Xavier Marcet
Tenim un ajuntament amb una majoria clara. La veritat és que Ballart lidera una majoria absoluta que a més li ha sortit molt barata, vistes les carteres que lideren els seus socis d’ERC i de Junts. Incomprensible que hagin venut a tan baix preu la majoria absoluta.
És fàcil d’entendre que si estàs a l’Ajuntament vulguis influir o liderar perquè passin coses i faci mandra estar quatre anys a l’oposició, encara que això pugui fer grinyolar les narratives polítiques dels partits. El que no és tan fàcil d’entendre és que el preu posat per ERC i per Junts sigui tan baix. O una de dues, o ERC i Junts es morien de desig per entrar al govern o han negociat molt malament. O, al revés, Tot x Terrassa ha negociat molt bé. També podria ser que el rerefons de la negociació no es fes només pensant en Terrassa.
El nou cartipàs municipal està més pensat per a l’autocontrol que per servir fluidament als ciutadans. Si hom mira la relació entre tinències d’alcaldia i regidories, només en pot treure una conclusió. Es volen controlar entre ells. Això, que no ho han inventat ara a l’Ajuntament de Terrassa, és una mostra de com les coses es pensen més per a la politiqueta que per a la gestió. En qualsevol cas, hi ha govern estable, hi ha un cartipàs endimoniat, però cal treballar i posar en marxa el nou mandat.
El nou mandat sempre és una oportunitat. Són energies renovades. Ara ve Festa Major, i després del Ball de Plaça toca posar-se a pensar en un mandat productiu per a la ciutat. El proper pas esperable és altre cop un programa de centenars de punts per orientar la gestió municipal. Centenars de punts que amagaran les idees força. Seria millor entendre quines són aquelles idees que han de moure l’agulla de la ciutat i cap a on. Quines són les apostes en les quals realment cal posar el focus.
Als nous regidors els passarà el mandat volant. Si cadascú es focalitza fonamentalment en allò que vol deixar com a llegat i sap prioritzar la seva agenda, el seu pas per l’Ajuntament haurà deixat empremta. Si, en canvi, es deixa arrossegar i cau en una agenda de “micromanagement”, passaran els quatre anys i el llegat serà irrisori. Els regidors són bàsicament les seves agendes, com ens passa a tots a la feina. Saber cuidar l’agenda i orientar-la a deixar una contribució real és més difícil del que sembla. A més, ells viuen en aquest món paral·lel que és la política, en què fer-se veure a segons quins llocs sembla fonamental.
En aquest mandat caldria resoldre unes quantes coses importants. Jo no les sé veure pas totes. Però algunes em semblen clares.
1. Cal saber de què parlem quan ens referim a reindustrialitzar la ciutat. Cal saber sobretot qui farà les coses en el món privat. No hi ha indústria sense empresaris que arrisquin i mantinguin o facin noves inversions a la ciutat. Sobretot, el que cal és posar algú que conegui les claus reals de la indústria i que pensi en una clau operativa, perquè passin coses és que no pas perquè es faci l’enèsim document i es creï l’enèsima narrativa. Cal repensar completament l’àrea de promoció econòmica.
2. Cal tancar d’una vegada per totes la vergonya del Quart Cinturó. Per autoestima. Per no tenir el mirall de la nostra pròpia incapacitat obert com una ferida infinita. Cal tancar d’una vegada aquest capítol que tant mal ha fet a l’estratègia de ciutat. He dit fins a la sacietat que la falta del Quart Cinturó ha estat un dels principals responsables de l’afebliment econòmic de la ciutat.
3. Cal tornar a l’urbanisme amb majúscules. No tant per encetar megalomanies impròpies. No. Simplement per imaginar, de veritat, la ciutat del 2050. Resoldre d’una forma sensata el tema de l’habitatge, en què les mesures populistes han fracassat completament. Hem de fer créixer la ciutat per dintre i endreçar-la. I continuar insistint en un pla de mobilitat que escanyarà el centre de la ciutat és una insensatesa absoluta.
4. Cal repensar el projecte universitari, que és un dels bastions de la identitat de la ciutat. Revisitar-lo. Repensar quin és el model de ciutat universitària que volem. Fer-ho de la mà de la Universitat Politècnica de Catalunya, sens dubte. Les coses canvien. L’educació superior es transformarà. Seria interessant intentar tenir una veu en aquest debat. I pensar potser a atreure agents internacionals d’educació superior a la ciutat.
5. Aquest mandat hauria de servir per començar a plantejar coses molt més operatives respecte a tot l’entramat del que suposa la sostenibilitat i la lluita contra el desastre climàtic. Buscant l’impacte més que la floritura. Sobretot hem de pensar què podem fer per mantenir la nostra joia de la corona: el massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Val innovar i resoldre el repte d’un parc natural massificat.
6. Mantenir unes polítiques socials que permetin l’equilibri de la ciutat i proveeixin d’oportunitats les persones que més ho necessiten. Evitar una lògica de suburbialització descarnada. Entendre bé què està passant i el perquè d’alguns d’aquests fenòmens de complexitat social estan donant ales a posicions polítiques extremes. Deixar una mica la correcció política i parlar clar per evitar que l’ou de la serpent proliferi.
Ara toca governar als que han fet la majoria. Al PSC, i a l’Eva Candela en especial, trobar el seu lloc i fer una oposició positiva i contundent. És el seu paper. Arribant a acords quan correspongui i denunciant la pantomima allà on la trobin. El que no sembla sensat és pensar que la prioritat per gestionar la ciutat el pròxim mandat és fer un escarafall cada dia perquè Vox és la tercera força política de la ciutat. Això és un fet. El que cal és entendre el que hi ha darrere d’aquest resultat i gestionar seriosament per mantenir una ciutat equilibrada i on ens puguem respectar. Necessitem preparar un Ajuntament per al nou mandat amb una gestió professional, solvent, àgil i amb poques “tonteries”.
