L’entrenador terrassenc Aleix Duran ha estat un dels membres del cos tècnic de la selecció espanyola sub-19 de bàsquet que s’ha proclamat campiona del món. L’any passat ja va guanyar l’or europeu sub-18 amb aquesta extraordinària generació. Aleix Duran ha estat entrenador de Manresa i Barça “B” i ajudant a clubs com el Betsikas turc o el Mònaco. Es va iniciar a la JET i al Sant Pere.
Espanya ha guanyat el Mundial sub-19 per segon cop a la història. No ho feia des de la generació de Pau Gasol i Joan Carles Navarro, S’han superat les expectatives? Sempre penses a tenir les màximes aspiracions quan comences un campionat. Ja coneixíem els rivals europeus d’haver-nos enfrontats a ells l’any passat i sabíem que podíem competir. Faltava per veure el potencial dels Estats Units. Però França els va eliminar a les semifinals i ens vam trobar a la final els francesos, als quals ja havíem derrotat a la fase de grups. Vam guanyar tots els partits de la primera fase i això ens va aplanar el camí a vuitens i a quarts de final. A semifinals vam jugar amb Turquia, el nostre rival a la final europea de l’any anterior. Ens va sortir tot bé i els vam dominar. I a la final, el fet d’haver superat abans a França i d’haver guanyat els partits amb molta diferència no ens va afavorir. Ells van fer un bon plantejament i a nosaltres tot això ens va generar un punt de responsabilitat per tornar-ho a fer igual de bé. Vam competir d’una altra manera, més des del cor i les ganes, i vam guanyar.
Treballar amb una generació de jugadors com aquesta és una motivació per a un entrenador? En aquestes edats és molt gratificant la feina. Entrenes talent, perquè són molt bons, i tenen una edat en la qual ja entenen conceptes de nivell elit a la vegada que tenen el punt del jugador jove que escolta l’entrenador, que es deixa entrenar. És una combinació molt bonica. Suposa un privilegi treballar amb ells, en especial a aquesta generació que és realment fantàstica. No és casualitat que hagin guanyat el campionat perquè són jugadors amb una ambició extraordinària i amb unes ganes de millorar que els fa únics.
Aquesta generació és tan bona com es diu? El problema és que se’ls està comparant amb la millor generació que ha donat el bàsquet europeu. La del 80 no només va guanyar aquell Mundial per a Espanya, sinó tot el que va fer després. Eren jugadors amb una trajectòria única pel que fa a títols i trajectòries individuals. Aquests d’ara tenen un talent extraordinari i moltes ganes de treballar, però els hem de deixar que facin el seu procés. Ells han d’entendre que el que han fet és fantàstic, però que han de seguir millorant i fent el seu camí amb la paciència que requereix el procés. Recordo que Pau Gasol, en aquell equip campió del món júnior, no era un dels jugadors més determinants. I després va fer una evolució espectacular. En els camins dels jugadors d’aquestes edats encara han de passar moltes coses i s’ha de treballar molt. Ara mateix, per exemple, hi ha una pressió a les xarxes socials que abans no hi era. Són molts factors que ells i els seus entorns han de cuidar.
Aquesta generació coincideix amb generacions pròximes que també tenen un nivell molt alt. El futur del bàsquet espanyol sembla esplèndid. Tots els equips de formació estan entre els millors d’Europa i del món, en categoria masculina i femenina. És difícil millorar els resultats. Una cosa és això i una altra el que ve després. Hi ha una fase des que acaben com a júniors i fins que són professionals que s’ha de cuidar. El bàsquet universitari als Estats Units, per exemple, ha canviat i els jugadors poden tenir ingressos, el que fa molt difícil retenir-los. En tot cas, hi ha molt talent i cal seguir fent les coses igual de bé.
És molt diferent la feina en un campionat a curt termini que la que es fa en un club en una temporada? Intentes fer les mateixes coses. Però els temps de preparació són molt reduïts i has de prioritzar el que vols fer. Aquí si perds a partir de vuitens de final, et quedes fora.
Després de ser entrenador ajudant al Casademont Zaragoza acaba de fitxar pel Joventut de Badalona per fer aquesta mateixa tasca. Està il·lusionat? Estic entusiasmat. Perquè el Joventut és un club històric, que està en un moment d’expansió, de millora constant, que treballa amb el planter, el que em motiva especialment, que està lluitant per títols i on treballaré en un cos tècnic amb gent que conec i amb la qual parlo el mateix idioma. Serà un entorn on rebré moltes coses i espero també aportar. I també és important estar a prop de casa després de molts anys fora.
Ha estat segon en diferents equips espanyols i europeus. I primer entrenador a Manresa o Barça “B”. El veurem aviat al capdavant d’un equip? A mi el que m’ha preocupat és estar en projectes. I si algun dia arriba una altra oportunitat per ser primer en un projecte que m’ha d’aportar més que ser ajudant doncs l’agafaré. Però el que em motiva és estar en llocs on es treballi a mitjà termini, on es facin les coses amb coherència i treballar amb bons jugadors i bons entrenadors per aprendre. I el Joventut em dona aquests ingredients.
