El regidor d’Esports en els darrers quatre anys, Miguel Ángel Moreno, deixa el càrrec aquest dissabte. Arriba el moment de fer un balanç de la seva gestió i els temes que queden pendents de cara al futur més immediat per el nou equip de govern
Com valora el fet de no continuar a la regidoria d’Esports? En principi li haig d’agrair a l’alcalde que pensés en mi l’any 2019. Han estat quatre anys de feina i d’una experiència molt maca. És cert que, en llenguatge esportiu, quan l’entrenador no et convoca t’empipes. Però després veus que pots continuar treballant per l’esport en un altre lloc dins del partit.
Vostè volia continuar? Sí, la meva idea era estar dos mandats perquè és el temps adequat. I més després d’un primer mandat en el qual hem patit una pandèmia i una guerra que va disparar els consums i que ens ha condicionat moltes coses.
Quin balanç fa? Molt positiu. Jo em quedo amb la gent que he conegut i les coses que queden per la ciutat. I aquí podria parlar de la reforma de l’Estadi Olímpic després de 30 anys, de la celebració del Mundial femení de hockey que va aportar a la ciutat 12,5 milions d’euros i pel qual ens van felicitar les federacions europea i la internacional. Un Mundial que ens va permetre posar de nou Terrassa en la primera línia d’atenció mundial. I no només es va reformar l’Estadi Olímpic, sinó també l’estadi Martí Colomer que s’homologarà per a competicions internacionals. Queden altres coses, com la Casa de l’Esport, que ara és un referent i que no va tenir un cost econòmic per a la ciutat, la nova superfície de la pista d’atletisme, el camp de futbol de les Fonts, el cobriment de la pista annexa de Can Jofresa i altres inversions més petites per millorar diferents equipaments.
El Mundial femení de hockey és el que més llueix. Del que estic més orgullós és d’haver treballat amb un gran equip de persones al servei d’Esports i amb els dirigents de les entitats de la ciutat. M’he dedicat en cos i ànima a aquesta feina. En quatre anys només he tingut tres caps de setmana de festa. I on no hem pogut arribar econòmicament ho hem fet amb presència i suport als clubs.
Què ha quedat per fer? Més pistes cobertes, per exemple, perquè l’esport de sala ha crescut molt. Ara està a punt de sortir el projecte bàsic de la coberta de la pista del poliesportiu de les Arenes. També ha quedat un conflicte històric que s’arrossega des de fa molts anys, com és el de les Palmeres i el Terrassasports. Però quan vaig arribar aquest tema estava judicialitzat i ara està en el tram final.
A Terrassa s’inverteix menys en esport que en altres ciutats similars? Nosaltres hem augmentat el pressupost en aquests quatre anys. Quan jo vaig arribar existien unes subvencions de 125.000 euros als clubs. I ara tenen 250.000 per a repartir. Venint d’on venim, pujar el pressupost significaria treure’l d’altres llocs. Cal seguir la línia de pujar-ho any a any. Si invertim menys? Això ho diu el Pla Director. No som de les ciutats que aporta més al pressupost d’esports, estarem en una posició mitjana-baixa.
En què ha de millorar l’esport de la ciutat? En la forma d’actuar de les entitats. Al final s’haurien de plantejar la possibilitat d’unir-se perquè l’objectiu comú és créixer i millorar les categories. En aquest sentit, estic content que en aquest mandat ha existit una unió entre el Club Voleibol Terrassa i el Club Natació. Va passar el mateix amb el Club Gimnàstic. La complicació en aquesta línia sempre neix de conflictes personals.
L’equip de govern s’ha queixat de la manca d’inversió de la Generalitat. Hi ha solució? És un mal endèmic, però en el qual cal seguir treballant. Jo he tingut moltes reunions amb la Generalitat i sempre amb la mateixa agenda: el pavelló del districte 2 o la cessió del poliesportiu de Can Palet Can Jofresa, que sembla que es va desencallant. Hem demanat una concessió administrativa d’aquest complex per després treure la gestió a concurs. Hi ha inversors interessats. Ara sembla que estem en la bona direcció.
