Carles Fornell
Totes les històries de la vida i les dificultats de les malalties i allò que subjuga són processos d’informació, essencialment programes de “software” compactes.
Tota l’escombrada d’energia del nostre cos està concentrada al nostre genoma, i és un codi binari seqüencial que conté al voltant de vuitanta milions de bytes d’informació. És sabut que quan és utilitzat en tècniques de compressió la seva quantitat d’informació és eliminada, i només queden entre trenta i cent milions de bytes, equivalent a la mida mitjana d’un programa de “software”. Aquest codi se sosté en un conjunt de màquines bioquímiques que tradueixen aquestes seqüències unidimensionals de lletres de l’ADN en cadenes de components simples anomenats aminoàcids. Alhora, es pleguen per formar proteïnes tridimensionals, de les quals es componen totes les criatures vivents, des d’humans fins a bacteris. Els virus es troben entre matèria viva i inerta i també es componen de fragments d’ADN i ARN. Aquesta maquinària és a nanoescala i autoreplicant que construeix la jerarquia d’estructures i sistemes cada cop més complexos d’una criatura viva.
Qui serà el successor de l’ésser humà? La resposta és nosaltres mateixos, estem creant els nostres successors. Per a la màquina, l’ésser humà esdevindrà allò que el cavall i el gos són per a l’home, la conclusió és que les màquines estan començant a estar vives.
Hi ha poques coses de l’actual generació d’estar més satisfeta dels avenços que tenen tota mena d’aparells mecànics. Però què passaria si la tecnologia continués desenvolupant-se més de pressa que el regne animal i vegetal? Ens desplaçaria de la supremacia de la Terra? De la mateixa manera que el regne vegetal es va desenvolupar lentament a partir dels minerals. I els animals van sobreviure gràcies als vegetals sorgint un regne completament nou, d’un prototip antediluvià. Diàriament, estem dotant les màquines de més poder i els estem subministrant tota mena de mecanismes d’automatització. Per a elles és l’equivalent de l’intel·lecte que ha estat per al gènere humà. L’únic remei de què disposem és esperar que la intel·ligència superior pugui ajudar-nos a superar la nostra limitada manera de pensar. Nosaltres som d’una ment lineal, posem un exemple de càlcul: si avancem en línia recta trenta passos, haurem recorregut aproximadament 30 metres, això és lineal. Però si ho fem de forma exponencial (IA), els 30 passos es converteixen en 1.073, 741.824 passos, o sigui, metres, el que seria fer 26 voltes a la Terra. Crec que està molt clara la diferència entre lineal i exponencial.
La meitat de la ciència consisteix a fer-se les preguntes adequades.
