“Si sento que vull cantar una soleá i al mateix temps tinc un disc pop, i és un gènere en el qual se m’encasella, el pop rock indie, ho faig tot amb el mateix respecte i el mateix cor”. Així ho expressa Soleá Morente quan se li pregunta pel seu estil musical i així ho va dir amb la seva música dissabte a la nit a l’escenari de la plaça Nova.
La cantant granadina va presentar el seu darrer treball a la ciutat, una fusió de sons i estils que va defensat cantant i ballant, simultaniejant el flamenc, la rumba, el pop i l’indie. Acompanyada de la seva banda, que al llarg de la nit va agafar el micròfon i va fer cameos amb la intèrpret, Soleà va deixat clar com continua de fidel a les seves arrels flamenques i com de ferma es manté en la seva proposta creativa.
Sobre l’escenari, una llarga llista de temes, entre els quals “Pero es de noche” o la balada “Vamos a olvidar“. La cançó barreja l’ingredient flamenc amb l’esperit electrònic de La Casa Azul, productor de l’àlbum. No s’hi va estar de comentar el tema a l’escenari, de demanar disculpes per “un petit despiste amb la lletra” i de fer una picada d’ulls al públic i a Catalunya.
“Que bo ser aquí”, va dir Soleá en un moment del recital, que va ser una mostra constant d’empatia amb el públic, tan heterogeni com el seu repertori. Alguns anaven a escoltar flamenc, i els va sorprendre l’estil eclèctic de l’artista. Altres van gaudir de l’aposta valenta de la filla d’Enrique Morente. Com un grup de joves, de Sabadell, que no va parar de cantar i ballar cadascun dels temes a peu d’escenari. “Una amiga del grup és molt fan de la Soleà -ens explicava l’Eric-. Hem vingut tots i estem al·lucinant molt. No ens esperàvem aquesta barreja d’estils tan guapa!”.