Immersa en obres diverses per adequar aquesta part als designis governamentals, aquesta zona de la ciutat s’assembla com un ou a una castanya a com era fa un temps, concretament a l’època de la fotografia més antiga de les dues d’avui, que correspon a 1979, any de la primera nevada coneguda de la història al desert del Sàhara. Només cal examinar-la amb deteniment per comprovar com ha variat tot.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Els edificis, en general, mantenen la seva fesomia i no es pot dir que hagin mutat de manera que els deixa irreconeixible. Són edificis, si ens fixem en la instantània més vella, de la seva era i, per tant, intentar comparar-los amb allò que podem observar a la foto d’ara, la feta ahir a la tarda, resulta, més que possiblement, un exercici sense gaire sentit.
És evident que hi ha detalls, com el fet que els vehicles ara circulen (el que poden, està clar) en un sentit cap a la Font Vella, mentre que, a la imatge en blanc i negre, ho havien de fer al contrari.- El canvi de sentit de la circulació no és cap trofeu ni cap genialitat dels que manen i, sovint, és a l’inrevés, una decisió incomprensible, com posar un “Cediu el pas” en una pujada, com passa a algun carrer del barri de Ca n’Aurell.
Són minúcies si ho comparem amb la immensitat de l’univers, frase que s’utilitza a vegades, i que convindria anar-la eludint.
