El trenet esperava i un drapaire musical també, perquè ensenyava a fer un instrument amb una canya per imitar (de manera gairebé perfecte) el so d’un ànec, collverd per a més senyals. Els més petits tenen minimons per explorar amb els quatre elements de la naturalesa i han pogut rememorar amb troballes paleontològiques com era fa un milió d’anys aquest terreny que trepitgen ara, el parc de Vallparadís. Perquè, nens i nenes, grans i petits, famílies, el parc ha esdevingut aquests dies un lloc màgic. És la Festa Major Infantil i encara la podeu gaudir aquest dilluns.
Temps era temps, sí, però es pot explicar el conte en present. Aquesta és la història d’un parc gran, frondós, que molts dies de l’any es converteix en escenari de múltiples aventures però que durant tres dies en concret, el dissabte, el diumenge i el dilluns de la Festa Major de Terrassa, és el reflex de contes, històries, riures de pallassos, caixes de meravelles i ressonàncies, música, jocs i moltes sorpreses més. Veureu, aquest món màgic té forma d’Y allargada: del pla de Cal Guardiola neixen com dues protuberàncies, a l’esquerra el Torrent de les Bruixes, a la dreta el Torrent Monner, i a sota Cal Guardiola, el Pla del Castell i les Hortes dels Frares. Allà es concentra l’univers dels jocs, nois.
Allà, per exemple, aquest diumenge un Drapaire Musical ensenya totes les passes per construir una flauta especial amb una canya: “Primer heu de polir-la bé, perquè les canyes tallen molt”. Segon pas: netejar-la. Tercer, s’agafa un got petit de plàstic, se li tallen la base i el cap, i després amb les tisores es fa una T. Deixarem el pal de la T per fora del cilindre i la resta, tapant l’orifici, i amb cinta el lliguem i… Vinga, que l’Abril ho farà , i desenes d’infants més. En efecte, Drapaire, això sona com un ànec. Veurem què tal surt la imitació de la falcilla negra.
Uns pocs metres més avall, coses d’un parc màgic, un grapat de criatures gaudeixen amb un taller (mig taller mig conte) sobre la Terrassa de fa un milió d’anys (sobre el que hi havia en aquesta zona, vaja). S’ha trobat, oh miracle de la ciència, una pedra punxeguda i els infants han de buscar en un estrafaig de jaciment les restes que puguin llançar una mica de llum a la recerca. El Mario ha trobat restes d’un esquirol volador, perquè en aquestes contrades n’hi havia. Companys de cerca han trobat… una caca, que l’arqueòloga qualifica de “troballa excepcional”, que sí, que per als arqueòlegs les caques són dipositàries de molta informació útil. És una caca de hiena. D’aquestes mateixes es van localitzar més de 300 aquí, en el jaciment egarenc, un dels més importants d’Europa.
La petita Alba s’ofereix al costat del Martí per continuar buscant en el calaix ple de suro que fa les vegades de jaciment. Un tros de vèrtebra que s’assembla a la columna vertebral d’un llop, perquè va haver-hi llops per aquí “fins fa quatre dies”, aclareix la conductora de l’activitat. La Lara surt també. Sabeu que hi havia tigres i micos per aquí? I humans, n’hi havia humans? “Doncs en les restes de fa un milió d’anys no es va trobar cap os de persona (o una cosa similar)”, informa l’arqueòloga mentre mou el ninot d’una cavernícola. Perquè la pedra punxeguda, ai, era seva. La necessitava per partir aliments, per exemple.
El Pla de Cal Guardiola està en efervescència d’històries, però el Pla del Castell no li va endarrere, amb desenes de petits (molt petits) empastifant-se de sorra, tocant cordes, cuinant amb fang en gaudi tàctil, embaladits en un joc lliure organitzat per Nebulae. A la tarda molts d’ells han pogut assistir al Graparc de Contes, a jocs familiars, han pogut pintar. La festa en el parc màgic prosseguirà aquest dilluns, a partir de les 10.30 hores, amb una gran festa, màgia itinerant, l’actuació de la Família Timbal, tallers de maquillatge, més trenet, contes de princeses, circ, més circ, animació, danses tradicionals, la cercavila infantil i Reggae x Xics per acabar, a les 19 hores. Coses d’un parc màgic.