Bernat Pizà, historiador
Sempre havia tingut curiositat per la història i considera que “és una manera de conèixer l’entorn, la gent i el seu temps i la seva mentalitat i manera de relacionar-se”. Geografia i Història era una assignatura que li anava bé, encara que admet que no era un gran estudiant en general i, finalment, es va formar en aquest camp, tot i que “tothom em deixa el mateix, que no té gaires sortides”.
Però ho tenia clar i va estudiar aquesta carrera. Durant la formació repartia diaris i quan va acabar va trobar feina en el sector dels museus. Va treballar al Castell de Montjuïc i al MNACTEC, dues feines que el van omplir molt.
Després de passar per l’Associació d’Aviadors de la República, i ara fa de professor de secundària a l’institut Sala i Badrinas. “Intento fer la història als alumnes tan humana com sigui possible i fer-los veure que la història és molt útil”, diu.
Opina que “la història objectiva no existeix i qui la fa objectiva cent per cent, és més un cronista que un historiador i per saber els fets, ja tenim l’anuari”. Afegeix que “la història és explicar el què ha passat, sí, però també és una interpretació”. Recomana que, quan interessa un tema històric, “s’han de conèixer versions diferents” i lamenta que “hi ha historiadors i hi ha gent que vol vendre llibres”.
Ha escrit “petits articles” a la premsa i també, l’any 2019, va publicar el llibre “La transició a Terrassa (1975-1979)”. També va ser un dels autors de l’obra “Una història de Terrassa”.
