La diferència entre els pals de la fotografia del passat, que és de 1975 (com la de la Plaça Vella del passat dimecres, la de l’edifici on hi havia el Puigmartí, que per error es va adjudicar a 1995) i les pilones que podem contemplar a la fotografia actual, és manifesta.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Aquestes instantànies del carrer de Sant Pau, que ja s’ha revisat aquí abans, en diferents perspectives, mostren una mica el de sempre, les diferències entre una època i altra.
Afortunadament, comptem amb uns lectors que estan a l’aguait i, per això, sabem que en comptes d’un 7, vam escriure un 9. Coses d’escriure a mà corrent i de pressa, i d’una lletra pèssima de tota la vida, la que sempre s’ha anomenat com a “lletra de metge”. Quina ironia.
Tornant a les fotos i deixant ja de banda les disculpes, hi ha detalls que són més o menys els mateixos, però per sobre de tot destaca la part esquerra, amb una part a punt de ser enderrocada per donar a pas a l’edifici actual.
Són trets característics a aquesta secció que, precisament, té com a objectiu això, ensenyar amb la major part de possibles detalls, els canvis estructurals que ha anat experimentant aquesta ciutat. L’any 1975, quan es va captar la fotografia més vella, tot estava per fer o, si més no, gairebé tot. Eren temps de superacions.
