L’Ajuntament de Terrassa ha aprovat de manera inicial la transformació de l’àmbit del Vapor Cortès, un gran espai fabril de 70.209 metres quadrats està situat al nord del barri de Ca n’Aurell.
Ara es desenvoluparà el primer dels dos polígons d’actuació previstos, que afecta una superfície de 62.022 m² repartits entre els carrers de Pi i Margall, del Bruc, de Frederic Soler, del Pare Llaurador i de Josep Trueta, en el tram entre la prolongació del carrer de Vázquez de Mella i el passeig del Vint-i-dos de Juliol.
El segon abasta uns 9.000 m² distribuïts entre el carrer de Frederic Soler, amb la prolongació del del carrer Vázquez de Mella i la plaça de Miquel Utgés. El projecte d’urbanització contempla fer els enderrocs d’aquelles construccions i instal·lacions incompatibles amb el planejament urbanístic i els moviments de terres; la creació de noves zones verdes i places públiques accessibles i inclusives, amb la instal·lació de mobiliari urbà i jardineria; la pavimentació de carrers i voreres i la incorporació d’arbrat i senyalització (vertical i horitzontal); l’adequació dels serveis existents i la creació de noves xarxes (enllumenat públic, abastament d’aigua, clavegueram amb xarxa separativa, electricitat, gas, reg, fibra òptica municipal, etc.); i la recollida lateral de residus.
Més de 12 milions d’euros
El pressupost previst és de 12.006.712 euros. Les obres, que són d’iniciativa privada i que tenen un termini de trenta mesos, “es podran iniciar un cop s’aprovi definitivament el projecte d’urbanització, d’acord als compromisos recollits al pla d’etapes”, recorda el consistori.
La transformació urbanística de tot aquest àmbit “comportarà la creació del nou eix cívic al carrer de Frederic Soler, que recorrerà tot el sector de sud a nord, en un tram que actualment no està obert”. Serà un vial amb prioritat per als vianants, que servirà per estructurar els diferents espais lliures, i on es preveu que tot el sostre d’activitat (comercial, local i d’oficines) hi faci façana. També es contempla la construcció de més d’un centenar d’habitatges de protecció pública del més de mig miler d’habitatges nous que s’hi faran. També es construiran dos equipaments, dels quals un s’ubicarà en els terrenys delimitats pels carrers de Frederic Soler, Bruc, Josep Trueta i la prolongació de Vázquez de Mella, mentre que l’altre es construirà entre els carrers de Frederic Soler, Bruc, Josep Trueta i Doctor Turró.
En total, es calcula que un 70% del sostre del sector es destini a habitatge i un 29,7% a activitats.
Amb el desenvolupament dels dos polígons es millorarà l’ordenació de tot l’àmbit i s’optimitzarà la situació dels equipaments i dels espais lliures, ja que es preveu que el 51,70% del sòl es destini a espai públic i el 48,30%, a sòl privat.
Una mica d’història
El juliol de 2020, la Junta de Govern va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla de Millora Urbana de l’àmbit del Vapor Cortès, d’iniciativa privada, “amb l’objectiu de dotar al barri de Ca n’Aurell d’un espai de relació, lleure i activitat que contribueixi a millorar la cohesió social”.
La transformació d’aquest gran espai fabril “comportarà la construcció de nous edificis amb usos terciaris, comercials i habitatges, equipaments comunitaris i la creació d’un nou eix cívic al carrer d’en Frederic Soler. L’àmbit afectat comprèn el conjunt de les illes delimitades pels carrers de Josep Trueta, Pare Llaurador, Pi i Margall i Ausiàs Marc”.
Actualment, es conserven 19 naus, algunes d’elles en un deficient estat de conservació, i vuit patis situats entre aquestes edificacions. La proposta de planejament preveu la conservació i, si s’escau, “substitució de les naus antigues per noves construccions que mantinguin la volumetria, les façanes i la composició dels espais, que preservin la identitat del conjunt industrial i el caràcter d’aquest teixit urbà, que és característic de la història tèxtil de Terrassa”.
Inicis del segle XX
El 5 de desembre de 1901 es va posar nom a diferents carrers que es configuraven al barri de Ca n’Aurell i un d’ells, el de Frederic Soler (poeta i fundador del teatre català) servirà per donar accés a tot un seguit d’edificis que s’estan construint.
En una primera etapa d’urbanització del sector, s’aixequen diferents naus industrials (anomenades quadres, en aquell moment): la raó social de Matarí i Salallasera (1905); d’Ullés, Margarit i Comerma (1906); de Samaranch i Cortès (1920-24).
Als anys 20 del segle XX, es comença a crear un gran espai industrial amb un nombre important d’empreses que aprofiten la disponibilitat de terreny per a construir.
Segurament, també ho fa la família Roqué, constituint el què s’anomenarà Vapor Roqué, explica l’Ajuntament. L’any 1928, la vídua de l’industrial Jaume Castells (titular de la raó social “Joaquim Roqué, vídua Castells”) instal·larà l’empresa al número 15 del carrer d’en Frederic Soler. “Aquesta empresa era un dels antecedents que de la històrica empresa “Filatures Castells SA”, que hi quedarà instal·lada fins al seu tancament el 1995. També l’any 1928, l’empresari Ramon Cortés i Grau construeix una quadra industrial en aquell sector”, conclou.