ROSA FERRER, professora d’infermeria
“El fet que segueixi un camí que no és igual que la resta no implica que m’hagi perdut”, Anònim.
És ben cert, cal que fem el nostre camí, pensant com i per què el fem, no som un ramat d’ovelles obeint un xiulet, sí, ja sé que a més d’un li agradaria que amb el cap cot féssim tots el camí que ens marquen.
Ja ha arribat la calor xafogosa, cal que ens cuidem, alhora que, cuidem del nostre entorn i del clima tan tocat que tenim. Cada any en arribar aquesta època ens donen consells per hidratar-nos bé evitant els cops de calor, també ens aconsellen els graus de l’aire condicionat; com tots estem comprovant cada any fa més calor i més aviat, pràcticament ja no tenim hivern que ens ajudi a recuperar-nos de la calor, ja ni parlem de la primavera i tardor que han desaparegut del mapa climàtic, recorden quan hi havia la roba d’entretemps de primavera o de tardor?, m’agrada la paraula entretemps, i m’agrada el que significa, el temps necessari per acoblar-nos al canvi climàtic, en haver-se perdut rebem com una bufetada amb la mà plana la calor o els pocs dies de fred. Tot i que jo pateixo molt més la calor que el fred no m’agraden els aires condicionats, no tan sols perquè de seguida em sento la gola i com em tiben les cervicals si no per la quantitat d’escalfor que envien cap a l’exterior, s’han fixat com de desagradable és anar pel carrer de bafarada en bafarada d’aire calent que va sortint dels edificis?, si a nosaltres ens molesta respirar-lo, hem pensat com els hi impacta a les plantes i als animals aquestes emissions d’aire calent?, i a l’atmosfera en general?, crec que és bastant lògic, oi?, augmentant la temperatura ambiental, és clar!, diu un refrany castellà “Ande yo caliente, riase la gente“, però no és per riure en absolut si pensant només amb un mateix, o amb pocs, anem matant el nostre entorn.
Tenim força maneres de guarir-nos de la calor, això sí, el primer és prendre consciència que hem de fer quelcom més que prémer un botó i oblidar-nos de tot, cal jugar, sí, es pot, amb els corrents d’aire, ventilar bé la casa a la nit o a primera hora del dia, abaixar persianes quan toca el sol, és a dir tenir cura de l’entorn, si a l’hivern va molt bé tenir-ho tot pujat quan toca el sol a l’estiu és a l’inrevés. Actualment, disposem de ventiladors que, sense fer ni soroll, remouen molt bé l’aire i el sol fet de fer-lo córrer, tenint en compte el que abans els hi deia de jugar amb corrents d’aire i amb les persianes, o cortines, podem estar amb una sensació de millor benestar ambiental sense abocar escalfor a l’exterior, alhora que gasten menys energia que els aparells d’aires condicionats, posats al sostre són genials, alhora que ens porten a llocs exòtics on, ho veiem en inoblidables pel·lícules rodades en llocs emblemàtics i amb molta calor, gaudien de la pau sota els senyorials ventiladors, ei!, no oblidin portar un ventall, és útil i elegant. L’altre tema important és la neteja dels filtres d’aquests aires condicionats on s’acumula pols i tota mena de virus, bacteris, fongs, etc., per anar bé haurien de netejar-se molt més sovint del que es netegen. També cal recordar que els materials naturals, com ara estan tornant a descobrir amb la ja famosa casa de palla i fusta, anomenada “la casa dels tres porquets”, són els millors per protegir la nostra llar tant del fred com de la calor, per exemple, les finestres amb porticons de fusta graduables. La fusta és un material higroscòpic, que vol dir que és capaç d’absorbir ràpidament la humitat de l’aire i de tornar-la-hi. La fusta, a més, condueix malament la calor i l’electricitat, raó per la qual resulta un excel·lent aïllant d’ambdós elements, i en portar lamel·les graduables podem anar-les graduant segons la situació del sol tenint sempre llum.
Bé, un cop feta aquesta reflexió de salut ambiental, m’agradaria compartir, setmana a setmana, amb vostès, un consell o una recepta per conservar i millorar la nostra salut, avui de cara la revetlla on segur que gaudirem d’unes fantàstiques coques, una sopa de poma boníssima, que a més és molt saludable, compensarà el que omplen les coques i és fàcil i ràpida de fer, ah, i molt refresca!, també és una agradable beguda per a quan arribem suats i cansats i ens fa falta alguna cosa més que aigua.
Propietats de la poma: té vitamina C que com ja sabeu prevé d’infeccions víriques, potassi i quercetina un flavonoide què té propietats antioxidants i ajuda a prevenir la formació de tumors, pectina què és una fibra què impedeix la reabsorció del colesterol intestinal que produeix la bilis en digerir els aliments. Ens ajuda a eliminar metalls pesants de l’organisme i és beneficiosa amb quadres emocionals provocats per manca de sucres.
Aquesta sopa és a més a més antiinflamatòria, antibacteriana, millora la circulació i la pell. És saciant, per tant, ens ajudarà a controlar i baixar de pes. Ajuda a prevenir processos cancerosos i malalties cardíaques.
La meva fórmula per a quatre persones, és aquesta:
Ingredients:
– 6 Pomes Golden
– Un all sense cor
– Un raig de vinagre de poma
– Un raig d’oli d’oliva (de primera premsada amb fred)
– Sal
– Pebre
– Uns 600 ml d’aigua
Procediment. Rento ben rentades les pomes i si són ecològiques, no les pelo, ja que la major part de la quercetina està a la pell, però sí que s’han de pelar si no ho són perquè és on s’acumulen totes les toxines dels pesticides. Les faig a trossets i les poso en un bol o pot de vidre amb l’all, afegeixo l’aigua de mica en mica, perquè depenent de l’aigua que porten les pomes la necessitaré tota o una miqueta més o menys, i començo a triturar.
Un cop abaixat el volum vaig afegint el vinagre de poma, l’oli, la sal i el pebre a gust de cadascú. Com a entrebancs hi poso quadradets de les mateixes pomes ben freds.
“La felicitat es podria comparar amb els petons: per tal de poder-ne gaudir, s’ha de compartir” Bernard Meltzer, presentador de ràdio dels Estats Units. Compartir un aliment saludable també dona felicitat! Bona revetlla, i, si s’animen a fer-la, que vagi molt de gust!, ja m’ho diran.
