El sector ramader comptava a Catalunya amb 4.200 explotacions lleteres l’any 2003. Avui dia, vint anys més tard, tan sols en queden 320.
“S’hi ha donat un procés de concentració del sector, ja que realment ara es produeix tanta llet com abans, fins i tot més”, contextualitza el terrassenc Marc Riera. Com s’explica aquesta aparent paradoxa?
Allò és el que pretén analitzar el documental “La llet no té preu”, que Riera dirigeix sota el paraigua de la productora terrassenca Ben Mirat i que també compta amb els egarencs Joan Marc Claramunt al guió i Rubén Castro a la càmera. Serà emès el pròxim 9 de juliol (22.05 hores), en el marc del programa “30 minuts” de TV3.
Un moment del rodatge / CEDIDA
Després de l’emissió de diumenge vespre, el documental quedarà penjat al servei TV3 “A la Carta”, així que es podrà recuperar per “streaming”. El documental és una radiografia del sector lleter català, el qual ha patit una greu degradació en les últimes dècades. “La problemàtica amb els preus dels productes ha portat els ramaders a una situació límit en la qual la supervivència és excepcional”, explica Riera. “De fet, la majoria s’han vist obligats a tancar, mentre que s’afavoreix així el model de macrogranges”, afegeix.
Enfonsar els preus
I és que en aquesta recomposició del sector hi juga un paper determinant la gran indústria (empreses productores) i la distribució (supermercats). El documental explica l’anomenat cas del “càrtel de la llet”, pel qual set empreses catalanes es van aliar de forma il·legal per enfonsar els preus de pagament als ramaders. “És un tema que ha arribat a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), el qual va sentenciar la seva existència, però sembla que parlar-ne sigui tabú”, exposa el director.
De fet, creu que TV3 ha estat “molt valenta” amb la decisió d’emetre el documental (i fer-ho en “prime time”). No són els únics que podien haver mirat cap a un altre costat. “També són molt valents alguns petits ramaders que parlen al documental, perquè tenen molt a perdre”, diu Riera. “I si demà ja no els venen a recollir la llet?”, es demana, sobre la possibilitat que una gran empresa prengui represàlies contra els petits ramaders díscols.
El documental recull la veu de diversos ramaders que s’han vist obligats a tancar les granges perquè els van deixar de recollir la llet.
Relleu generacional
Les condicions de degradació del sector són un peix que es mossega la cua: desanimen els joves a prosseguir a l’explotació familiar, de forma que el sector es queda sense relleu generacional.
Un moment del rodatge / CEDIDA
“I és una paradoxa, perquè les granges que hi ha a Catalunya estan molt ben preparades, molt tecnificades, fins i tot millor que a França”, sosté Riera.
Però malgrat la delicada situació, encara es troben alguns joves què si aixequen la bandera de la resistència. És el cas de Laia, ramadera de l’Alt Urgell de tan sols 23 anys i que esdevé un dels testimonis inclosos a l’audiovisual que emetrà TV3.
I també altres alternatives a la gran distribució, com La Torre i la Granja Armengol. O directament, cooperatives lletres com Llet Nostra i la nova aliança Terra i Tast, entre ramaders de la Plana de Vic i els supermercats Bon Preu.
I és que entre el pessimisme per la desaparició de granges, potser s’albiren alternatives. No és país per lletres… O sí?
