Joan Gispets, vicerector de Política Universitària de la UPC i professor de la FOOT
Sec, amb calçotets i samarreta d’imperi, en un banc de fusta, al costat del Jaume i amb la bufeta massa plena. Sento el meu nom i entro al gimnàs de l’escola per comprovar que amb el meu ull dret no veig ni la més grossa de les lletres.
Així recordo el meu primer contacte amb l’optometria quan tenia sis anys i tres mesos.
Unes ulleres de pasta marró i un pegat a l’ull esquerre deu hores al dia. I “pirata” i “cuatro ojos” i anar marxant. I mal de cap perquè hi ha massa diòptries en un ull i amb ulleres no va bé. I la Rosa de la General Òptica de Manresa que m’adapta una lent de contacte a l’ull dret. I la Rosa, tot i ser massa seriosa, em fa feliç perquè ja no soc “cuatro ojos”. I amb deu anys m’enamoro de les lents de contacte, i una mica de la Rosa, perquè fan màgia.
I em faig gran i no sé si anar a la universitat. Em fa mandra i vull guanyar diners. I treballo un estiu a PROMAR, una cooperativa de distribució de peix on el tiet Francesc fa de gerent. I netejo sípies que venen de Xile, congelades, i fan una olor molt forta i és molt pesat i la mandra d’estudiar em va passant.
Escric aquestes ratlles en un pis de Sants. Quan aixeco la vista veig perfectament com la vida es desperta als terrats. Ara no porto res, però les lents de contacte que he dut durant la nit han fet la seva feina. Es diu ortoqueratologia nocturna. Abans de ficar-me al llit em poso unes lents rígides de disseny especial. Me les trec quan em llevo i les cèl·lules de l’epiteli de la còrnia han experimentat un canvi en la distribució i el gruix. La primera lent de l’ull és ara una mica menys corbada a la seva part central i gràcies a això hi veig perfectament. A més, el canvi de curvatura indueix un desenfocament a la perifèria de la retina que atura la progressió de la miopia.
Ara soc òptic optometrista i faig classes a la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la UPC, única del país, on vaig estudiar. Cada any rebem 90 nous estudiants que em fan pensar en mi quan encara no en tenia 18. Els reptes que hem d’afrontar han canviat. L’OMS preveu que el 2050 més de la meitat de la població mundial serà miop. Tenim infants amb dificultats d’aprenentatge agreujades per problemes de visió binocular. Les tècniques de diagnòstic i tractament que avui ensenyem i ajudem a desenvolupar amb la nostra recerca tenen poc a veure amb les que jo vaig aprendre. L’accés a la informació i al coneixement s’ha transformat amb la generalització d’internet. I sembla que el ChatGPT té respostes per a tot.
I quan veig els estudiants nous, el primer dia, a mig camí entre l’expectació i la basarda, em pregunto què i com els ho hem d’ensenyar. I no sé quasi res del cert, però tinc intuïcions.
Intueixo que l’experiència té un impacte més gran i durador que les classes magistrals. Que treballar per reptes o projectes té un efecte positiu en la motivació i que aquesta és un motor. Que l’aprenentatge servei és una gran combinació entre experiència d’aprenentatge i retorn social que fonamenta, a banda de competències tècniques, les que tenen a veure amb la responsabilitat social. Intueixo la importància de la vida universitària més enllà de les aules. I sé que la formació permanent és clau.
A la UPC estem repensant la metodologia docent, en un projecte que hem batejat com a Galàxia Aprenentatge, que vol posar l’estudiant al centre i que encara no sabem on ens portarà. Sabem, això sí, que experiències com la d’aprenentatge servei del Centre Universitari de la Visió de la Facultat de Terrassa ens serveixen d’inspiració. Més de 2.000 persones/any visitades per estudiants i professors, en col·laboració amb més de seixanta ajuntaments del país, combinen a la perfecció una experiència acadèmica amb el retorn social en forma de servei a la salut visual a persones que viuen en risc d’exclusió.
I és així que, força anys després d’un primer contacte inconscient i traumàtic amb l’optometria al gimnàs d’una escola de Manresa, em sento afortunat de formar part de la comunitat de la Facultat i de la UPC. I m’engresca i em fa respecte a parts iguals el repte que tenim plantejat: repensar el model docent de la meva universitat per tal de contribuir que els professionals del futur treballin per fer un món sostenible i més amable per a totes i tots.
