Per als més nostàlgics, els que els anys setanta i vuitanta fregaven encara la infantesa, serà inevitable clavar els ulls a un detall de la imatge més vella, que és de 1983, any en què Severiano Ballesteros va guanyar el seu segon Màsters d’Augusta. El detall és, ni menys ni més que el Dulcilandia, una botiga de llaminadures que complia els somnis de qualsevol nen o nena.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Era un establiment ple de gom a gom de tota classe d’articles relacionats amb el sucre. Segurament, per als infants de l’època, era el comerç estrella d’aquesta part del carrer i, possiblement de tot ell. Ja s’ha dit a aquesta secció, anteriorment, que el carrer de Sant Pere és un dels més concorreguts de la ciutat.
Tot i que, actualment, no estan plens tots els locals destinats al comerç, continua sent una via molt transitada (ara més, sense que hi puguin passar vehicles, si exceptuem els patinets).
Podem contemplar, també, una mica més enllà del Dulcilandia, l’edifici del Círcol Egarenc, obra de l’arquitecte Jeroni Granell i construït l’any 1887. Com a bon carrer del centre, aquest també compta amb construccions de les quals podem titllar d’històriques.
És d’una lògica inqüestionable i no ha d’estranyar que sigui a aquestes parts de la població on es trobin aquesta classe d’edificis. A l’inrevés seria estrany.