L’experiencia immersiva que ha proposat l’Arxiu Històric de Terrassa per Festa Major ha estat tot un èxit. Mitja hora abans que els arxivers obrissin les portes de l’edifici del carrer de Baldrich, més d’un centenar de persones esperaven per participar en un interessant viatge fotogràfic i audiovisual per la “Terrassa mai Vista. O vista d’una altra manera”.
És el títol triat per l’arxiu per a una mostra organitzada en quatre espais plens d’història, una ruta guiada que culmina amb un pica-pica i una copa al mític Barxiu. Tot un detall!
En grups de vint persones, els visitants han pogut veure al primer espai de la mostra quatre fotografies a mida gegant disposades a terra. Quatre imatges de l’any 1925 molt especials, preses per l’Aviació Espanyola amb sessions a vol baix que mostren la Terrassa de principis del segle XX, amb un nivell de detall insòlit.
Les fotos mostren una ciutat en blanc i negre, on les vinyes i les oliveres encara formaven part del paisatge urbà. Aquell vol aeri de fa 98 nos va captar una Terrassa esponjada, amb carrers arbrats (com la carretera de Montcada), amb edificis emblemàtics com el Vapor Gran, el Grup Escolar Torrella, a la Rambla, l’Ateneu Terrassenc (avui la Jazz Cava) o l’antiga Estació dels Catalans, amb les vies encara a la vista.
Al segon espai, el públic ha pogut passejar-se per una col·lecció d’imatges que mostren la història de la fotografia a Terrassa. Des de les cartes de visita de principis del segle XX, fins a les fotos dels concerts dels anys 70.
En els espais audiovisuals, els arxivers han preparat dues projeccions, una amb un recull de les festes majors de Terrassa i una segona, projectada sobre una gran paret, que recorre la història de la ciutat en imatges. El primer audiovisual mostra l’evolució dels cartells de la Festa Major i inclou documents inèdits i sorprenents com el gran envelat de la plaça del Progrés, l’epicentre de la festa fins als anys 70.
La ruta guiada pel passat de Terrassa de l’Arxiu Històric ha estat tot un èxit. Només calia veure les cares del públic, jugant a identificar cada racó de la ciutat de principis del segle XX, o descobrint com es divertien els egarencs durant més de 5 dècades. A la sortida, el comentari generalitzat era: “Es podrà tornar a veure?”.