (98,3%) i el sap llegir (93,5%), a Vilanova i la Geltrú és on hi ha més població que el sap parlar (92,7%) i Girona és la ciutat amb el percentatge més elevat de persones que el saben escriure, nou de cada deu.
Totes les competències en llengua catalana -entendre, parlar, llegir i escriure- han millorat durant la darrera dècada /Alberto Tallón
El castellà el sap tothom i l’anglès, un de cada quatre
L’estudi de l’Idescat analitza quin és el nivell de coneixement de llengües de la població resident a Catalunya. El castellà l’entenen i el saben parlar un 99% de la població. Pel que fa a les llengües estrangeres, destaca el primer lloc de l’anglès, idioma que sap parlar bé o amb dificultat més d’una quarta part de la població resident (25,3%), seguit del francès (8,9%) , l’àrab (2,3%), l’italià (2%) i l’alemany (1,8%).
Per edats, la població jove és la que té un nivell més alt de coneixement de l’anglès. Entre els 20 i els 29 anys un 44,7% de la població ,i entre els 10 i els 19 anys un 39,2%. Curiosament, la franja de població que més el sap parlar el francès està entre els 50 i els 59 anys, una distribució demogràfica molt diferent de la població que parla l’àrab, un idioma d’aprenentatge familiar. El coneixen un 3% de totes les franges d’edat per sota dels 40 anys i, entre els majors dels 60, només un 0,6% de la població. Pel que fa a l’italià, és un idioma que entenen i parlen sobretot els adults (entre 30 i 39 anys), mentre que l’alemany la franja de població que més el coneix és la dels 20 als 29 anys.
A Catalunya hi ha 4,4 milions de persones que tenen com a llengua inicial el castellà i 3 milions que tenen el català. 245.900 dominen l’àrab, 105.500 l’anglès, 122.300 el francès i, a l’altre extrem, 5.000 l’armeni.
