El passat ens mira, si sabem tornar-li la mirada. Fins a tres refugis antiaeris de la Guerra Civil, datats del 1938, es conserven encara a la ciutat. Se’n van projectar onze, però tan sols se’n van començar a construir sis i tot just en queden restes documentades de tres. A més, a causa de la seva funció d’amagatall, es troben en racons poc accessibles per al conjunt de la ciutadania. Els paradistes poden veure el del Mercat de la Independència, els alumnes i professorat, el de l’Escola Pia, i les monges i el personal laic, el del convent de les Josefines. És l’anomenat “patrimoni de la quotidianitat”. Però si no saps de la seva existència, difícilment el trobaràs.
En tot cas, el seu estat de conservació i l’elevat cost pressupostari en dificulten la restauració. I la consegüent creació d’una xarxa de refugis, museïtzada i amb caràcter visitable. Tot i això, una tercera via (entre el “statu quo” i una ambiciosa reconversió) podria ser la instal·lació de plaques memorialístiques, que identifiquin i contextualitzin els espais. I tancar la seva llarga espera per ser vistos per la ciutadania.
Exterior del refugi de l’Escola Pia, des del pati escolar / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Escola Pia
Al carrer Col·legi i carrer de l’Era
Qualsevol dels milers d’alumnes que han passat per l’Escola Pia recordarà un petit magatzem a la zona del pati. Efectivament, aquí es troba un petit tram del qual va ser el refugi més gran de Terrassa. Actualment, és una sala d’uns cinc metres, que fa tasques de magatzem de material esportiu. A l’exterior es pot apreciar un ornament semicircular (la icònica forma dels túnels antiaeris), així com una placa memorialística instal·lada el 2001 per l’Escola Pia. Tanmateix, la peculiaritat d’aquest refugi és que tenia l’entrada per la tàpia del carrer de l’Era.
Exterior del refugi de l’Escola Pia, visible des del carrer de l’Era / NEBRIDI ARÓZTEGUI
I que encara hi ha un vestigi evident, a ulls de qualsevol persona que s’hi passeja. De fet, només cal pujar el carrer de l’Era i en la corba, abans de trencar a mà esquerra, fixar-se en la façana: Es veu el mateix ornament de maó, de forma semicircular, que marcava el sostre del túnel. “El túnel es va construir allà on es s trobava el conegut com a “Turó d’Argila” (actualment el pati), va ser rebaixat per tal d’extreure’n matèries primeres per a la veïna bòbila Segués (que a canvi va donar maons per a l’ampliació de l’escola), explica el mestre Jordi Oliva, qui des del departament de Socials té sobre la taula fer una proposta de reconversió memorialística de l’espai. A més, s’hi poden fer visites de forma puntual.
Mercat de la Independència
Al Raval de Montserrat
Si sou d’anar “a plaça”, hi heu estat a damunt en moltes ocasions. El Mercat de la Independència amaga al seu soterrani una galeria descendent que desemboca en l’entrada al refugi. Actualment, s’hi mantenen dues sales d’uns 10 metres quadrats de superfície cadascuna. Tanmateix, l’estat de conservació és dolent, degut a les constants humitats que pateix. No debades, es troba a tocar de la Rambla, per on passava l’antiga riera de Palau (i com es va evidenciar dimarts amb l’aiguat, el curs de l’aigua té memòria).
Interior del refugi del Mercat / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Aquest és l’únic refugi en un edifici de titularitat pública, tot i que els altres dos refugis també estan catalogats pel seu valor patrimonial. “És un element inacabat, únic i un vestigi de la memòria de la Guerra Civil”, explica Mercè Peralvo, directora de Serveis de Patrimoni de l’Ajuntament. En el cas del mercat, condicionar-lo requeriria una inversió de milers d’euros, ja que cal garantir la salubritat de l’espai en termes d’humitats i ventilació, així com d’accessibilitat universal i de seguretat estructural. De fet, fa uns anys s’hi havien fet algunes visites puntuals (en rutes de memòria), però les condicions actuals no permeten establir un programa de visites. Tot i això, ara mateix no existeix cap placa memorialística de la seva existència en l’exterior del Mercat.
Convent de les Josefines
Al carrer del Concili Egarenc
Sense dubte el més gran dels refugis, i probablement el més curiós. Es troba al soterrani del convent de les Germanes Josefines (projectat per Lluís Muncunill). Actualment, la porta d’entrada es troba a un lavabo, fet que afegeix encara major sorpresa i peculiaritat. Des d’allà neix una petita escala d’accés, que baixa la cota a uns metres més de profunditat. Ja al soterrani, hi ha una galeria excavada al terreny geològic.
Una part de les parets, doncs, són de terra argilosa; mentre que a una altra banda hi ha una paret de maó vist. “S’hi va construir posteriorment al refugi i es va bastir, possiblement, a fi de sostenir el pes de la nau de l’església que s’hi alça al damunt”, expliquen els historiadors Jaume Díez, Joan Piera i Jordi Ramos, al seu estudi “Els refugis antiaeris de la Guerra Civil Espanyola a Terrassa” (inclòs al número 23 de la revista “Terme”). Actualment, aquesta galeria es troba en desús i, a efectes pràctics, tancada.
FOTOS | Entrem als tres refugis antiaeris que queden a Terrassa
