D’ençà que li van proposar ser el pregoner, quantes vegades s’ha imaginat la situació? Moltíssimes. Des que m’ho van dir, no he tingut molt temps de pensar-hi molts cops, perquè he tingut molta feina, però ho he pensat al matí, de nit, en anar a dormir…
I quantes vegades l’ha escrit i l’ha reescrit? El dia que es va anunciar que seria el pregoner, a la nit no podia dormir i em vaig aixecar a altes hores de la nit i el vaig començar a fer, però vaig fer molt poc tros. Fa una setmana i mitja o dues, vaig pensar que l’havia de començar a acabar. Sota pressió treballo millor i, en principi, està acabat.
El pregó passa per algun filtre? No sé si ho puc explicar. Abans te’l demanen, però en principi no diré res que ofengui a ningú i al contrari, espero que agradi a la gent.
Quants consells li han donat fins ara respecte a què ha de dir al pregó? Moltíssims, però no en faig ni cas. Crec que el pregó és una cosa que l’has de fer com tu creus. Si agrada, molt millor i si no, serà culpa teva. El que m’han preguntat aquesta setmana cinquanta mil vegades és si el tinc fet. I sí, el tinc fet.
I què prefereix, un pregó curt o un de més llarg? He vist 25 pregons i els que m’agraden més són els curts, que diguis el que has de dir i ja està. Perquè el Raval, al cap d’un minut, desconnecta. I has d’intentar que no desconnecti la gent i mirar de cridar l’atenció i no fer-ho massa llarg.
“Crec que el pregó és una cosa que l’has de fer com tu creus. Si agrada, molt millor i, si no, és culpa teva”
Aquest any no podrà fer la foto del pregoner. Qui li agradaria que la fes? Evidentment, el meu company, l’Alberto Tallón, que és qui la farà. El meu pare també vindrà a fer-la. Ho faig en representació de tots els fotògrafs que fan la Festa Major cada any. Volia fer un pregó més de fotògraf, però m’ha sortit un pregó més personal.
Emotiu? Espero que tingui algun toc, també. No voldria fer espòiler, però espero que a la gent li agradi i no s’avorreixi, però que passi de pressa.
Professionalment, ha cobert moltes festes majors i a més, personalment, és una celebració que li agrada. Emocionalment, li ha agradat ser el pregoner. Sí, per mi va ser una sorpresa majúscula i quan l’alcalde m’ho va dir em pensava que em feia una broma. Em fa molta il·lusió, però també respecte. No sé com reaccionaré, perquè la gent que ha fet el pregó últimament, estan acostumats a actuar davant de molta gent. Espero que vagi tot bé.
A més que li agrada la cultura popular i la Festa Major, també exerceix sempre el terrassenquisme. Sí. Soc molt militant i terrasenquista. Estic molt orgullós de ser de Terrassa i hi ha gent que sembla que s’avergonyeix de ser d’aquí i Terrassa té coses molt bones, com la cultura popular que està molt viva, i altres com l’arquitectura o la gastronomia. Hi ha coses a millorar, està clar, però jo sempre soc positiu.
I en el seu imaginari, s’havia imaginat mai ser pregoner? No ho havia contemplat mai. Veia que sempre agafaven a gent famosa, que surt per la tele o coneguda. No m’ho havia plantejat mai i la gent m’ha felicitat molt, com si fos un premi i jo no ho veig com un premi. Fins i tot m’ha parat gent pel carrer que no conec per felicitar-me.
Anar a cobrir tants actes fa que molta gent el conegui. Sempre intento passar desapercebut, però després de tants anys, quan em veu la gent ja deu dir, mira, el del Diari, però intento ser el màxim discret possible, que és el que ha de ser, quan fem fotos hem d’intentar que la gent no ens vegi per res.
Quins actes de la Festa Major li agraden més? El Ball de plaça i la Diada Castellera. És llarg i passes calor, però ho gaudeixo molt. I hi ha un repte que és fer cada any una fotografia diferent. I fer fotos de concerts, també. Ara ha canviat tot molt, ara tot és més immediat.
“A alguns actes de la Festa Major hi ha un repte de fer cada any una fotografia diferent”
Es veuria fent una altra feina que no fos de fotògraf? No sé fer res més i no em veig fent una altra cosa. Ser el coordinador de fotografia és diferent de quan vaig començar a fer fotos i prou.
La figura del seu pare va ser clau. Evidentment, la professió l’he heretat d’ell. Jo de petit, amb 14 o 15 anys, volia ser fotògraf d’un diari. I ho he sigut del diari de la meva ciutat, millor impossible.
Quina fotografia li hauria agradat fer? Moltes. Potser m’ha quedat allò d’anar a voltar món. M’agradaria viure a llocs com Atlanta o Nova York, que hi ha esports cada dia. La fotografia esportiva és la que més m’agrada fer.
I què no li hauria agradat fer? Les fotos de desgràcies o morts. No ens agrada fer-les, però les hem de fer. La gent ho ha d’entendre, que la nostra feina és documentar què passa.
I la millor fotografia que ha fet? Com deia la gran fotògrafa Joana Biarnés, espero que encara estigui per fer.
