Abans que el festival Primavera Sound eclosionés des de Barcelona com el festival europeu de l’indie, atraient per igual “expats” o erasmus… Abans que grup en català com Manel oferissin una banda sonora a la generació de la crisi del 2008… Una mica abans, fins i tot… Allà es troba el Sónar, quan encara ni encetàvem el nou mil·lenni i els carrers del Raval de Barcelona s’omplien abans de Sant Joan de colles amb la visera i ulleres de sol que els permetés amagar la manca d’hores de son.
Eren les nostres ratapinyades, les que van estrenar el festival sonar l’any 1994 a remolc de la Barcelona olímpica. I amb el pas dels anys, van donar una pàtina de glamour a una escena estereotipada en les drogues de disseny.
El Sonar hi va fer molt, com a festival de referència al sud d’Europea. I la música va arribar de la mà de les noves tecnologies. No només volíem ballar de nit, també amb el vermut electrònic (Sónar de dia) i fer contactes entre professionals del sector (Project Area).
Fins dissabte
És precisament en aquesta darrera línia on participa Juanjo Fernández Rivero (Terrassa, 1974), qui presenta la seva “Laser-Boxes: Figures-Freqüencies” a partir de demà dijous (i fins dissabte). Serà als salons de la Fira Barcelona de Montjuïc.
No és poc meritori participar d’una fira professional on s’han rebut unes 800 propostes (d’àmbit internacional) i tot just se n’han triat unes desenes. “Presentem una capsa estanca amb fum, dins de la qual s’hi veu un holograma, generat amb llum polomètrica”, explica Fernández.
Tot i que inicialment naix amb un enfocament artístic, la “Laser-Boxes: Figures-Freqüencies” ha adquirit posteriorment una vessant comercial. “Serveix per fer presentació de productes a fires, com ampolles i perfums; també per a aparadors, per un rodatge de cinema, un shooting publicitari…”, explica Fernández.
La idea, de fet, va sorgir durant la pandèmia. “Vaig contactar amb Pirolaserfx, que ha esdevingut el partner tecnològic, i qui em va facilitar unes eines tecnològiques sense les quals no podria haver experimentat i arribar fins a la lases-box”, explica.
A més a més, en la construcció, ha tingut el suport de l’estudi terrassenc Soul Art Department; mentre que serà l’empresa d’esdeveniments DAX la que promocionarà l’artefacte.
Orígens a Terrassa
Tota manera, no és pas el primer cop que Fernández participa del Sónar. Més aviat podríem dir que és un veterà, si bé fins ara havia participat com video-artista i en qualitat de músic de la banda “The Suicide of Western Culture”. També ha participat del Primavera Sound i altres festivals catalans… Com d’internacionals.
I és que el terrassenc porta uns 25 anys de recorregut i ha trepitjat tots els continents (“excepte Austràlia!”, diu). Va arrencar els estudis a l’Escola d’Art i Disseny de Terrassa i els va prosseguir breument a la Massana de Barcelona. “Després d’allà vaig començar a ser autodidacta”, matisa.
La seva obra és tan experimental que va haver de crear el seu propi software, per tenir eines. “Vaig crear-me els meus propis pinzells i marcs pels quadres”, explica gràficament.
Entre els seus projectes cal destacar la col·laboració amb una campanya de prevenció d’accidents laborals de la DGT, en l’spot anomenat “Los 36”.
