Havien d’anar a visitar-lo fins “in situ” per convèncer-lo. Així va ser que el terrassenc Miquel Samaranch i el barceloní Miquel Gaspar, empresari i galerista, van peregrinar fins a la Provença.
No massa enfora de la frontera amb Catalunya, però prou lluny de la dictadura, era allà on Pablo Picasso havia fixat la seva residència definitiva.
Així van aconseguir que el pintor malagueny els cedís la litografia, en base amb la qual fer un tapís: el primer del polifacètic Picasso i que es considera, també disruptiu en la història de l’art dels tapissos.
I aquest 2023, coincidint amb l’Any Picasso, creixen les veus perquè el “Nature mort sur le lamp” pugui ser reivindicat com a història del tèxtil terrassenc i la memòria vallesana. Fins i tot que torni a Terrassa, per fer-ne una esposar-lo de forma efímera però simbòlica. Així ho reivindica Josep Canals, històric impulsor de la Galeria Canals de Sant Cugat, qui s’ha encarregat d’aquesta recerca sobre la implicació de l’artista en el món tèxtil.
Fotografia feta pels Germans Bros, en ple procés de creació del tapís a Sant Cugat
Abans, però, hem d’anar més enrere. Els Samaranch, amb la casa pairal al carrer de Volta (projectada per Lluís Muncunill), eren una família industrial de la Terrassa de principis de segle XX. El nostre home, Miquel Samaranch, era propietari de l’empresa Hidelsa, molt reconeguda de filatures; la qual havia estat heretada del seu pare, que durant la Mancomunitat havia estat alcalde de Terrassa.
1955
La fàbrica era la subministradora de les llanes que utilitzava la Casa Aymat, de Sant Cugat. I en fer fallida la Casa Aymat, Miquel Samaranch es queda amb l’empresa l’any 1955 i renova la secció de tapís. “Quan arriba Samaranch, decideix imprimir algun canvi estètic a la manufactura i decideix que algun artista de renom faci alguna obra per ell”, explica Josep Canals. Eren temps en què els artistes –com també Joan Miró– experimentaven amb totes les disciplines, de joies, ceràmiques, tapissos, pintures…
Així que, inicialment, Samaranch contacta amb Antoni Tàpies, Ràfols-Casamada, Joan Grau-Garriga… artistes llavors joves, de 30 anys i poc més amunt (però que més que artistes emergents, ja són consolidats). “Així, la manufactura de la Casa Aymat passarà a anomenar-se Escola Catalana del Tapís, que serà d’avantguarda a tota Catalunya”, narra el santcugatenc Canals.
1965
Però passen alguns anys i l’industrial busca més: un cop d’efecte, un artista internacional. I és aquí quan contacta amb la galeria Gaspar, ubicada a Barcelona com ell mateix (que ja ha deixat el Vallès per instal·lar-se a la part alta barcelonina). Dit i fet: fort i no et moguis fins a la Provença, a veure Picasso.
En tornar a Terrassa, amb “Nature mort sur le lamp” (de 136×159 centímetres) sota el braç, demanen a Vicente Pascual i Josep Royo que s’encarreguin de confeccionar el tapís en base al gravat picassià. Ho faran a la Casa Aymat de Sant Cugat, “tot que Samaranch demanarà al taller de fotografia de Terrassa Germans Bros que retratin en imatges el procés d’elaboració”, revela Canals, qui ha aconseguit una de les fotografies que ho demostra. És ja març de 1965.
El tapís de Picasso
El tapís està llest a finals d’abril, ja que se sap que Samaranch l’exposa de forma informal a les seves amistats de l’“upper side” de Barcelona al mes de maig. És l’únic que Picasso farà a l’Estat espanyol mai. I ja el 15 de juny, s’exposa –juntament amb altres gravats– a la galeria Gaspar (al carrer del Consell de Cent).
Aquest tapís, però, només és una de les tres còpies que s’hi fan. I és que una altra serà feta per donar-li al mateix Picasso, en contraprestació per la cessió de l’obra. I una tercera serà venuda a un col·leccionista nord-americà (diners amb els quals se sufraga l’operació sencera).
El galerista Josep Canals ha documentat tot el procés de la realització d’aquesta obra, que ara transmetrà al Museu Picasso. I si ve l’artista malagueny no va trepitjar Terrassa ni Sant Cugat, la seva història està teixida amb la indústria vallesana.
“Exposar-lo a Terrassa al 2023”
El galerista proposa que la còpia que té amants el Museu Picasso de Barcelona sigui cedida temporalment al Vallès. “Cal exposar-la a Terrassa, donat que dos dels protagonistes –l’empresari que l’encarrega i el fotògraf que el retrata– són terrassencs. I cal fer-ho abans que s’acabi el 2023, per fer-ho coincidir amb l’Any Picasso”, sosté Canals.
A més a més, ha remès aquesta setmana una carta a l’alcalde Jordi Ballart en el que demana accés a l’arxiu dels Germans Bros, el qual està custodiat a l’Arxiu de Terrassa. “M’agradaria que quedessin reflectides en el catàleg de documentació del tapís”, explica Canals.
El pintor malagueny
