[Per Ander Zurimendi i Judit Trenchs]
No sempre cal anar molt enfora per gaudir de grans noms de l’escena musical. Ni per fer festa.
Terrassa ha viscut 96 hores de festa desfermada, en una Festa Major que ha tingut la generació “Eufòria” com a banda sonora.
El de Miki Núñez, la nit de diumenge, va ser amb probabilitat el concert més que més espectadors va aplegar. I és que es pot ser profeta a casa seva i carregar-se el mite. Núñez és l’exemple del que és arribar al més alt sent un “Entre un millón” i continuar tenint la ciutat de Terrassa al cor.
Encara més: Núñez és resident no gaire lluny de la plaça Nova, on actuava i on és habitual veure’l passejar amb el seu gos. Núñez feia així un concert de barri. “És un concert molt important perquè som d’aquí, vivim aquí i tant de bo morim aquí”, esclatava el cantant a l’inici del concert.
Núñez va repassar temes com “Encender las calles”, “No m’ho esperava”, “La mitad” i “Electricitat”. Però va ser amb “Escriurem” quan l’emoció es va fer més intensa a la plaça, amb el públic formant un teixit de mans aixecades apuntant al cel que es movia d’un costat a l’altre, al ritme del tema. “Això que acaba de passar entra al meu top 3 de moments més feliços de la meva vida”, va dir emocionat Núñez.
L’artista també va tenir temps per homenatjar Doctor Prats amb “Rokambuleska”. Fa uns anys, ell va cantar la cançó a un concert de Festa Major de la banda terrassenca, mentre que ahir eren ells el que pujaven al seu escenari. Cercle tancat.
Miki Núñez a la plaça Nova de Terrassa / Lluís Clotet
Una darrera sorpresa: Lildami va aparèixer a l’escenari per interpretar junts “Supermercat” i fer esclatar la bogeria. De fet, Lildami venia d’haver actuat al seu propi concert, a la Vela de Vallparadís. I justament també va fer una “col·labo” amb el santquirzenc Triquell (qui també actuava al Jove), amb el seu single “4 gats”.
Els artistes s’anaven entrellaçant així, en un joc de col·laboracions que mostra una escena musical més cooperativa que competitiva. Tot barrejat amb constants interpel·lacions al públic, entre el qual molts adolescents i fins i tot canalla acompanyada pels seus pares i mares, que tenen en la “Generació Eufòria” una nova línia de referents en els quals emmirallar-se. I que retratar amb el telèfon mòbil i penjar després a Instagram o TikTok.
El debut de Carla Miralda
Ahir vespre, la terrassenca Carla Miralda també feia el seu primer concert com artista emergent, després d’haver quedat segona a “Eufòria”, davant familiars, amistats, companyes de feina i de la coral Ohana.
Sense dubte, aquesta Festa Major haurà estat la del talent local. La de tocar davant la teva gent. Així va ser en el cas dels concerts de La Moguda Rock 80’s, d’ahir a l’espai Vapor. Esquizofrenia, Isa Kaisa, ADN i Óstiaputa van aplegar una generació de terrassencs amb ganes de recordar el seu passat musical i reivindicar-lo en ple 2023.
També hi va haver orgull local al concert dels terrassencs Família Fracàs a les festes “alternatives” al Pla de la Font de l’Apotecari. O com en l’actuació de les “Gralles grillades”, al nou espai La Taifa (a la Torre del Palau). Les entitats de la cultura popular han estrenat enguany aquesta petita i acollidora ubicació com el seu punt de trobada; on poder fer mostra d’altres disciplines, com ara la glosa. A la cantada de corrandes de dissabte fins i tot es va animar a cantar l’alcalde Jordi Ballart.
Lildami i Triquell, cantant junts a Vallparadís/ ARNAU ALCALÀ
Una plaça en la qual aquests dies hi ha comparegut La Mulassa, nova figura del bestiari de Terrassa que portava alguns anys d’impuls per a la creació. Ja la tenim aquí i els seus impulsors han fet una crida a participar del micromecenatge per finançar la seva construcció (que s’ha fet a un taller de Terrassa). I també s’ha vist les cèlebres samarretes de La Xemeneia amb el lema “Volem canviar Sabadell per Perpinyà”.
La Cultura Popular
La cultura popular ha estat de festa, també, gràcies als castells de gamma extra que diumenge van descarregar Minyons. Tot i que si alguna recordaran les colles d’aquest 2023 és que serà l’edició en que els nans i els capgrossos es van negar a ballar amb els tres regidors de Vox, durant el Ball de Plaça.
Aquests dies hi ha hagut tota mena de simbolismes a favor de la convivència a Terrassa i el respecte a les diversitats. Començant per les paraules del pregoner d’enguany el fotoperiodista Nebridi Aróztegui i seguint pel fil amb els colors de l’Arc de Sant Martí que lluïen polítics, periodistes i tècnics de l’Ajuntament a la seva credencial.
I com ja s’esperava, al concert de Ladilla Rusa (divertit i bandarra) a El Jove. Els de Montcada i Reixac van intercalar reivindicacions entre cançó i cançó, en una actuació que va esdevenir en un gran clam per diversitat de les formes d’estimar. Tota manera, dos dels concerts que major eufòria van desfermar van ser les revetlles de l’Orquestra La Principal de la Bisbal i l’Orquestra Diversiones a la Plaça Vella, convertida en un escenari “revival” en la que la gent ja hi va expressament amb ganes de cantar a crit pelat i reviure els himnes musicals de cadascú.
Miki Núñez i Lildami, cantant plegats / LLUÍS CLOTET
Ha estat unes 96 hores de bogeria, de divendres a dilluns. A falta de xifres oficials de l’Ajuntament, és una percepció compartida que la nit de diumenge va ser més animada i massiva entorn dels concerts (s’hi concentraven noms amb més tirada), mentre que dissabte l’escampada era per tots els carrers i bars.
I fos el dia que fos, un element en comú: les cares de cansament (i de poques hores dormides) dels tècnics de la regidoria de Cultura, que vetllen –les 96 hores– per tal que tot quadri.
I és cert que encara queda el circ d’avui i els castells de foc de demà, però el gruix de la Festa Major ja és passat. Quedarà com l’any en el qual la pedrera musical terrassenca va ocupar el lloc que li correspon. De ple dret.
