Un edifici en un estat preocupant, amb parts més properes a les runes que no pas a res més, un terra ple de llambordins del passat i un comerç que, més tard, va canviar d’ubicació i ara ja no existeix.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Aquest és el resum, ben sintetitzat, del paisatge que ens mostra la imatge antiga que toca avui, que és de 1995, any de l’ingrés a la Unió Europea dels països Àustria, Finlàndia i Suècia.
Si ens atansem cap a la fotografia feta fa uns escassos dies, veurem un escenari totalment oposat, amb un edifici sòlid i sense fissures, un terra ben perfilat i amb una modernitat indiscutible, i un comerç establert fa temps a aquesta ubicació i que continua ferm.
Les comparacions, possiblement, no caldria que afrontar-les. Són tan evidents, que no s’han de descriure amb molts detalls, és el tros que és i no hi ha retop. Com ja s’ha dit aquí en anteriors edicions, la ciutat, des dels vuitanta i els noranta, ha variat i força la seva cara.
Ja no hi ha molts edificis antics, que s’han vist substituïts per noves construccions, més fortes i amb més detalls que les de llavors. És clar que, els nostàlgics, gaudiran veient la instantània del passat.
Sempre agrada recordar i més si és en positiu. Perquè, així d’entrada, la foto vella té més de positiu que de negatiu, si ens basem en el bé que fa la memòria.