Quina és la seva opinió en el debat sobre la necessitat de construir un Palau d’Esports? Jo penso que és una instal·lació necessària. Però aquí cal una inversió pública i privada. I no pot ser un equipament únicament esportiu, sinó un espai polivalent en el qual es puguin fer des de manifestacions culturals a fires i altres activitats.
Li ha molestat que l’Handbol Terrassa hagi parlat del tema econòmic i de manca d’instal·lacions com a raó per renunciar a la categoria? L’Handbol Terrassa té Can Jofresa pràcticament per ell sol, només comparteix amb la JET. Jo he intentat que Handbol Terrassa i Handbol Egara arribessin a un acord i en aquest moment hauria pogut ser una bona opció parlar-ho.
El conflicte amb la Fundació Jabac no s’ha solucionat. Encara que el president del club va parlar fa poc d’un principi d’acord amb l’Ajuntament. Aviat sortirà a concurs la gestió de les Palmeres i el Terrassasports, que ha recuperat l’Ajuntament. I qualsevol es podrà presentar segons el plec de condicions, que gairebé està tancat. Hi ha molts agents interessats. Però ens agradaria que fos alguna entitat de la ciutat.
Van parlar d’un principi d’acord que vostè ha posat en dubte. El deute és molt gran i no sé si es pot compensar. Jo no he estat present en cap principi d’acord. I com a regidor no vull cap complicació, vull anar a dormir cada dia a casa meva. I si els serveis jurídics em diuen que no puc fer determinades coses, no les faré.
A curt termini es canviarà la gespa del camp del Jabac i es milloraran les instal·lacions de Can Jofresa? La gespa de Can Jofresa es podrà fer abans de setembre. La resta de millores es podrien incloure en el projecte.
Konstantinos Tsakiris, màxim accionista del Terrassa FC / Nebridi Aróztegui
Una anècdota amb el propietari del Terrassa esclaridora
Miguel Ángel Moreno ha viscut alguns moments en els quals ha conviscut amb crítiques per part del Terrassa FC, que ha considerat insuficient el suport de l’administració municipal. En la seva etapa al capdavant de la regidoria d’Esports, ha viscut el canvi que ha convertit en màxim accionista a l’empresari grec Konstantinos Tsakiris, un escenari desconegut en el club egarenc. “Que hi hagi una persona estrangera al capdavant del club de futbol és una situació que està a l’ordre del dia en el futbol espanyol”, diu Miguel Ángel Moreno per negar que hagi estat incòmode en aquest escenari. “El que m’incomoda és que se li demani molt a l’ajuntament, quan estem parlant d’una societat anònima esportiva, una empresa privada en definitiva. I que no es valori el suport de l’Ajuntament, que et deixa un espai com és l’Estadi perquè el gestionis. Si mirem tots els consums i inversions, igual estem parlant d’un milió d’euros en aquests anys. És cert que es fa amb altres clubs, però en aquest cas són entitats socials, no privades.”
Moreno ha admès que mai s’ha reunit amb Tsakiris. “Explicaré una anècdota. Jo m’he perdut molt pocs partits del Terrassa. I en la darrera ocasió, el propietari em va confondre amb el president de l’equip contrari. Penso que en aquests anys que ja porta al club hauria d’haver vingut a veure a l’alcalde i al regidor. El propietari de l’estadi és l’Ajuntament i el mínim que hauria d’haver fet era presentar-se a la màxima autoritat.” L’encara regidor ha confirmat que aviat se signarà l’ajut de 60.000 euros al Terrassa, una quantitat que es repetirà l’any vinent.
Miguel Ángel Moreno, en referència a l’Estadi Olímpic, ha parlat dels terminis de reconstrucció del gol sud, una obra que es va dir que es faria el 2024. “A mi m’agrada l’estadi tancat, però també cal mirar la realitat. I la realitat és que no l’omplim ni amb la capacitat actual. Només es va aconseguir en partits importants del Mundial femení. Penso que cal afrontar l’obra quan sigui necessari i ara dedicar aquesta inversió a altres obres, per exemple el cobriment de pistes.”
